Quan Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) va obrir la porta del seu nou despatx de consellera de la Presidència, de les parets supuraven humitats i estava a mig moblar. L'habitació havia restat tancada a pany i forrellat des que el devastador 155 va arrasar els budells del Palau de la Generalitat. La mà dreta de Pere Aragonès al nou govern ha volgut recuperar l'espai que van ocupar des de Carod fins a Turull per, diu, "tornar a sentir la veu del carrer". I és que la sala dóna directament a la Plaça Sant Jaume, on dia sí, dia també s'hi concentren protestes de múltiples colors i banderes. És aquí on la dirigent d'ERC rep ElNacional.cat.
La consellera de Presidència Laura Vilagrà al seu despatx del Palau de la Generalitat / Foto: Sergi Alcàzar
Avui fa dos mesos que va prendre possessió amb l'encàrrec específic del president de gestionar el mentrestant. Saltava així a la primera línia política després d'una llarga trajectòria a l'administració. Durant 12 anys va ser alcaldessa del seu poble, càrrec al qual va accedir amb només 26 anys. Nedadora de resistència, treu temps d'allà on pot per agafar aire, capbussar-se i fer unes piscines. De nedar i guardar la roba, en sap una estona llarga. La conversa, transcrita a continuació, n'és la millor prova.
El proper 2 d'agost, encapçalarà la comissió bilateral que no es reunia des de fa 3 anys. Ja tenen tancada l'ordre del dia?
L'estem acabant de tancar. Volem tancar un ordre del dia dels temes més madurs però també plantejar un calendari d'altres reunions més endavant, també de les comissions específiques d'infraestructures, temes econòmics i temes de traspassos. Marcar un calendari de treball en els propers mesos. Des de la part de Madrid ens plantegen temes que són històrics, que ja haurien d'haver estat traspassats des de fa molt temps, perquè l'acord ja hi era...
Com ara?
Com ara el tema de les beques, la transferència d'aquesta competència amb els recursos que toquen. I nosaltres voldríem anar més enllà. En tot cas, pensant en un calendari de cara a la tardor i que continuarà amb altres propostes. Hi ha un tema important que volem treballar, si no en aquesta comissió a la següent que és la llei de l'audiovisual espanyola, que pretén protegir el castellà i en canvi no preveu la protecció ni cap quota lingüística pel català. Serem bel·ligerants en aquest sentit.
Per tant, malgrat les expectatives de la cita del 2 d'agost, el que està dient és que no n'esperem grans titulars?
Algun tema concret tancat, però altres els anirem treballant els propers mesos.
Algun tema concret tancat tipus?
Temes econòmics històrics, que són incompliments que hi ha hagut de l'Estat. Evidentment no en deixarem passar ni una. No volem perdre ni un euro ni una transferència. Altres temes socials o en infraestructures. Alguns estan més madurs, altres els hem d'acabar de treballar.
En els propers dos anys posarem tot l’esforç i intensitat en la taula de diàleg, perquè sigui fructífera. Ho tenim pactat i escrit.
Vilagrà durant l'entrevista amb El Nacional / Foto: Sergi Alcàzar
Realment veuen viable que el PSOE es mogui a l'autodeterminació i l'amnistia? O hi ha estadis intermitjos que van dels indults a l'amnistia com per exemple la reforma del delicte de sedició?
Hem volgut separar molt els temes concrets -infraestructures, socials o econòmiques- que estaven ja a la Agenda del Reencuentro, d'aquelles que són estrictament el que considerem la resolució del conflicte polític i democràtic. Seguirem insistint que la taula de diàleg ha de versar entorn a l'autodeterminació i l'amnistia. Evidentment el PSOE de moment -la banda de Podemos està una mica més predisposada- està plantejant d'una forma molt clara que no en vol parlar. Nosaltres seguirem insistint. Ho reforçarem amb un pacte nacional pel dret a l'autodeterminació i l'amnistia molt concorregut des del punt de vista de les entitats, de la força política i social, que falcarà clarament que aquests són els elements que creen més consens a Catalunya.
A la CUP i Junts no ho veuen igual, no se'n refien gens, com els intentaran empènyer?
