L'independentisme català i basc torna a aparèixer a l'informe anual que elabora l'Europol sobre amenaces terroristes, després que aquesta vinculació desaparegués breument per les pressions de Junts i Esquerra Republicana al govern espanyol el 2023. Arran d'aquest nou viratge, Esquerra Republicana posa el focus sobre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui demana la compareixença a les comissions d'Interior del Congrés i el Senat perquè doni explicacions. D'acord amb l'actual metodologia de l'Europol, els estats han de verificar la informació abans que es publiqui l'informe.
Les sol·licituds s'han enregistrat aquest dimecres a les dues cambres legislatives espanyoles, signada pel portaveu Gabriel Rufián i pel diputat Francesc-Marc Álvaro al Congrés i per la portaveu Sara Bailac i el senador Joan Queralt a la cambra alta. Queralt ha titllat la situació d'"escàndol". "O Marlaska creu que els indepes som terroristes o no té ni idea del que es cou a ca seva. Qualsevol de les dues alternatives resulta esgarrifosa", ha asseverat el senador en una piulada.
El sobiranisme català apareix de nou a l'apartat d'"Etnonacionalistes i terrorisme separatista i extremisme violent" de l'informe que realitza cada any l'Europol sobre potencials amenaces terroristes a Europa. Es tracta d'una menció breu, un sol paràgraf, on també s'esmenta el moviment abertzale basc com a potencial focus de violència. En concret, el text menciona el "separatisme extremista" català, però apunta que es manté "fragmentat, amb una capacitat operativa dèbil i molt limitat a una activitat esporàdica i simbòlica, sense indicis que disposi de capacitat per exercir una violència sostinguda o a gran escala". Al costat de l'independentisme català hi apareixen l'IRA, el PKK kurd o el separatisme cors.
Una polèmica que ve de lluny
L'aparició de l'independentisme català en la llista d'amenaces terroristes de l'Europol va ser motiu de discussió política el 2023. La llavors presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, va enviar una carta demanant explicacions a la directora executiva de l'Europol, Catherine De Bolle, subratllant el "caràcter no violent" del moviment. Aquell any va ser la darrera investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Junts va posar com una de les condicions per seure a negociar el seu suport que l'independentisme no sortís a aquest informe.
El Ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska va fer la petició a l'Europol el setembre del 2023, tot apuntant que era un "error tècnic" i que calia una "rectificació". A l'octubre del mateix any, el nou informe va treure la qualificació de terrorisme, si bé va definir l'independentisme com a extremista i potencialment violent. El febrer del 2024, l'Europol va anunciar que canviaria la metodologia utilitzada per fer l'informe anual, amb la revisió d'experts i la verificació de tot de manera prèvia per part dels estats membres. Finalment, en l'edició del 2025 es va retirar l'independentisme català del text. Ara, però, ha tornat en la darrera actualització i amb això també ho fa la polèmica a l'àmbit polític.