Iñaki Lasagabaster (Vitòria, 1953), catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat del País Basc, ha decidit posar-se al capdavant per denunciar la injustícia del cas dels vuit joves d'Altsasu (Navarra), condemnats pel que considera una simple baralla de bar a altes hores de la matinada. És portaveu de la Plataforma de Professionals del Dret, un col·lectiu de més de 200 professors i juristes que ha denunciat l'"arbitrarietat" del cas, que ha comportat penes de fins a 13 anys.

altsasu gurasoak

Un turmell trencat ha comportat 76 anys de presó i 100.000 euros d'indemnització. Va imaginar-se que arribaria tan lluny el cas?
No, no, sota cap punt de vista. S'ha buscat la màxima possibilitat punitiva, un cop s'ha hagut d'abandonar el delicte de terrorisme per manifesta irracionalitat. S'ha aplicat al que és un delicte de lesions exclusivament agreujants improcedents fins a poder imposar una pena així. Perquè et facis una idea: el delicte d'homicidi és de 10 a 15 anys. I aquí hi ha una pena de 13 anys, dues de 12 i quatre de 9.

El fiscal acaba de recórrer reclamant novament la tipificació dels fets com a delicte de terrorisme...
Em resulta incomprensible. No puc entendre que el Ministeri Fiscal, que es diu defensor de la legalitat, adopti aquesta decisió. Espero que la nova fiscal general de l'Estat retiri el recurs, deixant de fer un ús tan irracional del dret. Fa por que hi pugui haver en llocs d'aquesta responsabilitat persones d'aquestes característiques, que adopten aquestes decisions. Un amic alemany em preguntava: "en mans de qui està el poder judicial a Espanya?". Que cadascú doni la resposta que desitgi, a la llum d'aquests fets.

Han tingut dret a un judici just?
Hi ha qüestions en el procés que presenten molts dubtes des de la perspectiva del dret a la tutela judicial efectiva. Els advocats s'han queixat que algunes de les proves que han sol·licitat no han estat admeses, i posteriorment no han estat degudament considerades.

Algun exemple d'irregularitat?
Van presentar-se tres plaques amb fotos en les quals en cada una d'elles hi havia la mateixa persona imputada. A la primera placa hi havia una foto d'un dels acusats tal com era en el moment dels fets. En la segona, una altra foto igual. En cap d'aquests dos casos els guàrdies civils atacats van identificar aquesta persona. En la tercera van posar una foto de fa tres o quatre anys, que és la foto del DNI. I resulta que llavors el van identificar. El van identificar, sembla previsible, amb una foto que els van ensenyar dient que era aquella la persona a identificar. Com és posible que no identifiquin una persona en una foto actual i sí en una foto de fa anys?

Tampoc no se sap qui ha produït les lesions que se'ls imputen.
Es diu que hi ha unes lesions, però no s'estableix qui les ha comès. Quan hi ha un delicte de lesions, és una persona en concret la que les produeix. I aquí no s'identifica en cap cas aquestes persones responsables de les lesions. A més, si resulta que hi ha hagut un atac de 25 persones o més i ells han hagut de protegir-se, i que els han fet un passadís colpejant-los, el més lògic seria que tinguessin hematomes als braços, en alguna part del cos, al rostre... Però no hi ha cap hematoma. Només un dels afectats té un petit tall al llavi.

S'ha venut com si fos un linxament.
Sí, però els resultats lesius són molt limitats. En l'últim vídeo que es va inadmetre surt un dels guàrdies afectats amb una camisa blanca impol·luta després de l'aldarull. Es pot veure clarament. A més, en presència de la Policia Foral. Doncs bé, l'atestat policial que la Policia Foral fa dos dies més tard afirma que la camisa és plena de taques de puntades de peu i de trepitjades. Així una llarga llista, prou il·lustrativa d'un procés amb poques garanties per a la defensa.

S'ha buscat la màxima possibilitat punitiva, un cop s'ha hagut d'abandonar el delicte de terrorisme per manifesta irracionalitat.