Ho tenim pactat i ho tenim escrit. Tenim pactat que en els propers dos anys posarem tot l'esforç i intensitat -i ho hem de fer així per treure'n resultats- perquè aquesta taula de diàleg i negociació sigui fructífera. I és el que farem. No ens volem aixecar de la taula, volem posar les coses difícils al PSOE perquè s'assegui a negociar. Li està dient Europa, que comenci un diàleg fluid i intens per resoldre el conflicte. Tal com en anteriors etapes es veien impossible els indults i al final han estat possibles, i han obert una etapa més planera per afavorir el diàleg, també creiem que arribarà un moment que això caurà pel seu propi pes i també s'entrarà a parlar de l'autodeterminació i l'amnistia.
Parlava de posar-ho difícil al PSOE. Els seus socis independentistes consideren que estan fent tot el contrari amb moviments com la recent aprovació del decret dels interins al Congrés. L'únic que n'han extret de moment són compromisos de paraula...
Voldria separar el que és govern del que és partit. Un tema important pel país és la situació de temporalitat a l'administració pública. En aquest sentit es va obrir una via que hem d'acabar de veure com es concreta perquè de fet només es va aprovar un decret que s'haurà de concretar amb un projecte de llei que tindrà una discussió i una tramitació parlamentària. Hem de veure com es concreta, la lletra petita és el que acabarà definint quin és el marc.
Volem posar les coses difícils al PSOE perquè s’assegui a negociar
Vostès, ERC, fa uns mesos van validar els pressupostos generals de l'Estat amb un pacte que incloïa tota una sèrie de compromisos per part de Pedro Sánchez molts dels quals no s'han complert. Van pactar una comissió de seguiment que s'havia reunir periòdicament i que encara no s'ha convocat, per avaluar l'estat de compliment.... Tenen ja un full de balanç per saber què ha complert el PSOE?
Jo voldria separar el que acorden els partits polítics, ERC...
És que des d'ERC se'ns diu que el seguiment de l'execució pressupostària depèn del govern...
Alguns d'aquests temes els podrem parlar a les comissions bilaterals. D'això es tracta. De fet, alguns dels elements que preveiem a l'ordre del dia són temes pendents en termes econòmics. S'està acabant de tancar. N'estem molt al corrent. És evident que sovint el problema del pressupost de l'Estat és la baixa execució en el cas de les inversions a Catalunya. Òbviament des del govern estem molt amatents que es compleixin els acords, perquè si no probablement serà molt difícil tornar a arribar a acords més endavant. Jo fa dos mesos que sóc aquí.
Com explica que segueixin donant vots de confiança al PSOE?
De moment el que estem fent és el que vam acordar a l'acord de govern. Activar tots els mecanismes de coordinació i negociació. No té sentit que durant tres anys no ens haguéssim vist i hagués quedat en un stand by tot el referent a traspassos concrets. És bo que els activem tots. Necessitem tots els recursos. És això el que estem fent, no cap altra cosa. Jo he començat a parlar fa tot just un parell de setmanes per concretar la comissió bilateral i podré dir com ens en sortim d'aquí a uns mesos. Ara és prematur.
El referèndum pactat és l’única manera que s’assumeixi internacionalment que és una via democràtica, clara, que resol el conflicte
Vilagrà al Saló Sant Jordi, espai situat just davant del seu despatx a la Generalitat de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar
Vostè va començar la interlocució amb Iceta i ara li han canviat per la ministra Rodríguez. Ha notat diferències entre un ministre català i una manxega?
De fet, l'estructura del departament és la mateixa, per tant els nostres interlocutors a nivells de secretaris d'estat són els mateixos. No ha canviat l'ordre del dia previst ni el plantejament. Amb el ministre Iceta continuarem parlant, perquè tenim temes de Cultura o d'Esports. Continuarem parlant amb tots els ministres. Amb la nova ministra tot just he parlat una vegada per telèfon. Amb això no puc evaluar encara com seran les relacions.
Però té la sensació que el fet que hi hagi ministres catalans beneficia Catalunya d'alguna manera?
Vaig poder parlar amb el ministre Iceta un parell de vegades per telèfon. Evidentment coneix molt la política catalana, ha estat diputat molts anys. Quan li parlava de qualsevol qüestió sabia de què li parlava. Sí que hi ha aquesta relació molt més directa, però les converses eren molt embrionàries.
