Segon cop que la Mesa del Congrés dels Diputats veu la llei d’amnistia per als presos, exiliats i represaliats independentistes. I segon cop de porta de l’òrgan de govern de la cambra baixa. Aquest dimarts, la Mesa ha certificat el seu veto a la iniciativa, que ni tan sols és admesa a tràmit i encara menys serà debatuda pels diputats. Un cop més, el PSOE, el PP i l’extrema dreta de Vox han tornat a unir els seus vots per tombar la petició de reconsideració que havien registrat els partits independentistes. Els membres d’Unidas Podemos han tornat a quedar-se sols. Ara només queda la via del dret de petició, que tampoc sembla que hagi de prosperar.

Els primers a lamentar la decisió han estat els partits independentistes. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha lamentat que la Mesa del Congrés s’ha convertit en un “Tribunal Constitucional bis”, i ha avisat que ara els vetats són els independentistes però que en un futur no tan llunyà ho podrà ser l’esquerra espanyola, com s’ha vist en altres casos. Des de Junts per Catalunya, la seva portaveu Míriam Nogueras ha constatat que “la dinàmica del Congrés és que no es pot debatre, ni es pot admetre a tràmit”. Davant d’això, Nogueras ha dit que el següent pas és “formar un govern independentista fort”, barrejant-ho amb les negociacions enfangades d’investidura. La CUP s’ha mostrat partidària d’intentar-ho per la via del dret de petició.

L’informe dels lletrats, contrari a la tramitació, va aplanar el camí als socialistes per oposar-s’hi. Els serveis jurídics argumentaven que “d'un examen preliminar es desprèn que la iniciativa, en suposar la concessió d'un indult general que afecta a una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma, entraria en una contradicció palmària i evident amb l'article 62 de la Constitució". L'article 62.1 de la Constitució espanyola estableix que correspon al Rei "exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals”. És el mateix que va argumentar el PSOE per rebutjar la iniciativa abans fins i tot que es registrés al Congrés, que “no té cabuda a la Constitució”.

Inspirada en la del 77

La llei d’amnistia registrada per l’independentisme prenia com a referència l’espanyola del 77, però també altres d’europees, com la de França en el procés de descolonització d'Algèria. El primer article en deixava clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener del 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". I delimitava: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posaven el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.