Han agafat l’AVE en direcció contraposada. El president espanyol Pedro Sánchez pronunciava una conferència a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, per a defensar els indults als presos polítics davant 300 membres de la “societat civil catalana” i un reguitzell de baixes. En canvi, entitats com Òmnium Cultural o Amnistia i Llibertat, que ni han estat convidades, se n’han anat a Madrid. Allà han descarregat setze caixes amb milers i milers de firmes –més de 200.000– per a demanar una llei d’amnistia, que va molt més enllà dels indults i que les institucions espanyoles es neguen ni tan sols a debatre-la. Es va fer el 1977 amb els criminals de la dictadura. Però ara no és “constitucional”.

Després del fracàs de la via ordinària, amb el rebuig de la Mesa i els lletrats del Congrés a poder debatre la llei d’amnistia registrada pels partits, l’independentisme s’ha acollit a l’article 29 de la Constitució espanyola. És el que estableix que “tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei”.

Abans de registrar les setze caixes plenes de firmes, des dels lleons del Congrés, Marcel Mauri ha denunciat l’acte “electoralista” de Pedro Sánchez al Liceu, “mercadejant amb el partiment de les víctimes de la repressió”. Davant dels indults, el vicepresident d'Òmnium ha contraposat que “l’amnistia i l’autodeterminació són les úniques vies” que contemplen. “És un nou intent perquè el Congrés pugui permetre que es debati, per començar a resoldre aquest conflicte que és polític”. Ha defensat que no deixaran “cap persona represaliada enrere”. En nom d’Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès ho ha descrit com “un pas més a nivell institucional” i com a “l’única via antirrepressiva possible”.

Les entitats han estat acompanyades pels partits independentistes. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha insistit que “la solució a la repressió i la judicialització és l’amnistia” i ha apostat pel “retorn a la taula política d'un conflicte que s’ha de resoldre políticament i democràticament”. Per la seva part, Míriam Nogueras, de Junts, ha defensat que l’independentisme està “en la via de la política” mentre Sánchez fa “teatre i propaganda al Liceu”. La cupaire Mireia Vehí ha denunciat que els indults només són un intent de “pacificació” de La Moncloa i ha avisat que “no són el final de res”.

Rebuig doble de la Mesa

Amb els vots del PSOE, el PP i Vox, la Mesa del Congrés ha rebutjat, per partida doble, fins i tot que es debati la llei d’amnistia. Primer quan va ser registrada conjuntament pels partits independentistes i després quan aquestes formacions van registrar una petició de reconsideració. L’informe dels lletrats, contrari a la tramitació, va aplanar el camí als socialistes per oposar-s’hi. Els serveis jurídics argumentaven que “d'un examen preliminar es desprèn que la iniciativa, en suposar la concessió d'un indult general que afecta a una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma, entraria en una contradicció palmària i evident amb l'article 62 de la Constitució". L'article 62.1 de la Constitució espanyola estableix que correspon al Rei "exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals”. És el mateix que va argumentar el PSOE per rebutjar la iniciativa abans fins i tot que es registrés al Congrés, que “no té cabuda a la Constitució”.

La llei d’amnistia registrada per l’independentisme prenia com a referència l’espanyola del 77, però també altres d’europees, com la de França en el procés de descolonització d'Algèria. El primer article en deixava clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener del 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". I delimitava: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posaven el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

Tot plegat, mentre el govern espanyol té previst aprovar aquest dimarts en Consell de Ministres els nou indults parcials que permetran la llibertat dels presos polítics. Però l’independentisme recorda que la mesura de gràcia es queda curta, que hi ha més de 3.000 represaliats pel conflicte polític català.