Esquerra Republicana ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, que presenti un recurs de cassació contra la sentència feta pública pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que escapça bona part del decret del Govern que blindava el català a l'escola, votat a favor pel PSC en la passada legislatura, així com Junts i els comuns, a banda d'ERC, que en aquell moment governava en solitari al país. Així ho ha reclamat la secretària general del partit, Elisenda Alamany, en una trobada per presentar la nova imatge gràfica del partit. La també presidenta del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, i que ha manifestat la seva intenció de ser la candidata a l'alcaldia en les eleccions municipals del 2027, ha assegurat que aquesta decisió del TSJC és un "amenaça pel país" i en un context d'emergència lingüística molt greu, tal com demostren les dades d'ús social del català al país, fetes públiques en els últims mesos. Per Alamany, la decisió del tribunal és una mala notícia, però que ja no els sorprèn: "Els jutges continuen fent política, contravenint tots els criteris pedagògics i posant tots els entrebancs que puguin i podran".
Per altra banda, en una piulada, el president del partit, Oriol Junqueras, s'ha manifestat d'una manera molt similar a la seva número 2, deixant clar el seu rebuig a la sentència: "Suposa un atac al model lingüístic de l’escola catalana, ignora la diversitat de la nostra societat i posa en risc l’escola inclusiva i integradora. Exigim que es presenti el recurs de cassació amb urgència i es garanteixi el dret dels alumnes a aprendre en català", ha afegit Junqueras. Al seu torn, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el seu Govern presentarà un recurs contra la decisió del tribunal: "No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per la convivència", ha asseverat Illa des de les Terres de l'Ebre.
La sentència del TSJC
Concretament, el TSJC ha anul·lat diversos articles clau del decret lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024, donant parcialment la raó a l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Els articles declarats nuls establien el català i l’aranès com a llengües principals d’ensenyament, gestió administrativa i relació amb les famílies, així com en materials i avaluacions escolars. La sentència encara es pot recórrer. També s’han eliminat les parts del decret que establien el català com a llengua prioritària per ensenyar idiomes estrangers o com a única llengua d’acollida per a alumnes nouvinguts. Igualment, s’ha suprimit l’obligació que tots els docents i el personal no docent parlessin català i complissin estrictament el projecte lingüístic del centre. Entre els articles anul·lats hi havia els que garantien una presència mínima del castellà per assegurar la competència lingüística de l’alumnat i els que equiparaven la llengua de signes catalana amb el català i l’aranès per als alumnes sords. Aquesta mesura afectarà les escoles que actualment apliquen models amb un 25% de castellà.