El president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià,  analitza en aquesta entrevista a El Nacional quins han de ser els propers passos de les forces sobiranistes per avançar cap a la República i quines són les possibilitats de diàleg amb Madrid. Després d'uns mesos convulsos a causa de la repressió desfermada per l'Estat arran de l'1-O, el canvi a la Moncloa, gràcies als vots dels partits independentistes a la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy, ha reobert el diàleg entre els governs català i espanyol. Tot i això, l'Executiu de Pedro Sánchez no sembla tampoc estar disposat a cedir ni un mil·límetre ni en el dret a l'autodeterminació ni en la situació dels presos polítics i exiliats. 

Sergi Sabrià ERC - SergiAlcazar

Quines possibilitats de diàleg hi ha amb Madrid?
Nosaltres, com a ERC, sempre hem fet el mateix discurs. L’Oriol Junqueras sempre ha explicat de manera reiterada que cal que parlem sempre amb tothom. Si una cosa ens diu i ens deia sempre és que amb aquell que en té menys ganes, hi hem de parlar dues vegades. Des d’aquest punt de vista, està clar que hi ha un avenç, ja que no hi ha hagut diàleg durant molt temps i ara hi ha una taula i, per tant, un espai on es pot dialogar. Aquesta em sembla la part més positiva. Ara bé, malauradament, ara com ara, no hi ha res més. Entre el PP i el PSOE hi ha un canvi en les formes, que milloren indubtablement, però no en el fons. No hi ha una previsió d’acords. I si n’hi ha, ara com ara, és en altres temes, que cal dir que per nosaltres també són importants perquè tenen efectes sobre el dia a dia.

Entre el PP i el PSOE hi ha un canvi en les formes, que milloren indubtablement, però no en el fons

Com per exemple?
Sobre les lleis suspeses. En aquest tema n’hi podria haver, encara que potser no immediat. Això, treus el recurs i solucionat. També sobre com posar en marxa les lleis que ja estan sentenciades. Es podria fer que el Parlament les pogués tornar a aprovar i que no hi hagués recurs. En això es pot avançar. Ara, el problema polític de Catalunya no se soluciona amb Rodalies. És a dir: Catalunya necessita solucions amb Rodalies? Sí. Això soluciona el problema polític que té avui Catalunya? No. Per tant, el que és important és trobar una solució sense pressa però sense pausa. No cal que sigui demà que és agost, però sense dilació s’ha d’afrontar i resoldre la part sobre la possibilitat que els catalans decideixin el seu futur polític en llibertat.

Però el govern espanyol ja ha dit que el dret a l'autodeterminació no està reconegut a la Constitució i que no se'n pot parlar...
Nosaltres som republicans des de fa 87 anys i en cap cas hi renunciarem. No renunciarem a cap via per fer-ho possible, però és evident que la millor via per totes les parts és el diàleg i, per tant, nosaltres insistirem, insistirem i insistirem. No defallirem. L’esperança és l’últim que es perd i per tant nosaltres no pararem fins a fer-ho possible.

Som republicans des de fa 87 anys i en cap cas renunciarem al dret d'autodeterminació

...tampoc accepta l'Estat parlar sobre els presos polítics.
Anem a un judici a l’octubre, al novembre o al gener que avui sabem que serà sense garanties. Tothom sap que està construït a partir d'una falsedat. Anem a un judici polític, sense garanties i això ho hem d'explicar cada dia. A més, tothom ho sabrà. Les acusacions estan construïdes sobre una base que és falsa. Al novembre veurem un circ, no té un altre nom. En aquest escenari de circ, el govern de l’Estat també podria posar-hi una primera mesura immediata que era rebaixar la qualificació per part de la Fiscalia, i no ho ha fet. Per tant, això és una pista més que anem cap a un pur espectacle. Els presos i els moltíssims encausats que té ERC tenen claríssim que són innocents, que defensaran la seva innocència i que aniran a totes. En aquest circ no hi ha pactes possibles, només hi ha una possibilitat que és portar fins al final la defensa de la veritat. La veritat és que no hi ha cas, no hi ha causa i no són culpables de res.