Ministres espanyols, per exemple el de presidència, s'ha mostrat esperançat perquè es pugui superar l'etapa identitària. Hi coincideix?
Nosaltres els hem explicat moltíssimes vegades que això no és un tema d'identitat, no és un tema de nacionalisme. És un tema de respectar els principals drets fonamentals de la ciutadania, que són poder votar, el dret d'autodeterminació, i fer política sense represàlies, l'amnistia. No acceptem i no compartim gens l'anàlisi que es fa. El que volem és que el conflicte s'acabi votant, perquè és la manera com s'entén a tot arreu. El referèndum pactat és la via per assolir la solució política.
Han après la lliçó, com diu una altra ministra de Pedro Sánchez?
Parlar en aquests termes no ajuda gaire a resoldre la situació política. El que ajuda és intentar entendre què passa a Catalunya, per què tantíssimes persones surten al carrer any rere any, voten partits independentistes i l'independentisme creix a cada elecció. El que s'hauria de preguntar el govern espanyol és què passa a Catalunya perquè els partits independentistes cada dia estiguin més forts i en canvi les forces més d'status quo perden posicions. Aquesta és la lliçó que s'ha d'aprendre.
Aquesta col·lecció de ressenyes que li citava, no els desmoralitza a l'hora de seure a la taula amb el PSOE?
Jo he estat alcaldessa 12 anys i si m'hagués de desmoralitzar el que em diu l'adversari no hagués arribat gaire lluny. És evident que tenim molt clar quin és l'objectiu polític, el referèndum pactat és l'única manera que internacionalment s'assumeixi que és una via democràtica, clara, que resol el conflicte. La nostra primera aposta sempre ha estat el referèndum pactat. Per això ens asseiem a negociar l'autodeterminació. No creiem que ens haguem de sentir ofesos, ni condicionats, ni que ens afecti el plantejament polític d'uns partits que no tenen de moment la voluntat de fer que aquest referèndum es pugui fer, però els intentarem convèncer que és la manera com s'ha de resoldre.
Laura Vilagrà i Marina Fernàndez a l'entrada del despatx de la consellera, al Palau de la Generalitat / Foto: Sergi Alcàzar
Posem-nos a d'aquí dos anys, a les eleccions generals espanyoles. Si els resultats tornen a donar a ERC la clau de la governabilitat, el discurs d'evitar un govern de dretes no fa que estiguin tenallats pel PSOE? A haver de votar sempre una investidura socialista perquè el que pot venir és pitjor?
Jo sóc consellera de la Presidència, no decidiré qui tindrà la presidència del govern espanyol. La meva feina és fer que tota la maquinària del govern funcioni. Altres elements d'estratègia política no em toca valorar-los.
L'anunci de renúncia a l'aval de l'ICF de dimarts no es va parlar al consell de govern
Parlem del Tribunal de Comptes i de com s'ha gestionat l'aval de l'ICF. Què va passar a la reunió de govern de dimarts? Hi ha versions que no coincideixen entre ERC i Junts... Uns apunten a la cúpula de l'ICF, amb càrrecs d'ERC, que no volien fer el pas, i en canvi des de presidència s'explica que qui empenyia és el president al conseller Giró.
El decret és clar jurídicament. Vam actuar, amb un decret jurídicament impecable, seriós, que plantejava la possibilitat de, a través d'un aval bancari o a través de l'Institut Català de Finances si fos el cas, es pogués fer front a aquestes fiances milionàries. Els dos mecanismes estaven establerts, ho vam votar tots al consell de govern, no hi va haver fissures. Hi ha una excel·lent relació entre el president i el conseller d'Economia. Simplement es va triar l'opció B i no hi ha fissures en els plantejaments d'uns i altres. Òbviament, la primera opció de l'aval bancari amb un contraaval de la Generalitat és la que ens semblava millor, però hem fet servir l'opció B.
I com s'explica aquest canvi en 24h? De sortir dimarts dient que no s'opta per aquesta via per precaució i menys de 24h després es canvia de posició. La posició al govern dimarts era unànime, per no fer servir l'ICF?