De fet, vostès han denunciat que és una els casos més clars d'arbitrarietat.
Doncs sí. No només en la valoració dels fets, sinó que també és molt greu que s'apliquin uns agreujants d'odi que no són aplicables. No s'aplica a les institucions públiques o funcionaris. Només s'aplica a les persones i quan s'afecta els seus drets fonamentals. Si es fa res contra la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaina, hi ha uns delictes específics, com atemptat a l'autoritat. Recentment el Tribunal d'Estrasburg ha dit que si es crema la imatge del Rei està protegit per la llibertat d'expressió, però que a més no pot considerar-se en cap cas un delicte d'odi. Perquè l'odi no és aplicable a les institucions. Si critiques un inspector d'Hisenda, resulta que l'odies?

Sense anar més lluny, la interlocutòria que arxiva el cas contra els professors de La Seu d'Urgell ve a dir que no hi pot haver delicte d'odi perquè la Guàrdia Civil no és un col·lectiu discriminat o amenaçat.
Exactament. Aquest és el criteri que s'ha d'aplicar en aquest tipus de qüestions. Però això és un jutge a La Seu d'Urgell que aplica correctament la norma. No és el nostre cas, som a l'Audiència Nacional. I hi ha cert acarnissament judicial.

I el delicte de desordres públics està fonamentat?
Perquè existeixi hi ha d'haver abans una planificació, estar d'acord amb un objectiu d'atacar o afectar la seguretat ciutadana, els drets de les persones. Els fets es van produir en un moment de nit, durant les festes del poble, a les 4:05 del matí. És una manera de forçar la legalitat penal que és fora de tota racionalitat. Així ho percep la societat, i així ho han percebut les mateixes autoritats comunitàries. Ho va dir el mateix vicepresident de la Comissió Europea, que estarien atents a la proporcionalitat en l'aplicació de les normes.

Per què creu que s'ha jutjat a l'Audiència Nacional, i no l'Audiència de Navarra?
És difícilment comprensible. Després dels esdeveniments, fins i tot sent allà la Guàrdia Civil i la Policia Foral, no es va aixecar atestat. Tot aquest procés es posa en marxa perquè COVITE (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme) presenta la denúncia a Madrid. I comencen a aparèixer altres denunciants que s'afegeixen a la mateixa. Però inicialment no hi ha ni atestat policial que aixequi acta d'aquells fets. I l'agreujant que el jutge de La Seu d'Urgell no ha acceptat l'Audiència Nacional l'accepta a proposta exclusivament de COVITE. Ni la Fiscalia ni els afectats ni ningú més ha demanat la seva aplicació.

Llavors?
En primer lloc, és una situació que té lloc a Navarra, i aquest fet pot tenir algun significat. I en segon lloc, sembla que aquests joves estaven vinculats a moviments contra la presència de la Guàrdia Civil a Navarra. Però bé, estar vinculat a un moviment d'aquest tipus ni és odi ni té perquè motivar el trasllat enlloc, tret que es busqui també un avís de caràcter polític. Com dient "compte, els que van per aquí, plantejant aquest tipus de reivindicacions polítiques, saben que es poden trobar amb aquest tipus d'actuacions".

Les famílies denuncien que la Guàrdia Civil ha estat jutge i part en aquest procés.
La major objectivitat en el procediment s'hauria donat amb la tramitació del mateix per la Policia Foral. I tanmateix ha intervingut la Guàrdia Civil gairebé motu propi. Llavors, l'objectivitat del procés planteja els seus dubtes. Hauria estat molt més adequat que la Policia Foral hagués realitzat l'atestat i posteriorment com a policia judicial hagués desenvolupat la investigació traslladant-ho al Jutjat corresponent.

Perquè existeixi un delicte de desordres públics, hi ha d'haver abans una planificació, estar d'acord amb un objectiu d'atacar o afectar la seguretat ciutadana.

Iñaki Lasagabaster SARE 2

Fins i tot la jutgessa està estretament relacionada amb la Guàrdia Civil.
És un altre element de preocupació. En una qüestió d'aquest tipus els criteris d'objectivitat s'han de forçar al màxim. I tanmateix veiem que la Guàrdia Civil li ha donat dues medalles a la presidenta del tribunal, i que és l'esposa d'un alt comandament del cos. L'altre dia sortia a la televisió que la ministra Cospedal la tractava amb un nom familiar, anomenant-la "Concha".

Podria utilitzar-se per invalidar el judici?
No sóc processalista, però és una altra irregularitat, un altre element que contribueix a apreciar una possible falta d'objectivitat en el desenvolupament del procés. L'objectivitat ha de donar-se com a garantia: ha de manifestar-se que aquesta persona està en condicions de ser objectiva.

