Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) explica que el seu plat estrella és el cebiche. Sense haver-lo tastat encara, el que sí que salta a la vista és que per fer passar millor la crua realitat, el cap d'operacions de l'estratègia de defensa de Carles Puigdemont acostuma a utilitzar el mateix mètode emprat per elaborar el famós plat llatinoamericà: macerar-la. En una llarga conversa amb ElNacional.cat, l'advocat analitza la situació en la qual es troba la causa contra els líders independentistes catalans i apunta com creu que transcorreran els propers mesos. A les portes de la sentència, té clar que serà dura. I no confia gens en la predisposició d'un govern del PSOE per pal·liar-ne els efectes, ja sigui amb indults o amb amnisties. Però a l'entrevista, Boye descobreix també el seu vessant més personal, des dels anys de presó a com li ha canviat la vida la fama aparellada a ser el lletrat del president.
Vacances?
No, aquest any no toquen. Fins al Nadal, res. Ens hem de preparar per tot el que vindrà al setembre i octubre.
El que va passar a principis de juliol al Parlament Europeu va ser un cop a l'estratègia judicial internacional?
Hi ha dues coses. Pot ser que nosaltres haguem comès errors de comunicació, però a nivell jurídic nosaltres mai no vam pensar que ens podrien admetre a tràmit la mesura cautelar. El que passa és que no pots anar a una demanda de fons sense presentar abans les mesures cautelars perquè la deixes com si no fos urgent. I el tema és urgent.
Pot ser que nosaltres haguem comès errors de comunicació. Potser no hem sabut explicar ni calcular bé els tempos
Parlava d'errors de comunicació, es van gestionar malament les expectatives que es van traslladar a la ciutadania?
Probablement per part meva, sí. Sobretot en allò temporal, no en la qüestió de fons, perquè en la qüestió de fons nosaltres som molt conscients que tenim la raó, que ho estem sabent explicar i que finalment ho podrem acreditar.
Per tant vostè confia que Puigdemont i Comín podran seure al seu escó del Parlament Europeu?
No només hi confio. N'estic convençut. Potser no hem sabut explicar ni calcular bé els tempos. Però recordo que tot això va començar a finals d'octubre del 17. Durant tot el mes de novembre del 17 se'n reien de nosaltres quan dèiem que Bèlgica no l'extradiria i al final el riure es va anar apagant. Quan el president Puigdemont va ser detingut a Alemanya va passar el mateix, també se'n reien, deien que Alemanya marcava el camí de retorn dels fugits, que Alemanya l'entregaria perquè era un país amic. Vam trigar quatre mesos a Alemanya a resoldre el problema, però l'hem resolt, l'hem resolt amb expectatives molt bones de cara al futur no només per a Puigdemont sinó per a tots els exiliats i presos. Els temps no els he sabut mesurar, però sobre la resta seguim pensant el mateix.
S'atreveix ara a fixar algun termini?
Jo crec que per prudència i per respecte millor no fixar terminis, però crec que tenim la raó. Tant és així que en el món jurídic ningú no dubta que ells són els diputats electes i proclamats i el que estem intentant revertir és una decisió arbitrària del senyor Tajani.
La sentència no agradarà ningú. No serà tan dura com esperen alguns ni tan tova com nosaltres voldríem
Com afectarà la sentència a l'exili?
Hi ha un convenciment per part del Suprem i la Fiscalia que amb la sentència a la mà hauran de cursar novament l'euroordre i que així aconseguiran retornar-los. Nosaltres, ja al juny del 18, vam dir que hi hauria una tercera euroordre i que seria després del judici. Ho intentaran segur.
I els fa por que es reactivi l'euroordre?
No. De fet molts cops els hem dit que l'activin, li vam dir a Llarena. I aquest 2 de juliol mateix els vam dir que activessin l'euroordre per acreditar si hi havia o no immunitat. I no es van atrevir, només han buscat dreceres.
Si es reactivés l'euroordre ens presentaríem davant d'un jutjat allà on fossin, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia. I iniciarem tot el procés
Què passaria si es reactivés l'euroordre?
Nosaltres ens presentríem davant d'un jutjat allà on fossin, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia. I iniciarem tot el procés. Hi ha una qüestió de fons, no estan entenent que el problema són els fets, que són infumables, per tant és igual com els vesteixin, si amb ordre de detenció, per instrucció de processament o per sentència, el problema són els fets.
Quina sentència preveu?
Dura. No agradarà ningú. No serà ni tan dura com alguns voldrien, la Fiscalia i VOX, ni tan tova com ens agradaria a nosaltres.
Govern, partits i entitats discuteixen des de fa setmanes sobre quina ha de ser la resposta. Com creu que hauria de reaccionar-hi l'independentisme?
Primer el que cal és tenir la maduresa i la serenor per encaixar-la. Després s'ha d'establir un marc d'actuació. Per mi hi ha dues línies vermelles, una són les sortides individuals, que no hi caben, i l'altra la violència. Entre aquestes dues línies vermelles hi ha molt de marge d'actuació i crec que la via ha de ser la lluita no violenta.
