Quan Xavier Trias (Barcelona, 1946) va contagiar-se de coronavirus, no feia ni dos mesos de la intervenció d'ultrasons a la qual es va sotmetre per eliminar els tremolors que feia anys que patia i que havien arribat a ser incapacitants. Després de diversos dies seguits amb febre per culpa de la Covid-19, la situació va complicar-se i l'exalcalde de Barcelona, metge de professió, va haver de ser hospitalitzat al Clínic. Allà ha passat els últims deu dies, fins que aquest dimarts l'equip mèdic ha convingut donar-li l'alta. Trias, exconseller de Salut amb Jordi Pujol, comparteix la seva vivència amb ElNacional.cat en una conversa telefònica des de les quatre parets de l'habitació de casa seva on haurà de romandre aïllat de la seva dona durant els propers catorze dies. 

Com es troba? 
Em trobo bé. Vaig ingressar fa deu dies. Portava vuit dies ja fotudet. L'últim dia ja vaig començar a tenir una pulmonia bilateral, als dos pulmons, amb problemes d'oxigenació. Va ser quan vaig decidir anar al Clínic i només arribar ja em van posar oxigen. He viscut el que és gent treballant com a bojos, dedicats plenament, creant bon ambient. Metges, infermeres, auxiliars, que treballen en unes condicions molt difícils per no infectar-se. És una feina i una situació molt feixuga. He viscut en directe una situació molt especial, perquè tot i que podrien estar enfadats, els he trobat il·lusionats i amb ganes de fer-nos la vida fàcil. 

La situació dels metges, infermeres i auxiliars és molt feixuga. Tot i que podrien estar enfadats, els he trobat il·lusionats

Sap com va contagiar-se? 
Vaig anar a un entrenament on vaig coincidir amb un conjunt de gent dels quals cinc hem quedat afectats. Un d'ells, un magnífic cirurgià de l'Hosptial del Mar que ha mort. Van passar cinc o sis dies. Vaig començar un quadre de febre alta, amb tos que cada cop anava a més. Fins que un dia al vespre vaig mesurar-me la saturació d'oxigen i vaig decidir anar corrent al Clínic. 

Li van fer el famós test?
Me l'havien fet ja uns dies abans quan estava a casa i va donar positiu. I quan vaig ingressar em van posar en una unitat que normalment fa cirurgia cardíaca i que ara fa coronavirus. Em van posar oxigen i vaig millorar amb el tractament que aconsellen, el de la investigació d'Oriol Mitjà. Demanaria a tothom que li fes cas.  

I ara què?
He deixat de necessitar oxigen. Tinc una bombona per si de cas, però ja no en necessito. Ara cal recuperar-me dels efectes del tractament, que et deixa molt fotut, i de la pneumònia bilateral, que porta temps. 

I aïllat...
Sí, durant catorze dies. Hem dividit el pis en dues parts, una per la meva dona i l'altra per mi. No és un problema només d'un. Jo que ja ho he passat teòricament ja no puc tornar a emmalaltir però el risc és contagiar. Malgrat que crec que ja estic net, hi ha una cosa bàsica que és complir amb el que aconsellen les persones que en saben, com l'Oriol Mitjà. 

Si no m'hagués intervingut dels tremolors, no hauria pogut menjar

Com li ha afectat en la recuperació de la intervenció a la qual es va sotmetre fa un parell de mesos per eliminar els tremolors de la mà?
El que tinc ara és com si m'hagués atropellat un tramvia. I realment si no m'hagués fet la intervenció aquesta per eliminar els tremolors, hauria estat molt pitjor, perquè no hauria pogut menjar. La mà esquerra em segueix tremolant però la dreta l'he pogut fer servir. Mentre estava ingressat no deixava de pensar "mare meva com seria que t'haguessin de donar el menjar".  

Com ha vist la situació a l'Hospital Clínic? El centre dóna l'abast?
És una situació difícil perquè tenen molta pressió de treball a les sales, a les habitacions. No pot entrar a veure't ningú que no vagi vestit amb totes les proteccions. Hi posen totes les ganes del món. És bonic veure com tot i treballar en condicions molt dures mantenen l'optimisme. 

Es van fer retallades, però el problema real de la sanitat a tot l'Estat és que està mal finançada. Estem molt maltractats

Les retallades que van fer-se entre el 2010 i el 2012 han afeblit el sistema sanitari fins al punt de complicar la capacitat de resposta contra el coronavirus?
És una de les mentides més grosses de la història. Es van fer retallades, però el problema real de la sanitat a tot l'Estat és que és una sanitat mal finançada. Els traspassos de l'any 1981 es van fer en condicions a cost real i no s'ha complert mai. Això genera indignació i fa que molta gent cregui que l'Estat espanyol està configurat d'una manera que no es veu per enlloc la plurinacionalitat. Estem molt maltractats. L'excusa és parlar de les retallades per fer mal a alguns partits però la realitat no és només aquesta de les retallades, que també, sinó que el sistema de finançament és un desastre. Aquí i arreu d'Espanya és una autèntica vergonya. 

Creu que la política està pecant de partidisme, en la gestió d'aquesta crisi? 
La política ho complica tot. Quan es parla dels pactes de la Moncloa està bé si no són només de la Moncloa sinó per definir cap a on va el país, Catalunya i Espanya. I si Espanya es converteix en plurinacional. 

Aquesta crisi és una oportunitat per....
Totes les crisis generen noves oportunitats. La qüestió és saber llegir bé les crisis. Hi ha un principi bàsic i és que les coses no aniran si no es reconeix que Catalunya és una nació i la segona cosa és veure com es relacionen les nacions. El coronavirus ha posat en evidència també una crisi europea important. Hauríem de seure tots a reflexionar, sense voler treure avantatges polítics. No és un problema de retallades és un problema de mal finançament. 

Què n'ha après d'aquest moment vital? 
Que hem de ser capaços de ser més ràpids en la previsió de coses que ens vénen a sobre. Això no és fàcil. És molt fàcil dir-ho a posteriori. No pot ser que ens agafin en aquesta situació. Hem de ser capaços de fer diagnòstics ràpids. Això costa diners però són diners que després s'estalvien. 

Aquesta crisi passarà factura a la sanitat catalana? 
L'enfortirà. Passarà factura a la gent. El que necessitava una pròtesi de genoll, per exemple, i li han hagut d'ajornar. És un problema de posar-hi recursos. Els professionals els tenim no bons, boníssims. El que calen són diners. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat