ERC ha demanat avui dimarts derogar llei de seguretat nacional, que data del 2015. En roda de premsa al Congrés, Gabriel Rufián ha anunciat que el seu grup ha presentat una proposició de llei per suprimir-la, ja que a parer seu, "atempta de manera clara contra drets fonamentals". En la seva iniciativa, els republicans justifiquen la necessitat de 'liquidar' aquesta norma perquè és un text jurídic "inexplicable i confús", ja que interpreta la seguretat nacional com un concepte constitucional "quan la Constitució de 1978 no recull aquesta idea".
"Inexplicable i confusa"
Esquerra també critica que el govern espanyol, "sense prèvia consulta o deliberació prèvia" del Congrés, pugui actuar via reial decret quan la situació sigui d'interès per a la seguretat nacional per la gravetat i la urgència dels seus efectes. Segons ha dit Rufián, això suposa un "retorciment de l'estat dret que avala intervencions excepcionals per situació de contestació social i que és digne instrument executori de la llei mordassa". El govern espanyol prepara una reforma d'aquesta llei, que s'ha redactat tenint en compte les lliçons d'aquest any i mig de pandèmia.
Així, en el supòsit que es declarés un estat de crisi (que la nova llei defineix com a "situació d'interès per a la seguretat nacional"), les autoritats també podran requisar de manera temporal tota mena de béns, així com intervenir i ocupar provisionalment els que siguin necessaris. Aquells que pateixin perjudicis econòmics per la requisa dels béns o la interrupció de la seva activitat podran ser indemnitzats.
Facultats exorbitants al president
El portaveu d'ERC al Congrés també ha qüestionat que la norma vigent atorgui facultats "exorbitants" al president del govern espanyol així com al Consell de Seguretat Nacional, per l'absorció i centralització de tots els mitjans materials i personals de les autonomies i, fins i tot, de les entitats locals. Així, ha considerat Rufián, aquestes queden "relegades" a un mer paper "d'espectador".
Pel partit, això suposa una "una espoliació competencial" a més d'un "detriment" de l'autonomia política de comunitats com Catalunya i Euskadi, que compten ja amb les seves pròpies policies autonòmiques.
CUP i PDeCAT rebutgen la remodelació
Per la seva part, tant la CUP com el PDeCAT ja han avançat el seu rebuig a aquesta nova llei de seguretat nacional que l'Estat vol aprovar. En aquest sentit, el diputat de la CUP Albert Botran s'ha mostrat contrari a una norma que, a parer seu, suposa "un gir autoritari de l'Estat", perquè ofereix "un catàleg perillós de regressions democràtiques".
El diputat de la CUP, Albert Botran, en roda de premsa al Congrés / Europa Press
En la mateixa línia s'ha manifestat el portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, que l'ha qualificada de "despropòsit". Per això, ha avisat el govern espanyol que si no modifica els punts que restringeixen fortament les llibertats dels ciutadans o l'accés al seu patrimoni, la norma no podrà comptar amb el seu suport.
Joan Baldoví, de Compromís, ha afirmat que el seu partit encara no té una posició definida al respecte, ja que han d'estudiar el contingut de la norma. Aina Vidal, diputada d'En Comú Podem, ha reclamat temps per al govern de coalició perquè pugui treballar en la llei, que ja valoraran quan estigui sobre la taula. En aquest sentit, ha demanat la derogació de la llei mordassa com un punt clau.
A la imatge principal, Gabriel Rufián en roda de premsa avui al Congrés / Europa Press