Jon Inarritu (Leioa, 1979) és senador d'EH Bildu, tot i que en la legislatura anterior va exercir com a diputat al Congrés per Amaiur (2011-2015). Independentista basc i partidari de la via pacífica des dels inicis de la seva trajectòria política, admira el sobiranisme català, per això, sol viatjar a Catalunya per "prendre notes". Llicenciat en Dret, Inarritu ha destacat als plens i comissions del Senat per la crítica frontal a les càrregues policials de l'1-O, l'aplicació del 155, i tota l'acció política del govern espanyol relacionada amb el procés.

Aquesta setmana hi ha hagut detencions a membres de CDR, acusats de terrorisme i rebel·lió, que finalment han quedat en llibertat, amb càrrecs per desordres públics. Com valora la situació?
Amb els CDR es veu un intent de criminalització, cosa que ens sona al País Basc. S’estan seguint els mateixos passos.

Quins són?
A certs mitjans de comunicació es filtren informacions [sobre autos policials] i només cal veure el llenguatge: usen el mateix davant d’un fenomen de desobediència o de resistència pacífica, que el que s’usava amb accions violentes. [A Euskadi] això ja era un símptoma preocupant. I després del globus sonda, venia la repressió. La reacció és desproporcionada perquè no hi ha hagut ni un àpex de violència a Catalunya.

Li veu una finalitat a tot això? 
La meva interpretació és que així es crea un estat de psicosi i xoc, que paralitzi, per una banda, tota la reivindicació cívica i pacífica, i per altra banda, que es canviï el paradigma. És a dir, que passem d’un conflicte polític que ha de ser resolt, a parlar d’un problema de presos, d’un tema de repressió, que el tema sigui resoldre els drets i les llibertats i s’oblidi la resta.

Ja hi ha opinadors que parlen de la doctrina del “tot és ETA” a Catalunya. Ho comparteix?
No només contra ETA, sinó contra el “tot és ETA”, de vegades tot s'hi valia: des de la guerra bruta, la criminalització, les il·legalitzacions de mitjans, la barbaritat i excessos jurídics. L’Erasmus que van fer alguns al País Basc durant 40 anys s’està aplicant en un lloc on no hi ha hagut actes violents. Que hi ha hagut desordres públics? Sí, com n'hi ha hagut a qualsevol ciutat madrilenya, Castella, pobles d’Andalusia… sí. Però això pot passar a tot Europa. Qualificar-ho de terrorisme em sembla un sense sentit. L’Estat està creant una ficció jurídica tal que no és creïble.

Com pot diferenciar l’opinió pública un desordre públic d’un delicte de violència?
En un context internacional de gihadisme, avui en dia a Europa se sap on hi ha hagut violència, i on no. A Euskal Herria hi ha hagut violència. A Còrsega, a Irlanda del Nord...n'hi ha hagut, no a Escòcia, o a les Illes Fèroe. Però a Catalunya, no. Per exemple, llegia un corresponsal francès a l’Estat espanyol, que es veia espantat perquè s’estava acusant [Tamara Carrasco] de terrorisme. Ell ho posava amb exclamacions, perquè hi ha hagut fa poc un atemptat a Carcassona, això sí que és terrorisme, gihadisme.

L'Estat busca crear un estat de psicosi a Catalunya per paralitzar el conflicte polític

Si vostè ho veu evident, per què més gent no reacciona?
Perquè qui se surt del grup, i del relat dels poders, queda apartat i assenyalat. Un exemple és Guillermo Toledo, que s’ha vist exclòs de feines perquè ha rebut un veto per les seves opinions polítiques. Però també hi ha altres veus, ho dic jo que passo a Madrid molts dies, i que diuen que això és una barbaritat…

Precisament, com valora el paper de l’esquerra espanyola? Se l’ha criticat d’haver reaccionat contra la guerra d’Iraq, les retallades i no davant l'actuació contra l'independentisme.
S'ha creat el trident del 155, tot i que sí que és cert que hi ha hagut alguna veu al PSOE que difereix, però no amb la suficient força, per la por a ser exclòs. És una raó d’Estat. Per exemple, és curiós com l’1-O, davant la repressió brutal, el PSOE va dir que hi havia un greu error. En dos, tres dies, el Rei va fer el seu discurs, el PSOE va canviar i algú va cridar a files i va dir que hi havia una causa nacional on valia tot.

Sobre això, ha vist una diferència de comportament entre el rei Joan Carles al conflicte basc, i Felip VI al català?
El Rei té un paper de mediació i a Euskadi crec que no el va fer. I amb la qüestió catalana, penso que el Rei es va alinear amb la postura més repressiva. Amb aquell discurs, en comptes de calmar les aigües, es va posar al bàndol de la porra. Ja ho dic, en comptes de trucar a un representant i a l’altre per buscar aquest paper de mediació.

