Carregada de l'expresident José María Aznar contra el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, en resposta a les crítiques que aquest dimecres li ha dedicat per la intervenció espanyola a la guerra d'Iraq el 2003. Aznar ha utilitzat per replicar a Sánchez la Fundació FAES, el think tank conservador que ell presideix i que, mentre el debat al Congrés sobre la resposta espanyola a la guerra de l'Iran encara estava en marxa, ha publicat una editorial titulada Fins quan s'abusarà de la nostra paciència?. "Veure presumint de sinceritat el personatge que va prometre portar de tornada a Espanya Puigdemont per ser jutjat, i això poques hores abans que el pròfug li transmetis oxigen parlamentari des de Waterloo, és un espectacle a l'abast de la paciència de molt pocs. Per descomptat, no de la nostra", adverteix el text en referència al vot de Junts a favor de les mesures anticrisi per respondre al conflicte de l'Iran.
En la compareixença al Congrés dels diputats, Sánchez ha reclamat no repetir els mateixos errors del 2003, quan Aznar "volia sentir-se important i que George Bush el convidés a puros i el deixés posar els peus damunt la taula". La rèplica de l'expresident popular no s'ha fet esperar. "Com que Sánchez ni pot ni sap governar, es dedica a fer oposició retrospectiva amb 23 anys de retard", comença el text de la fundació FAES, on retreu que els arguments que el president espanyol ha exposat al Congrés demostren "fins a quin punt manca de pudor a l'hora d'insultar la intel·ligència de l'auditori". "Pel que es veu, l'únic recurs que li queda a aquest president sense pressupost i sense vergonya és la guerra d'Aznar", retreu.
Puigdemont i Bildu
El text retreu que hi ha "una distància insalvable entre els errors invencibles i les mentides" i replica als arguments de Sánchez assegurant que Iraq havia tingut armes de destrucció massiva, les havia utilitzat contra el seu propi poble en "massacres que deixen petites les majors atrocitats que s'hagin pogut veure després", i que no va permetre que els inspectors de l'ONU ho comprovessin. Assegura que si s'hagués permès les inspeccions, no s'hauria produït la intervenció militar, tot i admetre que al final tampoc no es van trobar les armes, per la qual cosa "cal pensar que no existien aleshores". "Però el govern d'Aznar va actuar en funció de la informació que tenia i de la lògica. Això ni és enganyar ni és manipular", rebla.
Admet que es pot criticar aquell posicionament sempre que es faci de bona fe, i que aquest no és el cas "quan qui acusa de prendre decisions sense escoltar l'opinió pública sustenta el seu poder, precisament, en aquesta pràctica". Adverteix que ningú ha de suportar retrets de mentida quan provenen de la mateixa persona que va jurar "setanta vegades set" que no concediria amnisties inconstitucionals ni pactaria amb Bildu.
Suport electoral al PP després d'Iraq
L'editorial ironitza sobre les paraules de Sánchez en el sentit que ell sí que ha sabut escoltar el "clam dels espanyols contra la guerra", i replica que dos mesos després de la invasió d'Iraq, el maig del 2003, hi va haver unes eleccions municipals i autonòmiques a Espanya que no van passar factura al PP. Recorda que el seu partit va guanyar a 9 de les 13 comunitats en què es va votar i a 35 de les 52 províncies; a Madrid Alberto Ruiz-Gallardón va aconseguir majoria absoluta i Esperanza Aguirre es va quedar a un diputat d'obtenir-la a la comunitat madrilenya; va aconseguir majories absolutes a 2969 municipis, la qual cosa representava una xifra superior a la suma de les victòries absolutes i relatives dels socialistes. "En suma, el PP aconseguia conservar el seu poder territorial frustrant les apostes fonamentals dels socialistes. També aleshores, la seva oposició de pancarta va beneficiar, a costa seva, les candidatures nacionalistes i d'extrema esquerra", afegeix, per il·lustrar que si hi va haver una majoria social contra la guerra, no es va traduir en una majoria electoral contra el PP.
A més, subratlla que Aznar no va enviar tropes espanyoles a l'Iraq; que Espanya no va participar en la invasió i control del territori, que va quedar en mans de les tropes dels EUA i de la Gran Bretanya. Admet, però, que sí que va donar suport polític avalant la interpretació d'una resolució de les Nacions Unides que podria donar-li curs, al costat de països com Portugal o Itàlia; i que Espanya va enviar tropes quan l'ONU va establir el pla d'estabilització i de reconstrucció de l'Iraq sota el paraigua de Nacions Unides i per a missions que no eren bèl·liques.