Esquerra Republicana ha registrat al Parlament una proposició de llei que pretén regular el contracte d'arrendament a Catalunya i reforçar l'estabilitat dels llogaters. La iniciativa, anunciada aquest dimecres per la portaveu republicana, Ester Capella, durant la sessió de control al Govern, planteja incorporar al Codi civil de Catalunya mecanismes que obliguin els grans tenidors a prorrogar els contractes en determinats supòsits i que estableixin una indemnització per als llogaters quan, tot i complir-se les condicions previstes, la propietat decideixi no donar continuïtat al contracte.
La proposta, destinada per als grans tenidors, arriba en ple debat sobre les mesures contra els desnonaments i després que el govern espanyol hagi aprovat nous decrets d'habitatge que depenen del suport dels grups del Congrés. Capella ha defensat que Catalunya no pot supeditar les seves polítiques d'habitatge al que passi a Madrid i ha reivindicat les competències pròpies de la Generalitat. "Catalunya no pot quedar pendent del que decideixi Madrid", ha afirmat la portaveu d'ERC, que ha recordat que el Parlament ja ha aprovat mesures per limitar els preus dels lloguers en zones tensionades, regular els contractes de temporada i els lloguers d'habitacions i establir un règim sancionador. "Per limitar el preu dels lloguers no vam esperar. Per regular els lloguers de temporada i d'habitacions no vam esperar. Per establir un règim sancionador contra els incompliments no vam esperar. Per què ara sí que hem d'esperar?", ha preguntat.
Durada mínima de set anys de contracte
La proposició de llei planteja establir una durada mínima de set anys per als contractes d'habitatge habitual, eliminant la distinció actual entre els contractes de cinc i set anys en funció de si la propietat és una persona física o jurídica. En el cas dels grans tenidors, ERC vol reforçar aquesta protecció amb pròrrogues obligatòries en els supòsits que determini la llei. Quan es compleixin aquests supòsits, però la propietat decideixi posar fi a la continuïtat del contracte, la iniciativa preveu que el llogater tingui dret a una indemnització. ERC defensa que l'objectiu és garantir una estabilitat efectiva de l'habitatge habitual i evitar que la continuïtat residencial depengui de la capacitat de negociació de cada inquilí.
La proposta també vol impedir que determinades càrregues que corresponen a la propietat acabin recaient sobre els llogaters i reforçar les garanties sobre l'estat de l'habitatge. En aquest sentit, estableix que a l'inici de l'arrendament s'incorpori documentació fotogràfica o audiovisual que permeti deixar constància de les condicions de l'immoble. Un altre dels punts de la iniciativa és la regulació dels animals de companyia. ERC proposa que no es puguin prohibir de manera general en els contractes d'arrendament, partint del principi que els animals no són coses. La mesura seria compatible amb la responsabilitat del llogater pels possibles danys que l'animal pugui causar a l'habitatge o a tercers.
Contra els contractes de temporada per esquivar les garanties
ERC també vol limitar l'ús dels contractes de temporada per evitar que es converteixin en una via per esquivar les garanties pròpies dels contractes d'habitatge habitual. Segons la proposta, els arrendaments per a usos diferents de l'habitatge habitual permanent només es podrien formalitzar quan responguin a finalitats recreatives, vacacionals, de lleure o d'altres de naturalesa anàloga. La proposició també regula el lloguer d'habitacions per evitar el "fraccionament" dels pisos. La iniciativa estableix que l'arrendament d'una habitació només pugui recaure sobre una part de l'habitatge i no es pugui utilitzar aquesta figura per arrendar separadament, habitació per habitació, la totalitat d'un pis.
Capella ha situat aquestes mesures en el marc de la reivindicació que Catalunya usi "totes les eines" que té a l'abast per intervenir en el mercat de l'habitatge. Durant la sessió de control, la republicana també ha reclamat al Govern que garanteixi que no hi hagi "cap mena de desnonament de famílies vulnerables a Catalunya" i ha exigit que es compleixin els acords polítics subscrits.
Paneque reivindica els 25 milions per comprar habitatges amb la Generalitat
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha coincidit amb ERC en l'objectiu d'evitar els desnonaments, però ha defensat les mesures que està impulsant l'executiu d'Illa. Paneque ha recordat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar un fons de 25 milions d'euros per permetre que, en situacions límit en què els mecanismes previs no hagin funcionat, l'Administració pugui adquirir directament l'habitatge.
"Compartim l'objectiu que a Catalunya no hi hagi cap mena de desnonament", ha afirmat Paneque, que ha reivindicat que el Govern està activant "totes les palanques" disponibles. Entre aquestes mesures ha situat la compra compartida d'habitatge i l'aplicació del Codi civil català, així com l'exploració de fórmules per prohibir la compra especulativa. "Els habitatges han de ser una residència habitual i no un element especulatiu", ha defensat la consellera, que, però, no ha concretat si el Govern donarà suport a la proposta d'ERC d'obligar els grans tenidors a prorrogar els contractes i indemnitzar els llogaters quan no ho facin.
El debat també ha evidenciat les discrepàncies entre el Govern i el PP català. El diputat popular Pere Lluís Huguet ha carregat contra la política d'habitatge de l'executiu i ha qüestionat la compra compartida d'habitatge, que considera una fórmula de propietat temporal regulada pel Codi civil català. "Qui acabarà fent el negoci són els bancs", ha advertit. Paneque ha defensat que la Generalitat té "legitimitat i mecanismes" per aplicar aquesta política i ha reivindicat que el programa "fomenta el petit tenidor". "Complir el Codi civil català és democràcia", ha replicat al PP.
Els Comuns reclamen accelerar la unitat antidesnonaments
Per la seva banda, la diputada dels Comuns Susana Segovia ha retret al Govern que encara no estigui en funcionament la unitat antidesnonaments pactada fa un any. Segovia ha denunciat que el dispositiu, que ha de mediar amb els jutjats i acompanyar les famílies afectades, acumula mesos de retard, i també ha qüestionat la tramitació del registre de grans tenidors.
Paneque ha assegurat que els problemes relacionats amb la licitació ja s'han resolt i que el dispositiu estarà en marxa "en les pròximes setmanes". La consellera ha explicat que comptarà amb 40 milions d'euros i tindrà desplegament territorial, amb l'objectiu d'actuar de manera preventiva davant dels desnonaments. "No se li pot dir a un jutge, quan hi ha una sentència, el que ha de fer, però es pot negociar", ha afirmat Paneque, que ha demanat als grups que no s'equivoquin "d'adversari". La consellera ha reivindicat també que el Govern ja ha activat un centenar d'inspectors i ha avançat que continuarà desenvolupant mesures en matèria d'habitatge i regulació dels usos temporals.