A Ada Colau, el monarca li va dir que ell exercia el seu paper de fer complir la Constitució...
La Constitució és molt àmplia i amb diversos articles: el dels drets humans, el de la vivenda, el treball digne, el de participació política… I per exemple, alguns d’ells no es compleixen.

El Rei s'ha alineat amb la postura més repressiva en la qüestió catalana
 

Jon Iñarritu4 (EH Bildu)
FOTO: Jon Inarritu al ple del Senat / EH Bildu

I tornant a l’esquerra, com valora la posició de Podemos? Les enquestes no li auguren un bon resultat, post-155.
No han tingut el mateix comportament que els dels 155, però missatges com que és el mateix el carceller que l’encarcerat, que ni DUI ni 155, és indignant i poc just. En general, crec que han actuat dignament, i no és fàcil, però haurien de mirar què han fet Die Linke, els verds alemanys, que ideològicament estan molt lluny de Puigdemont o JxCat. Però han estat al carrer denunciant aquesta barbaritat dels empresonaments.

I per la banda de l’independentisme, quin error els atribueix? 
Sempre he dit que jo vaig allà [a Catalunya] a prendre notes i no a criticar. Però penso que no van ser conscients del nivell de repressió que s’aplicaria. Des d’alguns sectors es va ser una mica naïf: van pensar que l’Estat seria intel·ligent, madur i seuria entorn d’una taula.

A molta gent li costa de creure que hi hagi "repressió" en un estat democràtic al segle XXI... 
Aquest Estat va tenir un problema a la Transició, amb els grans poders de l’Estat. Parlo de l’Administració, l’Exèrcit, també el Poder Judicial. De vegades no s’ha fet cas. Si ens posem a mirar d’on sorgeix l’Audiència Nacional com a Tribunal d’Ordre Públic, eren els mateixos jutges, magistrats que hi havia l’1 de desembre del 1978, que l’1 de gener del 79. I l’informe GRECO ha dit que està a la cua d’independència judicial. No cal ni que hi hagi una trucada. Alguns magistrats arriben a alguns llocs no per meritocràcia, sinó per una gran influència política.

L'independentisme no va ser conscient del nivell de repressió que s'aplicaria; es va ser una mica naïf

Vostè parlava abans d’il·legalitzar. La fiscalia estudiava fa uns mesos demanar la suspensió d'Òmnium i ANC. Veu possible que això passi?
Òbviament. El primer comentari que vaig pensar, compte, va ser el 18 de gener aquí al Senat, quan el ministre de l’Interior va referir-se diverses vegades a Òmnium i ANC com si fossin organitzacions delictives, en comptes de culturals i cíviques. L’assenyalament em va alarmar perquè al País Basc s’han tancat mitjans, tot tipus d’associacions. Com deia abans, es deixa anar el globus sonda a la premsa, es diu que s’està investigant les organitzacions, se les criminalitza, i un cop s’ha empassat la píndola, s’actua. Així, certs sectors de la societat no es revelen, ni els sembla ja una barbaritat.

Per tant, quina recomana que sigui la resposta política i social del sobiranisme?
D’una banda, cal fer un front democràtic, un camp anti-repressiu, com més ampli millor. Hauria d’anar més enllà dels partits sobiranistes i cal que defensin el dret a la protesta pacífica i denunciar aquesta situació al carrer, a les institucions, a nivell jurídic, a Madrid... I per altra banda, els representants al Parlament han d’intentar sumar una majoria que intenti negociar amb l’Estat una sortida política al conflicte.

Vostè acostuma a parlar de “presos polítics”, cosa que molesta el govern espanyol: diuen que els polítics catalans empresonats ho estan per haver comès presumptes delictes...
Evidentment, cap Estat diu que té presos polítics, tots són acusats i alguns per delictes gravíssims: de terrorisme, de rebel·lió, d’actes violents… Però si anem amb la lupa a mirar: quines són les condicions; com s’ha jutjat; quines mesures s’apliquen, com ara la presó preventiva; o quins fets s’imputen, per exemple, si s’acusa de rebel·lió i no s’ha fet servir la violència, però a una altra persona que ha exercit violència no l’acusen, genera un greuge comparatiu. Aquí hi ha la verdadera definició.

Els polítics catalans empresonats ho són, doncs?
L’Estat té perseguit i detingut tot un Govern. Per mi, Junqueras, Forcadell, els Jordis… compleixen quatre dels cinc criteris de la resolució del Consell d’Europa on es defineix què és un pres polític. S’utilitza una excusa, davant d’un fet que pot ser tipificat de delictiu. És l’Estat qui els converteix en presos polítics, ja sigui a Turquia, a la Xina… I el govern espanyol ho repeteix molt, que no ho són, perquè el treu de polleguera que es parli de pres polític.

