Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) és diputat de la CUP al Parlament de Catalunya des del mes de març de 2021, després de les eleccions que van fer president a Pere Aragonès amb el suport dels anticapitalistes, i també de Junts per Catalunya. En totes les compteses electorals que s'ha celebrat des del 14-F, l'independentisme ha anat perdent suport electoral, també la CUP, que ha patit dues derrotes importants, tant a les eleccions municipals d'aquest mes de maig com en les generals del 23-J, quan es va quedar sense representació al Congrés. Amb aquest context, la formació ha començat un procés de refundació, previst abans de les patacades als comicis, que alhora coincideix amb l'aprovació d'una llei d'amnistia que sovint han titllat d'insuficient. Pallicer explica a ElNacional.cat els dubtes dels cupaires respecte aquesta llei, que tot just s'ha registrat al Congrés, el camí que enceta el seu partit amb el Procés de Garbí i les seves expectatives respecte el que queda de legislatura, amb la negociació dels pressupostos pel 2024 inclosa.
L'acord per l'amnistia ubica Esquerra i Junts només en la via d'arribar a acords amb el PSOE
Quan s'estava negociant la llei d'amnistia advertíeu de la possibilitat que fos un punt final del conflicte polític. Ara que ja s'ha registrat, considereu que serà així?
Considerem que ha estat un punt final perquè és un acord amb el govern de l'Estat per part d'Esquerra Republicana i Junts. La legislatura anterior ERC ja havia començat a situar tots els ous a la cistella dels acords amb el PSOE i en aquesta veiem com Junts agafa el mateix camí. Aquest és el marc de punt i final, amb una falta de sobirania manifesta al Parlament, per la falta de voluntat dels partits independentistes, malgrat tenir-hi una majoria robusta. I l'amnistia és la cirereta del pastís. Quan llegeixes el preàmbul de la llei veus quin és el marc que s'ha situat i que s'ha imposat. S'ha prioritzat que pugui tenir cabuda dins l'estructura legislativa espanyola i que s'adapti a la Constitució. I ja sabem que això exclou l'autodeterminació i el dret a l'alliberament nacional del nostre país.
Sentiu que us heu quedat sols en la defensa de l'autodeterminació si els altres partits independentistes se situen en aquest marc?
És el camí que ja va transitar a Esquerra i ara veiem que Junts ha acabat fent el mateix discurs amb l'aparença de mantenir una certa puresa o algun element de defensa d'una unilateralitat que l'hora de la veritat s’ha acabat, més enllà de la retòrica. Nosaltres seguim sent on érem i no per gust, sinó perquè no veiem cap alternativa viable per avançar cap a la independència del nostre país. Ja hem vist que el PSOE ha pagat el preu que volia pagar, fruit d'unes majories conjunturals i d'unes necessitats per investir de nou a Pedro Sánchez. Més enllà d'això, no ha canviat el context de tal manera que ens faci pensar que l'Estat ens garantirà el dret a l'autodeterminació. Malauradament, sí que és cert que cada cop estem més sols pels canvis que han fet tant Esquerra com Junts.
Una de les altres coses que us preocupava també sobre la llei d'amnistia era el seu abast. És suficient?
Nosaltres vam intentar ubicar en el marc de la llei d'amnistia dues qüestions fonamentals. Primer, vincular-la al dret a l'autodeterminació i aquesta batalla l'hem perdut, perquè ERC i Junts s'han sortit del marc del consens que teníem amb la proposta de llei d'amnistia de 2021. I segon, entenent que el conflicte amb l'Estat havia estat de caràcter independentista, però també social i de defensa dels drets democràtics, com el dret a la llibertat d'expressió, l'antifeixisme o el feminisme, pensàvem que l'abast d'aquesta llei no només havia de ser per causes vinculades a l'independentisme, sinó per tots aquells conflictes fruit del xoc amb l'Estat. Tots aquests altres actors en queden fora i són centenars de persones represaliades. A més, també exclou totes les causes econòmiques que ja s'han pagat, tot el que és la reparació del dany que s'ha produït. Tampoc planteja que l'amnistia no és una llei de perdó, sinó que és una llei per explicar que l'Estat s'ha equivocat actuant d'una determinada manera.
Els delictes que afecten els representants polítics tenen molta concreció i els que afecten a la mobilització social molta menys.