Els presos tenen clar que són innocents i aniran a per totes en el judici. En aquest circ no hi ha pactes possibles

L’alliberament vindrà de Madrid o d’Europa? Han perdut l’esperança que el judici pugui anar bé?
Nosaltres farem servir tots els nostres recursos a tot arreu. Ara, sabem que tot està vestit sobre una mentida. Això ens dona oportunitats o esperances? No. Tothom sap que és una mentida. Tothom té vídeos d’aquell dia, tothom ha vist les imatges del 20 de setembre, dels Jordis cridant a anar cap a casa, tothom sap que no hi ha hagut violència [per part dels independentistes] i que els moments més violents probablement els estem vivint ara mateix i qui ho està fent és l'extrema dreta. Les nostres esperances estan en què aquesta mentida es conegui arreu del món, i que aquesta parafernàlia de judici el pugui veure tothom. Estan fent el ridícul judicialment i s’està veient a partir de les sentències de la gent que està exiliada. El pas següent són les instàncies europees, on no tenim cap dubte que guanyarem.

Comentava l’augment de la violència d’extrema dreta. Com valoren des d'ERC que pràcticament cada dia hi hagi incidents als carrers?
Ho veiem amb molta preocupació. Entre altres coses, perquè el nostre moviment és molt plural i hi participa molta gent, i això és la nostra gran fortalesa. En forma part gent des dels moviments més a l’esquerra fins al centre i centredreta, i si alguna cosa l'ha caracteritzat és que sempre ha estat un moviment ultrapacífic i que no ha provocat mai cap problema. Enfront d’això, l’extrema dreta campa pels carrers com li dona la gana. Per nosaltres això és molt preocupant. És un tema que hem d’afrontar com a societat i des de l’àmbit policial i hi hem de donar resposta. S’ha d’acabar. Aquesta setmana hi va haver ‘comandos’ a Verges. Han arribat fins a pobles petits on s’han provocat incidents amb la ciutadania. Crec que no hem de caure en cap cas en provocacions i que li hem de donar una resposta policial.

Sergi Sabrià ERC - SergiAlcazar

Tothom sap que no hi ha hagut violència [per part dels independentistes]. Els moments més violents els estem vivint ara mateix i qui ho està fent és l'extrema dreta

Creu que Ciutadans atia aquesta violència quan fa una crida a treure llaços grocs?
El seu discurs viu de la fractura. La fractura no ha existit com a tal. Una cosa és que hi hagi un debat i que la gent estigui molt polaritzada. Els índexs de participació en qualsevol contesa electoral són molt elevats i això és positiu. Tenir una societat polaritzada i amb opinió sobre la situació del país per nosaltres és més que positiu. Això podem acceptar que en alguns moments tensiona el debat, però ells necessiten, perquè s’aguanti el seu relat que està caient, convertir-ho en violència. Per tant, el que li hem de dir als catalans és que en cap cas hi caiguin.

El president del Parlament balear va assegurar l’altre dia que el Rei vol establir un diàleg amb Catalunya. Després del discurs del 3-O, és Felip VI un actor amb qui es pugui dialogar?
Som republicans, som Esquerra República i nosaltres només creiem en un model que és el de la República i amb els representants escollits pel poble. Nosaltres no el situem com un interlocutor vàlid i menys encara després del que va passar el 3 d’octubre. El 3-O quan algú podria esperar que el seu paper fos de mediador, el que va fer és cridar a por ellos en un discurs duríssim contra els catalans que va atiar, en part, la situació que tenim avui als carrers. Per tant, per nosaltres no és un interlocutor vàlid i tampoc ho serà si en algun moment es planteja un "lo siento no volverá a ocurrir". Que és el que ens hem trobat alguna vegada. Intentem parlar amb tothom, però bàsicament els nostres interlocutors són els que han estat democràticament escollits. La nostra vocació republicana no inclou la monarquia.

Felip VI no és un interlocutor vàlid i tampoc ho serà si en algun moment es planteja un "lo siento no volverá a ocurrir"

Fa unes setmanes en aquest Parlament vam veure fortes discrepàncies entre ERC i JxCat. S’ha pogut revertir la situació?
Sí, parlem de manera permanent, ens hem vist des d’aleshores i intentem afinar els canals de relació en els quals intentem arribar a acords. Intentem que no ens torni a passar el que va passar l’altra vegada, que és arribar aquí amb una situació que previsiblement s’anava a produir i fer-ho sense un acord. Intentarem que això no torni a passar. Nosaltres ja ens vam disculpar amb la ciutadania, que al final és qui menys entén que es produeixin aquestes situacions. Som els primers a cridar sempre a la unitat d’acció. En aquesta pluralitat tan gran i a la qual nosaltres li donem tant de valor, que va des de la CUP fins al centredreta convergent, hem de ser capaços de caminar junts i no l'hem de perdre en cap moment.