Junqueras, Forcadell, els Jordis… compleixen quatre dels cinc criteris de la resolució del Consell d’Europa on es defineix què és un pres polític
 

Jon Iñarritu1 (EH Bildu)
Foto: FORO AREKUNA

Creu que no aniria a presó algú que fes una DUI a un land d'Alemanya?
És el cas més clar d’autodeterminació entre la república federal i oriental. I estic convençut que si a Alemanya hi hagués un land amb una població que basant-se en la religió, drets històrics, llengua… tingués una majoria per decidir el seu futur institucional, d’entrada, s’adaptaria la situació política perquè els lands buscarien les possibilitats polítiques per resoldre aquesta situació.

El TC d’Alemanya va dir que no es podien fer referèndums.
És que és una sentència basada en partits amb suport de l’1%, el cas no s’ha produït encara. Però estic convençut que es buscarien les sortides polítiques. És que el sistema anglosaxó és més pragmàtic i modern que els sistemes del dret continental? M'hi nego. 

Creu que es va aplicar el 155 de forma rigorosa?
No hi havia precedent, però jo crec que no. L’article 2 de la Constitució regula el dret a l’autonomia, per tant, no tenien dret a convocar eleccions, fulminar el Govern català, els alt càrrecs. Però crec que això ja serà per ara “l’avís a navegants” a la resta.

Vostè parla de “tupinada” posterior al 21-D. Per què? 
Hi ha una clara voluntat de l’Estat d’escollir qui ha de ser el president o presidenta dels catalans. Hem vist impulsos polítics, per exemple, amb l’euroordre. Rajoy i Soraya van dient que són ells els qui han evitat que Puigdemont torni a ser president.

A Madrid se'l critica per no tornar a Espanya...
Però, fins i tot assumint la independència judicial, i que la culpa és d’ell per no tornar. Què passa amb el senyor Sànchez? El mateix comitè de Dret de Nacions Unides ha estirat les orelles a l’Estat per no deixar-lo anar a la investidura. I el senyor Turull? Quan se sap que hi ha una investidura, tot seguit és cridat a declarar. I ja es comencen a sentir veus que al govern espanyol hi ha una candidata que els agrada.

L'Estat s'ha envalentit més i ara intenta castigar part de la societat catalana

I quines conseqüències tindrà la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein d'alliberar Puigdemont sobre la resta del judici per la causa de l’1-O?
O bé, perquè el poder judicial reflexioni i s’adoni que estem davant d’un fenomen polític, i s’ha de resoldre com a Escòcia, Canadà. O bé, aquest sentiment d’humiliació farà que els poders de l’Estat intentin venjar-se. Però ara s’estan envalentint més i van pels sectors més socials per intentar castigar la societat catalana, o part d’ella. Es busca pujar tant el nivell de repressió, que fins i tot hi pot haver alguna resposta de caràcter violent. Espero i crec que no passarà.

Té esperança que els tribunals internacionals acabaran condemnant l’Estat?
Crec que en algun moment Europa condemnarà l’Estat espanyol. Quan? D’aquí a 5 o 10 anys. Passa que creiem que serveix per a alguna cosa i jo estant aquí he vist informes de conculcacions de drets i a l’Estat tant li fa. Per exemple, amb la dispersió de presos: a altres països s’ha penat i aquí no es canvia. El cost? The Economist deia que Espanya estava en risc de passar d’una democràcia perfecta a una imperfecta. A altres països això provocaria voluntat de millora. Aquí és el mateix que les estirades d’orella a Erdogan: té un sentit d’imperi que es creu per damunt del bé i el mal.

Però Turquia no és a la UE… Espanya sí. No és exagerada la comparació?
Turquia és membre del Consell d’Europa, hi ha uns tractats i acords de veïnatge importants. Però és cert que el nivell d’Erdogan és moltíssim més alt, tot i que quan jo veig que a l’Estat es detenen persones per fer simplement política, el nivell de repressió usat per les forces de seguretat, la ficció jurídica, assenyalant inclús ara periodistes i mitjans… al País Basc ho hem vist, però hi havia l’excusa de la violència. Ho sento si molesta: la via otomana, turca, Erdogan, és la repressió 100%, no diàleg.

Veu una rebaixa en el llindar dels delictes d’odi? 
És un delicte que només s’aplica per protegir les minories o gent que és discriminada per raons concretes: per raça, religió, ètnia, opció sexual… No hi ha una discriminació per ser funcionari policial, i abans veia una noia que ha de declarar per posar una pancarta que diu “Police go home”. Inclús, en els casos que sí que hi ha delicte d’odi, és molt difícil de demostrar. Exemple: un noi africà va ser agredit per una dona, en presumpte estat d’embriaguesa en un bar, dient-li “negre, marxa d’aquí", i es va considerar que no ho era.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat