Esquerra i Junts rebaten la instrumentalització que fa el PP del Senat amb l’elaboració d’un informe sobre el suposat “contingut autonòmic” de la llei d’amnistia. La Cambra Alta debat i aprova avui un dictamen sol·licitat pels populars, que hi tenen majoria absoluta, com a nou front d’oposició a la norma que ha de posar fi a la repressió contra l’independentisme. Es tracta d’un informe fabricat ad hoc que alerta que l’amnistia “atia la insurrecció” i estableix un “precedent molt perillós” per l’estat autonòmic. Republicans i juntaires han volgut plantar batalla. En la seva intervenció, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat el referèndum i el finançament singular com els passos següents a l’amnistia i ha fet una advertència al PSOE: “L’amnistia va deixar de ser impossible, com passarà amb el referèndum”.
Prèviament, des d’ERC, Sara Bailac ha denunciat un “nou ús partidista” del Senat per part del PP i ha llençat una pregunta als populars: “Han practicat la recentralització tant com han pogut, van retirar la capacitat de Catalunya d’autogovernar-se amb el 155, i estan preocupats per si l'amnistia envaeix competències de les comunitats autònomes?”. Des de Junts, Teresa Pallarès ha criticat que la sessió de la comissió no sigui “un debat real”, sinó “una escenificació i una posada en escena” del PP, amb un “ús partidista de la cambra per mostrar la seva animadversió al procés independentista de Catalunya”. Per Pallarès, l'informe és “pur teatre” amb la “intencionalitat de dur a terme confusió de conceptes jurídics i apropar el debat a finalitats obstruccionistes”. “Deixin de manipular el procés legislatiu per atiar el foc de la discòrdia entre la ciutadania”, ha reclamat al PP.
Republicans i juntaires han coincidit amb bona part dels arguments. Sara Bailac ha posat el dit a la llaga i ha apuntat que fins i tot presidents autonòmics del PP “han plantat” la comissió perquè “tothom sap que no hi ha res que pugui fer el Senat per frenar la llei d’amnistia”. “De res haurà servit el filibusterisme polític que practiquen al Senat, no hi ha res que puguin fer a banda de soroll i gesticular”, ha proclamat. Teresa Pallarès ha reblat l’argument: “La llei s’aprovarà sí o sí”. Així mateix, Bailac i Pallarès han reiterat que la llei “no afecta competències autonòmiques”, ja que és “una llei estatal en matèria penal”, una “competència exclusiva de l’Estat”.
A més, Sara Bailac ha insistit que l’amnistia ha de servir per “deixar enrere la repressió i la causa general contra l’independentisme” per poder “abordar l’arrel del conflicte polític”: el referèndum d’autodeterminació, que haurà de ser la “pròxima parada”. En aquesta línia, Teresa Pallarès ha demanat “tornar a la bona fe de la política” i “als fonaments de l’estat de dret i democràtic”.
ERC subratlla que l’amnistia no “afecta” ni “menyscaba” cap competència autonòmica
En el seu vot particular contra l’informe del PP, Esquerra Republicana subratlla que l’amnistia “no afecta l’Estat autonòmic”, ja que “cap competència de cap comunitat autònoma es veu menyscabada o afectada per la llei”, atès que les qüestions penals són competència exclusiva de l’Estat. Els republicans esgrimeixen que l’amnistia s’ha utilitzat globalment per “reduir les tensions i crear un entorn propici per resoldre conflictes”, té “tradició i perfecta cabuda als marcs legals espanyol i europeu” i està avalada per “la jurisprudència i per la seva presència a l’ordenament jurídic vigent”.
💬 Sara Bailac (ERC): “El que fa el PP al Senat és soroll, no hi ha res que pugui frenar l’amnistia”
En aquesta línia, destaquen tot el que oferirà l’entrada en vigor de l’amnistia, una “eina útil i necessària” en el cas del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat: “Contribuirà a tornar a l’àmbit de la política allò que mai hauria d’haver sortit de la política”, posarà fi a “processos judicials anormalment perllongats”, promourà la “igualtat davant de la llei de tots els ciutadans independentment de les seves afiliacions o aspiracions polítiques”, “enfortirà el pluralisme i la diversitat de veus a l’espai polític” a través de la restitució dels drets polítics a activistes i líders i permetrà “avançar en la resolució del conflicte polític per vies democràtiques”.
Junts critica l’acte de “manipulació partidista” del PP
Per la seva banda, en el seu escrit, Junts acusa el PP de fer un “acte de manipulació partidista” més que una “avaluació tècnica” de l’impacte autonòmic de l’amnistia i denuncia que els plantejaments dels populars “s’allunyen dels criteris jurisprudencials dels grans tribunals internacionals i europeus i, especialment, dels del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. Els juntaires sostenen que l’amnistia s’ajusta a la Constitució, que “no prohibeix la concessió d’amnisties” i que atorga a l’Estat “la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques”.
Alhora, recorden que “les acusacions contra polítics i líders socials catalans pel Tribunal Suprem s’han criticat com a persecucions polítiques injustificades”, argüeixen que organismes internacionals i tribunals europeus “han reconegut la naturalesa pacífica i democràtica de les accions per les quals es persegueix l'amnistia” i insisteixen que el dret internacional “reconeix la possibilitat d’amnisties per a delictes polítics no violents”. Finalment, els juntaires posen en relleu que la llei “segueix les recomanacions internacionals”, “busca un tracte equitatiu” per no criminalitzar “actes polítics pacífics” i respecta la separació de poders, ja que “assigna al Poder Judicial la tasca d’aplicar els criteris establerts per a l’amnistia”.