Amb la CUP també?
Sí, fins i tot la CUP, que ja ens ha avisat que se’n va a l’oposició i que aquesta etapa s’ha acabat, quan ens posem d’acord i tenim clar el camí, la CUP sempre hi és. Hem anat parlant i intentarem que no es torni a produir. L’agost ha de servir per recuperar forces, però també per prendre consciència que aquestes situacions no es poden tornar a produir i en això treballem, en teixir confiances.

Després d'això van fer una crida per redefinir l’estratègia independentista. S’hi ha avançat?
Fèiem una reflexió una mica al voltant d’això. Tots tenim molt clar cap a on caminàvem fins a l’1 d’octubre. Els dies següents són molt atropellats i ho són fins a unes eleccions del 21 de desembre que no s’assemblen a cap eleccions que havíem tingut abans, nosaltres amb el cap de llista a la presó. Hi ha hagut poca oportunitat des de l’1 d’octubre per tenir aquest diàleg més tranquil i pausat que ens porti a aquell lloc on tots volem arribar, que és a uns objectius compartits. Malgrat les diferències i els punts de vista oposats sobre les polítiques del dia a dia, hem de tenir un objectiu com a país que només pot ser un: com fem aquesta república. Com fem allò que no vam poder fer després de l’1 d’octubre. Això ho hem de tenir acordat i aquí cadascú hi ha de tenir els seus papers i els seus espais per créixer i fer-nos més forts. Els partits a favor de la materialització de la república que no es va poder fer efectiva després de l’1 d’octubre, però també les entitats. Aquest espai de reflexió hauria de ser ampli, discret i veure com caminem tots plegats conjuntament.

I hi podria incloure els comuns?
Els comuns han de decidir si volen ser-hi o no volen ser-hi. Si la pregunta és si serien benvinguts, serien molt benvinguts. Jo no puc decidir per ells on poden ser i on no poden ser. Crec que hem de crear espais còmodes i acollidors on la gent se senti benvinguda. Crec que li hem de posar difícil als comuns la possibilitat de dir que no. Quants més som, més forts som. Per tant, la nostra obsessió permanent ha de ser més i això vol dir ser més persones, més entitats i aquí es fa imprescindible. En aquest treball conjunt i en tota la força de l’independentisme és imprescindible tenir als sindicats, a les patronals, tenir totes les entitats que s’hi vulguin afegir. Hem de crear sempre espais d’acollida.

Sergi Sabrià ERC - SergiAlcazar

L'objectiu és fer els pressupostos més socials de la història i que els comuns, la CUP i el PSC tinguin molt difícil dir que no

En aquest sentit, els comuns podrien ser també uns socis per als pressupostos?
L’objectiu, ara com ara, des del Govern i liderat per Pere Aragonès i el Departament d’Economia, és fer els millors pressupostos possibles. Han de ser clarament els pressupostos més socials, els que tinguin més recursos a disposició de la nostra gent, que reconeguin tots els sectors que estan patint, dins de les dificultats - ja que tornarà a ser un pressupost com tantes vegades molt just, molt per sota del que es mereixen els catalans-. Però volem que sigui un pressupost que nosaltres puguem anar a ensenyar als comuns i molt difícil dir que no. Igual que a la CUP, encara que ens ha avisat que no farà un pressupost amb nosaltres, o al PSC. Que tinguin dificultat per dir que no. L'objectiu és fer el millor pressupost possible.

ERC vol eixamplar la base de l'independentisme i fer-lo més fort. Això és incompatible amb sumar-se a opcions com la Crida o fer llistes conjuntes en l'àmbit municipal?
Nosaltres volem créixer i això vol dir arribar a tot arreu, vol dir fer aquesta feina que estem fent i estem fent bé que és anar com a Esquerra Republicana a tots els barris del Baix Llobregat on tantes dificultats havíem tingut nosaltres mateixos per entrar i millorar els resultats en aquests espais. La foto del 21 de desembre és claríssima. A Santa Coloma de Gramenet vam tenir més vots com a ERC que com a Junts pel Sí, per tant, que la suma de tothom. Això ens demostra que la millor manera de fer més vots és que cadascú defensi els seus espais.

Això en què es tradueix?
En què la CUP faci de CUP i vagi a rascar vots en els llocs que li corresponen, que Esquerra faci d’Esquerra amb un projecte d’esquerres i sigui capaç d’anar a trobar tothom que se sent atret per aquest espai i que hi hagi la Crida, Junts per Catalunya, el PDeCAT o la Nova Convergència. El nom no l’hem de triar nosaltres i l’han de decidir ells. Cal que aquest espai acabi aquest procés de refundació que té en marxa i defensi aquest espai també importantíssim i que ens ha estirat a petits empresaris, que ens ha estirat moltíssima gent que s’ha de mantenir en aquest projecte de república.

A tothom qui ha fet anàlisis demoscòpics seriosos li ha quedat claríssim que la millor manera d'anar a les eleccions és que cada força republicana defensi el seu espai

Igual, doncs, en les municipals?
Nosaltres el que diem és que cadascú defensi els seus espais, que no ens agredim entre nosaltres, que no ens pressionem entre nosaltres. Al final d’aquests processos i d’aquestes eleccions o votacions hem de ser capaços de mantenir la unitat d’acció i que això ens porti com més alcaldies republicanes millor i ser capaços d’arribar a acords, però fer-ho cadascú des de la defensa dels seus espais. Demoscòpicament està demostrat una i mil vegades que aconseguim millor resultats així. Ho hem pogut veure amb la diferència entre JxSí i el 21 de desembre. A tothom qui ha fet anàlisis demoscòpics seriosos li ha quedat claríssim que la millor manera és que cadascú defensi els seus espais. Per això nosaltres hem sigut molt clars respecte la Crida i els hi hem desitjat moltíssima sort. És molt important per Catalunya que el centre-dreta estigui ben organitzat. Segur que trobarem espais per treballar.

Què diuen aquests anàlisis?
El que diuen, que és molt important, és que el vot creix. No es manté, no discuteix pel vot independentista de tota la vida. Aquest ja el tenim. L’hem de mantenir i no l’hem de perdre però aquest no és el que ens fa més forts. Esquerra se’n va a l'àrea metropolitana a rascar més vots i a explicar-li el projecte independentista a gent que no el coneix però té ganes de sentir-lo, però que ningú li ha anat a explicar. Això ho has de fer des de l’esquerra, anant barris populars, trepitjant carrer i això és el que sap fer Esquerra Republicana i el que ningú li pot demanar és que renunciï a això per fer una altra cosa quan això és imprescindible per tirar endavant el procés.

Sergi Sabrià ERC - SergiAlcazar

Hem de fer pactes de tota l'esquerra per tombar la dreta espanyolista del PP. Si en som capaços, hi haurà moltes Badalones

Però el fet d’anar per separat pot fer que una altra llista passi per davant. Com per exemple a Barcelona, on podria guanyar Cs.
Jo el 2009 vaig ser alcalde del meu poble, Palafrugell, amb un acord amb Convergència i amb el que avui serien els comuns, una llista municipal de l’entorn d’Iniciativa. Oriol Junqueras va ser alcalde a Sant Vicenç dels Horts amb un acord de característiques molt similars. Per tant, hem de ser capaços d’arribar a acords que ens permetin fer el que vam fer a Badalona. Un acord de tota l’esquerra per tombar la dreta espanyolista del PP. Si som capaços de fer això hi haurà moltes Badalones. Allà amb una candidatura d’un altre tipus, que no fos marcadament d’esquerres, no hauríem tingut aquella alcaldia.

Segons les últimes enquestes ERC guanyaria les eleccions.
No comentem mai les enquestes perquè a vegades s’acaben assemblant poc al resultat. A més, estem absolutament convençuts que al país ara no li convenen unes eleccions. Venim de moltes legislatures molt curtes i el que necessitem ara és una legislatura una mica o molt més llarga que les que hem tingut fins ara, on tinguem estabilitat i on aquesta estabilitat també ens permeti créixer. És importantíssim ser sempre al carrer, explicant el projecte de república, fent polítiques socials, explicant que qui més ajuda al final són les teves institucions i que, per tant, si les teves institucions tinguessin tot el poder, aquest país funcionaria molt millor. Necessitem temps per fer això i donar certa estabilitat als ciutadans que vénen de moltes eleccions consecutives.

Volem la República com més aviat millor, però hem de saber com la fem. El que no comprem és dir que la farem demà quan demà no serà possible

Veuen els últims sondejos com un aval a l'estratègia de fer República sense tenir els terminis tan marcats?
No hi estic d’acord. No hi ha un projecte de república al curt i un al llarg. Esquerra vol la República des de fa 87 anys com més aviat millor. Si pot ser demà, millor que si és demà passat. Ara, hem de saber com la fem demà, eh?. El que no comprem nosaltres és dir que la farem demà quan demà no serà possible. L’1-O és l’embat més gran que li ha fet Catalunya a l’Estat en 300 anys. Això ja està fet, ens situa molt més a prop de la República del que estàvem abans. Per tant, malgrat que no és la victòria que hauríem volgut i no és definitiu ens situa molt més a prop. Ara cal que acordem com seguim i que això ens porti més a prop de la República. El que no compartim és explicar que serà demà quan demà no serà. Nosaltres fem una proposta que va més enllà? No. Nosaltres expliquem que demà no podrà ser i que serà com més aviat millor. Ho hem de fer junts, ho hem de fer amb unitat d’acció. Ho hem de fer junts polítics, entitats i ciutadania, que és com avança aquest país.

I quina és la vostra proposta per arribar a la república?
Nosaltres hem fet el nostre procés intern, que era molt important i ara ho estan fent altres partits i entitats. ERC ho va fer en la seva Conferència Nacional i allà vam explicar clarament que no renunciem a cap via, que la nostra prioritat és fer-ho a través del diàleg i que aquest diàleg ha de ser multilateral. Cal un diàleg internacional per cercar el reconeixement del diàleg amb l’Estat per abordar la possibilitat d’un referèndum. Cal continuar convencent gent, continuar sumant. Necessitem que continuï la mobilització al carrer i els èxits en l’estratègia judicial en tots els àmbits.  Si som capaços de treballar en tots aquests fronts alhora i fer-ho bé, això ens portarà a fer un pas més, que pot ser el definitiu.

I aquesta és la proposta que discutiríeu amb la resta de grups?
Estem disposats a posar això sobre la taula i discutir-ho amb Òmnium, l’Assemblea... amb tothom. Nosaltres tenim una proposta, l’hem aprovat amb una majoria aclaparadora que superava el 90% dels militants d’Esquerra Republicana i estem disposats a posar-ho sobre la taula i compartir-ho. Com més gent hi treballi, millor. Nosaltres teníem una proposta que va tenir milers d’esmenes, algunes les vam incorporar i altres les vam descartar i això ens va millorar el document. Si som capaços de compartir-ho amb entitats, amb associacions i amb altres partits i d’això en surt una proposta conjunta, tornarà a millorar.

Vosté que es reuneix sovint amb Oriol Junqueras, com ho veu ell tot això?
Jo he anat veient l’Oriol, però no és fàcil. Està a la presó. Tots tenim moltes ganes de veure’l, però les visites són les que són i malauradament i injustament, són amb comptagotes. Són a la presó i és duríssim. Quan diem que estan bé, ho fem perquè crec que la gent es mereix saber que estan allà dintre i que estan forts i tenen el cap clar, però que en cap cas això ens pot fer oblidar que la situació allà dins és duríssima. Dit això, estan bé i estan forts. L’Oriol, com sempre, té el país al cap i ens fa les peticions de sempre: que parlem amb tothom, que dialoguem amb tothom, que busquem aliats a tot arreu per ser més forts, que ajudem molt a la gent i que deixem clar que no hi ha renúncies.

L’Oriol, com sempre, té el país al cap i ens fa les peticions de sempre: que parlem amb tothom, que busquem aliats a tot arreu per ser més forts i que deixem clar que no hi ha renúncies

I sobre la seva situació de presó?
Doncs aquesta insistència permanent que són innocents, que defensaran fins al final la seva innocència, que els han preparat un judici que serà un xou i que ells en aquest xou ni buscaran pactes ni demanaran perdó i que el que faran és defensar la seva innocència fins al final perquè és el que són: innocents.

Pel que fa als exiliats, quin ha de ser el paper de Puigdemont? I el del Consell de la República?
Sembla que el que està anant bé és aquesta estratègia d'internacionalització que permet el fet que Puigdemont estigui fora i que ara, a més, tornarà a tenir -tot i la prevenció- certa capacitat de mobilitat. Jo crec que això ens fa un gran bé a tots. Per tant, esperem que ho segueixin fent amb la mateixa força. I també amb la implicació del Toni Comín que és amb qui nosaltres també hi confiem perquè en formi part. Segur que serà una peça més d’aquest engranatge. Són moltes peces alhora que si les movem bé ens han de donar moltes oportunitats.

Marta Rovira continua decidint moltíssim en el dia a dia d'Esquerra Republicana

I Marta Rovira, també hi participarà? Sembla que està poc activa des de Suïssa.
Marta Rovira és la secretaria general d’ERC i està molt activa en els òrgans interns del partit i ens està ajudant moltíssim. La seva situació és molt diferent i, per tant, concentrar-se amb les noves tecnologies no és tan complicat. Continua fent molt, com sempre ha fet. Continua decidint moltíssim en el dia a dia d’Esquerra Republicana. També és veritat que Suïssa no és la Unió Europea i per tant, pel que fa a la presència pública, les possibilitats, ara com ara, no són les mateixes. Però esperem que aviat ho siguin.