ERC, JxCat, PDeCAT i CUP han sol·licitat que els presidents d'Òmnium Cultural i d'Amnistia i Llibertat, Xavier Antich i Daniel Villalaín, compareguin al Congrés dels Diputats per informar sobre la petició presentada el juny del 2021 de tramitar una llei d'amnistia. La petició ha estat adreçada per les quatre formacions a la Mesa de la Comissió Constitucional, a qui la Comissió de Peticions va traslladar la sol·licitud de tramitació de la Proposició de Llei Orgànica d'Amnistia per a la resolució del Conflicte Polític a Catalunya i a l'estat espanyol. La sol·licitud es va presentar en exercici del dret de petició acompanyada de 200.000 signatures de suport un cop va fracassar la tramitació de la llei d’amnistia per als presos, exiliats i represaliats independentistes registrada per les formacions independentistes el març de l'any passat.
L'objectiu de la petició és que Antich i Villalaín informin la comissió constitucional sobre la petició plantejada el 21 de juny del 2021, que implica l'amnistia per tots els "fets d'intencionalitat política tipificats com a delictes, infraccions administratives o disciplinàries amb un mòbil de defensa de les llibertats públiques, els drets socials o la reivindicació i l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència de Catalunya". La petició per l'amnistia, refrendada per 200.000 signatures, es va entrar al Congrés el mateix dia que Pedro Sánchez defensava a Barcelona l'indult dels presos polítics. A la presentació de la iniciativa a Madrid, el llavors vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va explicar que l’entitat apostava per l’amnistia perquè “davant la repressió, més de 3.300 persones represaliades, l’exili, i els gairebé quatre anys de presó dels presos polítics, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació són les úniques vies”.
La llei d'amnistia, rebutjada dos cops al Congrés
La iniciativa sustentada per milers de firmes arribava després que la Mesa del Congrés rebutges per dues vegades amb els vots del PSOE, PP i Vox tramitar la proposta de llei d'amnistia. La primera quan va ser registrada conjuntament pels partits independentistes i després quan aquestes formacions van registrar una petició de reconsideració. Els serveis jurídics del Parlament espanyol van argumentar en aquesta ocasió que “es desprèn que la iniciativa, en suposar la concessió d'un indult general que afecta una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma, entraria en una contradicció palmària i evident amb l'article 62 de la Constitució". Aquest article fixa que correspon al Rei "exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals”.
La llei d’amnistia registrada prenia com a referència l’espanyola del 77 i també altres d’europees, com la de França en el procés de descolonització d'Algèria. El primer article en deixava clar l’abast: "Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener del 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". Igualment delimitava que "s'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya", en referència a la consulta del 9-N del 2014 o el referèndum de l’1-O del 2017.