I en l’àmbit jurídic?
Veiem alguns problemes rellevants. Per exemple, amb el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional accelerant les causes per intentar evitar que s’apliqui la llei d’amnistia. També hi ha un seguit de causes secretes de les quals no en tenim un coneixement evident però sabem que poden estar sota la taula per part de l’Audiència Nacional i que en qualsevol moment es podrien desplegar i afectar desenes de persones. El problema és que els delictes que afecten els representants polítics i de l’administració tenen molta concreció, i aquells que afecten la mobilització social molta menys. Quan són els jutges els que han d'aplicar aquesta llei, que ja sabem que apliquen el dret penal de l'enemic, ens genera pors o cauteles veure més enllà de l'abast teòric d'aquesta llei.
Creu que els casos del Tsunami Democràtic o dels CDR estan prou blindats?
S'haurien de millorar aquests articles per donar el màxim de garanties i sobretot el que s'hauria de fer és millorar el conjunt de la llei per donar el mínim marge d'interpretació possible a jutges i tribunals de torn, que són qui l'ha d'aplicar, perquè com més marge es dona... Ho hem vist en el cas de la llei del Només sí és sí. Coneixent aquestes experiències, cal blindar i deixar el màxim de marge per interpretar els jutges i tribunals que ja sabem cap on ho fan.
En cas que la CUP hagués obtingut representació al Congrés, quin hauria estat el plantejament?
Jo crec que si haguéssim obtingut representació hauríem fet una cosa que no és senzilla, però que no està passant ara, que és ni anar al “com pitjor, millor", però tampoc permetre-li a Pedro Sánchez i al seu govern que s'abanderés com l'alternativa a l'extrema dreta i com el mal menor necessari. Pensem que aquest matís no hi és ara mateix al Congrés. Pedro Sánchez ha sabut rendibilitzar aquesta posició contra l'extrema dreta i contra un PP desbocat però els partits independentistes no s'han sabut situar en aquest entremig. Es tracta de dir el “com pitjor, millor” no ens sembla bé, però tampoc podem legitimar aquesta alternativa, perquè en molts aspectes no és bona. Veiem a Grande Marlaska i Margarita Robles com a figures fortes del nou govern i són els encarregats de desplegar tota l'operació repressiva contra l'independentisme. En aquest marc, en funció de l'aritmètica concreta hauríem valorat quina seria la posició concreta en les votacions.
I haurien donat suport a la llei d'amnistia?
Òbviament, si veiem que una llei d'amnistia que pot beneficiar centenars de persones es pot falcar i blindar, haguéssim treballat perquè fos així. Igual que vam celebrar els indults, celebrarem cada una de les persones que pugui veure alleugerida la seva situació repressiva per una llei d'amnistia. Però haguéssim tingut molt en compte les majories aritmètiques perquè les coses poguessin avançar o no. No és una posició senzilla, però pensem que és on hauríem d'haver estat.
El Parlament té un deure amb tots els represaliats que es van mobilitzar durant anys per la independència
A Catalunya han proposat un observatori per fiscalitzar aquesta aplicació de la Llei d'amnistia. En què consisteix?
Parteix de dues idees bàsiques. La primera és el fet que la negociació s'ha fet sota secret de sumari, amb despatxos tancats i absoluta reserva. Això ens sembla un error. I també pensem que el Parlament té un deure amb totes les persones represaliades que es van mobilitzar durant tants anys per tirar endavant la independència. I aquest deure passa perquè si en comptes de 10 poden ser 11 les persones que es beneficien de la llei d'amnistia, així sigui. És necessari que, si els jutges són qui ha d'aplicar aquesta llei, fem la màxima pressió política i social des d'un espai de coordinació, per poder fiscalitzar com s'aplica aquesta llei d'amnistia, a qui i per què. La Llei d'Amnistia tampoc preveu un mecanisme especialitzat de seguiment i això és una mancança molt important que s'ha de resoldre al Parlament.
Creu que comptarà amb el suport de la resta de partits independentistes al ple?
ERC i els comuns ja han mostrat la seva voluntat de donar-hi suport, però Junts encara no ens ha respost. No ho entenem i que ens sembla que caldria donar una resposta urgent. Puigdemont deia en la seva intervenció post acord amb el PSOE que tot havia de passar per la sobirania del Parlament.
