Els grups parlamentaris d’ERC, els Comuns i la CUP, juntament amb la xarxa Dret i Presó -que aglutina una desena d’entitats de drets humans- han expressat el seu rebuig que els funcionaris de presons de Catalunya obtinguin la categoria d’agents de l'autoritat, en una roda de premsa aquest dimecres. Aquest canvi és una reclamació història dels representants dels treballadors dels penals catalans i el Departament de Justícia ho presenta en el ple del Parlament d’aquesta tarda, on es farà un primer pas amb la votació de la proposició de llei de modificació del Decret legislatiu 1/1997, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. Justícia també ha estudiat si aquest canvi requereix la modificació de la llei penitenciària estatal.
“Aquesta proposta és accedir a xantatges sindicals, no té cap transcendència real”, ha denunciat l’advocat i portaveu de la xarxa Dret i Presó David Aranda, acompanyat de representants de les entitats i de diputats de les tres formacions, Xavier Pellicer (CUP), Andrés García Berrio (CUP), i Ana Balsera (ERC). Aranda ha exposat que els funcionaris de presons ja estan protegits en el Codi Penal, que recull el delicte d’atemptat contra l’autoritat, quan pateixen alguna agressió per part dels reclusos.
Això no obstant, els sindicats de presons han denunciat que la violència s’ha incrementat als centres i que necessiten més eines de protecció, especialment després l'assassinat d'una treballadora, la Núria, per part d'un intern, que després es va suïcidar, ara fa un any; el primer cas a tot l'Estat espanyol.
"Tornar al franquisme"
“Fer-los agents de l’autoritat és fer policial el primer cos civil de funcionaris de presons, recollit en la Llei orgànica Penitenciària 1/1979, votada per unanimitat al Congrés, i tal com va destacar un dels autors, Carlos Garcia Valdés”, ha declarat l’advocat. Aranda ha assegurat que "és retrocedir a temps del franquisme" i ha recordat la principal tasca dels funcionaris de presons és "la rehabilitació i reinserció" dels reclusos.
L'advocat també ha exposat que elevar els funcionaris de presons a agents de l'autoritat "és dotar-los del principi de veracitat", quan s'obre un expedient disciplinari a un reclús, fet que redueix els drets dels interns, al qual -segons indica- ja costa demostrar la seva versió en aquests casos i davant del jutge de Vigilància Penitenciària -que revisa la situació i permisos dels condemnats-, a banda dels processos penals.
Actualment, els professionals considerats agents de l’autoritat, a més dels Mossos d’Esquadra i els agents de les policies locals, són: els bombers, els metges, els vigilants de transport públic i d’aparcaments. I arran d’agressions a professors, el 2011 la Generalitat va anunciar que ampliava la condició d’autoritat pública dels directors dels centres educatius als mestres.