Per a vostè són presos polítics?
És un terme difícil. Sens dubte la crueltat que per mi significa haver-los acusat de terrorisme, i condemnar-los per una cosa que és un delicte de lesions a unes penes tan greument desproporcionades, això és el que lesiona el dret a la tutela judicial i el dret al procés degut. S'ha situat els acusats en una situació d'indefensió, d'incapacitat per uns fets que realment no ho mereixen. Sobretot hi ha una absència dels instruments que en un Estat de Dret han de garantir l'objectivitat i la proporcionalitat.

Però hi ha raons polítiques darrere?
Que hi ha consideracions polítiques de fons que poden explicar moltes coses, doncs sí. Però crec que parlar en aquest cas de presos polítics pot ser equívoc. El que fonamentalment cal afirmar és que són víctimes d'un tractament judicial que els condemna a unes penes desmesurades, desproporcionades, i que els sotmet a un patiment que el dret no es pot permetre. El dret no pot ser cruel, sinó just.

Amb aquest retorçament del dret, es pot parlar de dret penal de l'enemic?
Jo diria que sí. Sembla que aquestes accions i aquest procediment es poden explicar perquè són persones vinculades a una idea i a certes activitats que s'han donat en determinats moments de crítica als desplegaments de la Guàrdia Civil a Altsasu i altres llocs de Navarra. Potser també es vol donar un avís a les persones que plantegen aquest tipus de reivindicació política legítima.

Amb Altsasu potser també es vol donar un avís a les persones que plantegen aquest tipus de reivindicació política legítima.

Pot establir un precedent també per a la resta de l'Estat?
Possiblement. El que ha succeït a La Seu d'Urgell, o altres processos com el dels CDR, és el mateix cas: és intentar aplicar un precepte que té una finalitat determinada a crítiques dirigides als poders públics. I clarament aquest precepte no està previst per a això.

Espera alguna cosa d'Estrasburg?
La desproporció en l'aplicació de la pena pot ser clarament apreciada a Estrasburg. És una aplicació tan imprevista que va clarament en contra de la seguretat jurídica. Es posa en qüestió el mateix principi de legalitat i la tutela judicial efectiva, perquè a qualsevol conducta nostra se li podria aplicar un delicte d'aquest tipùs i gravetat. Jo crec que aquesta correcció es donarà des d'Estrasburg. El problema és que mentrestant aquestes persones continuen internes a la presó.

En quin lloc queda la justícia espanyola després d'aquest cas?
Des d'Europa s'està evidenciant que en aquest cas, com en d'altres, el funcionament de la justícia espanyola és molt deficient. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha fet una sèrie de correccions importants en delictes com els de la tortura o en delictes vinculats amb la llibertat d'expressió, com hem vist recentment en el cas de la crema de les fotos del monarca. També ho hem vist amb les euroordres del jutge Llarena, que han evidenciat una arrogància que no es corresponia amb la seva precisió tècnica. I així ha estat apreciada per tribunals a Alemanya i Bèlgica. Totes aquestes qüestions a Europa evidencien una administració de justícia deficient.

Ha desaparegut ja ETA i tanmateix sembla que estem en plens anys noranta. 

És sorprenent que tot això passi quan ETA ja s'ha dissolt...
Podria trobar una justificació --que no compartiria-- el fet que en una situació de crisi profundíssima el valor del dret quedés més limitat. Però ETA va cessar el 2011. Ja ha desaparegut. Està desapareixent la seva empremta política o la seva importància. Ha desaparegut ja tot això i tanmateix sembla que estem en plens anys noranta.

En aquest context, com veu el nomenament de Marlaska com a ministre de l'Interior?
La seva actuació com a magistrat de l'Audiència Nacional és clarament criticable. I jo ho he fet en un llibre, on analitzo una de les seves interlocutòries sobre la dispersió de presos. Des d'aquest punt de vista, sembla que no és una persona gaire adequada per ser al lloc. Però també hem vist que moltes vegades el càrrec fa canviar les persones, i la situació i el tipus de decisions que ha d'adoptar. Potser ens pot sorprendre. En aquest cas Marlaska no actua com a jutge, sinó com a polític. El mateix PSE-EE ha votat una resolució que proposa l'acostament dels presos. No sé què opinarà Marlaska d'això. Estarem a l'expectativa.