No, és que aquest tema no es va entrar ni a debatre. Simplement el decret ho plantejava. No hi havia cap problema, simplement es volia evitar l'embargament dels béns particulars. Havíem de fer el que calgués. Ho hem fet. Em quedo amb el resultat.
Però com ho explica? A vostès (ERC) els va sorprendre que sortís el conseller Giró dimarts a anunciar que el govern renunciava a l'opció de l'aval de l'ICF? O en tenien constància que seria així?
És un tema que no vam parlar a nivell de consell de govern. Per tant, simplement es va acabar d'ajustar la solució final. No són uns moments fàcils per ningú. La repressió és molt dura, alguns mitjans ja diuen prèviament a l'aval que no s'acceptaria, quan els nostres serveis jurídics diuen que un aval és un aval i és perfectament vàlid. Defensem l'opció que hem fet, pensem que és molt correcte i no vull entrar en més polèmiques.
El setge judicial i econòmic dificulta les relacions entre socis?
No. Clarament no. Sabíem perfectament que segurament els ressorts de l'Estat que volen torpedinar el procés actuarien des de tots els fronts possibles i que segur que no ens ho posarien fàcil. Ho sabíem prèviament i en qualsevol cas hem blindat una opció que ens sembla correcta des del punt de vista jurídic i que ens pot servir per altres casos.
Estem segurs que la CUP serà el nostre aliat tota la legislatura. Amb els comuns podem arribar molt lluny, fins i tot en temes d’autodeterminació i amnistia
La consellera Vilagrà a una de les escales d'accés al la Generalitat de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar
Tornant a la taula de diàleg. D'allà n'ha de sortir la reforma de la sedició perquè Puigdemont, Rovira i la resta puguin tornar a Catalunya?
No hem entrat a fons encara en quina serà l'estratègia que plantejarem a la negociació en quant a acords concrets. Òbviament també ho ha dit Europa que aplicar el delicte de sedició, o en el seu moment rebel·lió, per haver posat les urnes era excessiu i forassenyat. Sí que hi ha una línia d'un partit del govern de l'Estat que aposta molt clarament per refer aquest delicte, però d'altra banda es vol plantejar tornar a fer delicte el fet de convocar un referèndum. Per tant s'arreglaria una cosa per una banda i se n'espatllarien unes altres. Ens fa por entrar en aquest debat si finalment no serveix perquè la causa contra l'independentisme s'acabi. Cal veure la lletra petita d'aquesta proposta.
Si al llarg de la legislatura el suport de la CUP coixeja, creu que s'hauria de buscar una aliança amb els comuns o fins i tot amb el PSC en determinats aspectes com per exemple els pressupostos?
Nosaltres complirem els acords amb la CUP. En el cas de Presidència hem fet una oficina per la renda bàsica universal, és un acord concret. En les properes setmanes materialitzarem la proposta de passar els lletrats d'Interior a Presidència, per la defensa dels Mossos d'Esquadra però amb una visió proporcional de les personacions i acusacions. Anem complint tots els acords que hem plantejat amb la CUP. Alguns els podrem desenvolupar amb més facilitat i altres necessitarem una mica més temps. Estem segurs que [la CUP] serà el nostre aliat tota la legislatura.
I pel que fa a comuns i PSC? S'hi han de buscar acords?
El govern ha parlat amb tots els grups menys Vox. Amb els comuns compartim bona part del seu plantejament per exemple en temes socials. En tot allò que ens puguem posar d'acord ho farem. Amb un partit com comuns podem arribar molt lluny fins i tot en temes d'autodeterminació, d'amnistia, i és el que farem. En aquest proper pacte per l'autodeterminació i l'amnistia volem que hi siguin amb un paper interessant.
I dels socialistes no me'n diu res?
Amb els socialistes tenim plantejaments més allunyats. Defensen un status quo, que no ens puguem moure ni una coma de la Constitució, i òbviament amb aquest plantejament no hi podem estar d'acord. Som un govern transformador que vol resoldre el conflicte polític i traspassar els límits normatius. La Constitució no és un fi en si mateix. Encotillar-nos en la Constitució no té cap sentit. En aquest sentit estem molt lluny dels plantejaments polítics del PSC.