El PSC s'ha posicionat?
D'ells no n'esperem massa. Pensem que una majoria amb ERC, Junts i comuns és prou robusta per poder tirar endavant en condicions aquest observatori. No ens preocupa ni ens interessa gaire la posició del PSC, el que sí que ens sembla que ha de ser fonamental és que Junts per Catalunya, el més ràpid possible, mostri el seu suport i no entendríem que no ho fessin.
El vostre objectiu és tornar a posar el Parlament al centre.
Aquest és un dels factors més rellevants que marca la diferència amb legislatures anteriors. Quan estàvem en una situació de creixement del moviment independentista, el Parlament tenia una gran centralitat en la capacitat de legislar per donar resposta als problemes col·lectius del nostre país. Era quan més suport tenia la independència i quan més mobilitzat estava el moviment. Si en el marc de la Constitució espanyola no es pot garantir el dret a l'habitatge, però des del Parlament s'hi estava treballant, això explicava quin país volíem i per què volíem la independència. Quan això s'ha deixat de fer i s'ha perdut, quan s'ha posat tot el focus en la negociació amb l'estat, aquí hem perdut tota aquesta capacitat d'explicar quin país volem un cop siguem lliures. Esquerra i Junts s'han equivocat. Sempre hem plantejat que s'havia de seguir treballant des del Parlament, encara que determinats partits generessin una estratègia d'acords en el marc de l'Estat. També hem vist com la posició de Junts ha anat molt més cap a la dreta en moltes qüestions socials i han acabat fent una pinça més que evident amb el PSC per tombar iniciatives socials al Parlament que desdibuixen el model de país que volem.
Quan s'investia Pedro Sánchez, Esquerra i Junts van rebutjar la proposta que vau presentar per a un nou referèndum. Des del PSOE es va dir que era una prova que Junts havia abandondat la unilateralitat. Ho vau interpretar igual?
Aquest va ser el titular, però és encara més greu. Plantejàvem una nova llei per fer un nou referèndum i no ho van acceptar. És la prova del cotó que demostra que tots els ous s'han posat a la cistella de la negociació amb el PSOE, i aquesta exclou de forma evident el referèndum perquè no estan disposats a pagar aquest preu. Vam deixar perdre una oportunitat.
Des del 2021, l'independentisme ha anat perdent suport electoral i segons l'últim CEO no sumaria majoria absoluta al Parlament. Es donen les circumstàncies per plantejar un nou referèndum?
Sempre és el moment de plantejar propostes que en un moment inicial tenen poc suport polític i fins i tot poc suport social. El referèndum va ser una proposta nostra cap al 2012 i va trigar anys a ser hegemònica. No podem renunciar a aquesta idea què és la que més agrega a la societat catalana, però també a escala internacional.
Quan deixes d'explicar perquè vols un país millor i deixes de fer valdre els teus òrgans, és normal que es desdibuixi el suport a una idea
Com explica la pèrdua de suport als partits independentistes si el referèndum és una proposta hegemònica?
Quan es posa al centre del Parlament el PSC, és el que passa. El que cal és treure de la centralitat el PSC i buscar altres suports i majories alternatives per poder avançar en polítiques independentistes, en l'àmbit de la sobirania i en polítiques que expliquin com podem generar un país millor. Quan tu deixes d'explicar per què vols un país millor, i deixes de fer valdre els teus òrgans, com el Parlament, per desplegar aquestes polítiques, és normal que es desdibuixi el suport a una idea.
Sovint parleu d'un nou cicle. Què el defineix?
Ha de servir per deixar de tocar fons, de lamentar-nos i plantejar-nos com s'ha de fer per avançar des del Parlament.
Aquest nou cicle comença en el cas de la CUP amb una refundació després de dues derrotes electorals. És una manera d'evitar un nou daltabaix en les pròximes eleccions al Parlament?
Aquest procés ja venia d'abans. És un debat que estava present en l'esquerra independentista des de fa sis o set anys, després del 1-O. Els mals resultats electorals ens ajuden a posar-ho com a prioritat, tot i que ja estava previst. Són una bona estirada d'orelles per dir "va som-hi". Amb tot, no té a veure amb els resultats electorals futurs, sinó en situar una sèrie de propostes i idees a nivell social que ara no són majoritàries. Hem de generar un full de ruta que ens permeti, en els mínims anys possibles però en tots els que sigui necessaris, poder desplegar una sèrie de propostes que ubiquin el moviment popular independentista en com tornar a avançar i a plantar cara a l'Estat. Després hi ha altres debats agregats que per mi són accessoris o instrumentals i en cada moment s'hauran de valorar en funció dels objectius. El més important és veure com reconnectem amb la societat, com ens mobilitzem i com teixim un full de ruta que pugui generar tot allò que en gran part gràcies a la CUP vam aconseguir que passés fins al 2017.
Amb tot, la refundació acabarà pocs mesos abans de les eleccions catalanes. És contraproduent presentar un partit ple de cares noves?
Si ho penséssim en aquests termes, no ho faríem mai. Si mires les eleccions dels últims anys, és un no parar. El que s'ha intentat és treballar amb un grup motor i un espai de treball blindat o desconnectat de tot el que és el dia a dia de l'estructura nacional per evitar que les dinàmiques electorals o electoralistes puguin contaminar el procés. Si hi ha qualsevol sorpresa, l'haurem d'abordar i afrontar.
La renovació afectarà el grup parlamentari o es mantindrà fins que s'acabi la legislatura?
La idea és que tots els equips continuïn treballant fins que acabi el procés de renovació. Un cop acabi el Procés de Garbí, en el que participarem tots els diputats, ja veurem quin organització se'n deriva i quin paper juguem cadascú de nosaltres.
Durant la presentació d'aquest procés es va dir en repetides ocasions que la CUP havia d'aprendre dels errors que havia comès en els últims anys. Quins han estat?
No sé si és un error, però s'ha fet molt difícil poder fer una anàlisi conjunta de tot el que va suposar l'etapa del 2017. Costa molt perquè ha tingut moltes implicacions personals en termes repressius, ens ha bloquejat pel mig una pandèmia... És complicat treure conclusions dels principals punts febles del 2017, i així difícilment podrem fer un nou full de ruta. Hi ha la necessitat d'una anàlisi acurada i clara de tot el que va succeir, de quin paper vam jugar en cada moment, de què vam fer bé i de què vam fer malament. Cal entendre que no som la força que érem fa deu anys, arrosseguem una dinàmica institucional que no teníem llavors i hem de veure com ens ubica això. I també tenir en compte que nosaltres funcionem molt bé en un moment de mobilització i d'efervescència social, però aquests no duren per sempre.
S'ha dit també que tot està a debat durant aquest procés, menys els principis del partit. Això pot incloure també el vostre nom?
Jo no tinc coneixement que s'hagi plantejat. Estem en la fase congressual on fem un primer esbós de la situació. Tot el que té a veure amb les eines em preocupa molt poc perquè penso que són instrumentals. La CUP ha de ser útil a un moviment i a uns principis. La clau és com apliquem els principis al moviment actual, com connectem amb les noves generacions, com fem front a una situació on l'efervescència ve per l'extrema dreta. Tota la resta és més tàctic i secundari.
La CUP ha tingut, tenim i tindrem voació de Govern
En les últimes setmanes hi ha hagut persones que s'han manifestat públicament, també organitzacions com Poble Lliure que ha demanat que la CUP tingui una "vocació de govern". Això podria ser un dels canvis del partit?
Nosaltres hem tingut, tenim i tindrem vocació de govern, hem estat governant a molts municipis, en els llocs on hem valorat que teníem capacitat d'intervenció i de transformació, no hem tingut cap mena de problema en ser una força de govern i intentar tirar endavant polítiques transformadores. Per mi la pregunta és, com ho fem per aconseguir ser hegemònics com a esquerra independentista, com el moviment popular pot generar les condicions de formar governs i transformar les societats en les que intervenim?
El primer congrés es farà a Girona, on governeu amb la resta de forces independentistes. És un exemple a seguir?
No pensem que existeixin fórmules úniques per arribar a determinats llocs però hem d'aprendre d'allà on estan sortint bé les coses i aprofitar, en la mesura que sigui aplicables, mecanismes com aquests. Si fos tan senzill com dir "aquesta és la formula, anem aplicar-la" estaríem en una altra situació.
Esteu immersos en un procés que és complex i llarg que es correspon al canvi de cicle que reclameu. Els altres partits independentistes no estan fent aquest mateix procés. Ho trobeu a faltar?
La CUP és la CUP, Esquerra és Esquerra i Junts és Junts. Nosaltres tenim la facilitat per renovar els lideratges i creiem que és positiu perquè això no va de persones sinó de projecte. No volem donar lliçons com sobre com s'han d'organitzar els altres partits.
La prioritat és que l'independentisme torni a fer acció política en clau independentista
Seria positiu, però, pel moviment independentista que ERC i Junts fessin un procés com el vostre?
Seria positiu que tornessin a generar acció política en clau sobiranista, que treballéssim conjuntament per garantir drets, que abandonéssim la tàctica de la negociació amb l'Estat i generessin un camí propi, que és el que ens ha funcionat, i que expliquéssim expliquem per què volem un país independent. Com ho faci cadascú és cosa seva. La prioritat és que tornem a fer acció política en clau independentista. Nosaltres anem empenyent, ens costa, no ens n'estem sortint perquè estan en una altra cosa però no desistirem perquè pensem que és el que necessita la societat catalana en aquest moment.
Ja us heu reunit amb el Govern perquè us expliquin les bases dels pressupostos. L'any passat aquesta primera reunió no es va produir. Què ha canviat?
El primer que vam fer és una valoració negativa del desplegament dels pressupostos d'aquest any i com malgrat ser un govern d'ERC, s'han acabat aplicant les polítiques de Foment, de la patronal i el dictat del PSC i del PSOE. Partint d'aquesta valoració i veient com Aragonès diu que vol esgotar la legislatura creiem que el que el país necessita és lluitar contra el canvi climàtic, la destrucció del territori, trobar solucions davant la inflació... El que volem és posar aquest marc, molt de mínims damunt la taula del Govern. Aquesta setmana els hem demanat una segona reunió per veure si es pot treballar en aquest marc de mínims.
Les línies vermelles de la CUP són clares, però que haurien de incloure els pressupostos?
La qüestió és que si no hi ha marc de mínim és molt difícil dir que ha d'incloure els pressupostos. Nosaltres no negociarem amb partides concretes o amb pujar un milió aquí o amb baixar un milió allà. Nosaltres el que volem és situar un marc de defensa de drets per tota la població. Si Esquerra vol aprofitar aquesta darrera oportunitat per fer-ho, després ja anirem a parlar de detalls més concrets. Si ens diuen que ja els va bé continuar així, amb l'agenda del PSC, no tindrà sentit parlar de detalls. Perque l'obsessió del PSC és clara: acabar amb qualsevol proposta de la CUP que hagi pogut tirar endavant en aquesta legislatura. I si tenen aquesta obsessió per fer desaparèixer la CUP del Parlament, nosaltres pensem que som una de les seves pedres a la sabata per poder desplegar aquesta catifa de Foment i el mantra que només val allò que entri en la Constitució.
La presidència d'Aragonès és una etapa que s'havia de cremar, haviem de veure fins on podia o volia arribar un govern encapçalat per Esquerra Republicana
Us heu sentit decebuts amb el Govern de Pere Aragonès?
Hem passat d'un president a la investidura que parla de quatre revolucions i que cita Marx i l'endemà mateix fa virar la seva agenda cap als macroprojectes, els Jocs Olímpics d'Hivern, l'ampliació del Prat, acabar amb la unilateralitat... El viratge és cap a tot allò que no hauria de formar part de les polítiques d'un govern que es vulgui dir d'esquerres o independentistes. La presidència d'Aragonès és una etapa que s'havia de cremar, era necessari veure fins a on podia o volia arribar un govern encapçalat per Esquerra Republicana. Les expectatives pel que queda de legislatura no són molt bones, però nosaltres no desistirem d'intentar arrossegar el Govern a que tiri endavant aquestes polítiques. Som l'únic actor que ho pot fer. No és una qüestió de sentiments, sinó de prioritats polítiques.
Amb aquestes circumstàncies, té sentit que s'esgoti la legislatura?
Veurem com evoluciona. En tot cas, nosaltres pensem que ara estem en una fase concreta, amb el debat sobre les prioritats econòmiques del país damunt la taula i que s'ha d'abordar. Després ja veurem en quina situació estem i quines decisions pren el Govern però no hem d'avançar esdeveniments.