Sortides individuals vol dir indults?
Sí, és que jo no crec que sigui un problema de nou persones, és un problema del conjunt de la societat catalana. Ells són al banc dels acusats i a la presó com a representants de la societat catalana, no per haver-se representat a ells mateixos. No oblidem a més que hi ha molts judicis pendents.
Algú s'imagina a Pedro Sánchez portant al Rei un decret d'indults?
Què s'imagina, doncs?
L'estat d'ànim de la gent és una cosa i l'estat d'intencionalitat és una altra. Una majoria dels catalans fa temps que van decidir que volien viure en una República catalana. Renúncies n'hi pot haver poques. I sortides individuals no n'hi haurà. Pensar que l'estat espanyol propiciarà una sortida individual, indults, és no estar veient la realitat. Algú s'imagina Pedro Sánchez portant al Rei un decret d'indults? Perquè aquest és el camí. Primer ho ha d'aprovar el govern espanyol, on encara s'hi asseuen Borrell i Marlaska. I després, qui és el guapo que li porta l'indult al Rei perquè el firmi? I superat aquest tràmit, sabem com reaccionaria la sala tercera del Tribunal Suprem, que té competències per revisar un indult. Plantejar l'indult és no entendre que l'Estat els tornaria a humiliar.
I una amnistia, la veu viable?
No veig possibilitat d'una amnistia, perquè requereix una majoria legislativa molt àmplia, caldria un consens de l'estil dels que hi va haver a la transició. A més, els legisladors solen aprovar lleis quan tenen incentius i em costa veure quins incentius podria tenir el govern de l'Estat per aprovar una llei d'amistia que, d'altra banda, no deixa de ser un indult general. I la mateixa Constitució prohibeix els indults generals a l'article 62.
Per si no en tenia prou, ara se li ha afegit un nou cas, el de desobediència del president Torra...
El president Torra no ha desobeït en res. Perquè a efectes penals només existeix la desobediència quan hi ha una ordre clara, precisa, concreta i legal. I aquí no es complien cap d'aquestes condicions. Perquè la JEC demanava al president Torra fer una cosa que no podia fer. Així que ja veurem com es resol això, però evidentment que hi ha intencionalitat política al darrere.
Deia que renúncies n'hi pot haver poques, però no sembla que l'estratègia dels partits vagi per aquest camí...
A mi m'agrada més veure què diu la societat. I el que està dient és ni un pas enrere. Els polítics hauran d'acabar adaptant-se al que diu la societat, els agradi o no.
No sóc independentista, crec que els ciutadans tenen dret a decidir
Gonzalo Boye és independentista?
No. Soc demòcrata i crec que els ciutadans tenen dret a decidir sobre el seu propi futur, els catalans tenen dret a determinar el seu futur, que pot passar per la independència o no. Però no els deixen votar. Quan dic que no sóc independentista bàsicament és perquè jo ja vaig néixer a un país independent i em costa molt pensar que s'hagi de seguir lluitant per la independència i aquí estem.
Vostè no viu a Catalunya...
No, a Madrid.
I si visqués aquí sent que seria més fàcil que s'acabés convertint a l'independentisme?
És que jo comparteixo l'essència dels valors del que a l'estat espanyol anomenen independentisme, que són democràcia, dret d'autodeterminació, un estat inclusiu. De fet al moviment independentista hi ha molt d'estranger, perquè no és un moviment excloent. Això és un estigma que ha intentat posar l'estat espanyol, posar els cognoms de xenòfob i racista a l'independentisme.
L'estat espanyol ho està fent tot perquè triomfi l'independentisme
Llavors, si arribés el referèndum, votaria que sí o que no?
Ja no ho sé, la veritat. Crec que l'estat espanyol ho està fent tot perquè triomfi l'independentisme.
Un dels mantres del PSOE és que es pot parlar de tot però sempre dins de la llei. És possible assolir la independència dins de la llei?
Sens dubte. Només que el PSOE ho limita a la llei espanyola, però per sobre de la llei espanyola hi ha les lleis internacionals i els convenis i tractats signats per Espanya. I dins d'aquesta legislació internacional, evidentment que també es pot parlar d'independència, de sobirania i de democràcia.
Però de moment ningú a escala internacional ha fet servir aquestes lleis per forçar Espanya...
A veure, la comunitat internacional és un cotxe motor dièsel, costa que agafi. Però mica en mica se n'adonen. La UE per exemple té un principi fonamental que és el respecte del dret de les minories. Els catalans, igual que els bascos, igual que els gallecs, igual que els canaris, igual que els musulmans, són minories nacionals a Espanya i tenen uns drets que no se'ls estan reconeixent. És qüestió de temps fins que aconseguim que es reconeguin aquests drets. I quan la comunitat internacional, específicament la UE reconegui aquests drets, a Espanya no li quedarà més remei que decidir si vol estar dins o fora d'aquesta comunitat.
Soc un cuiner frustrat
Més enllà de l'advocat de Puigdemont, qui és Gonzalo Boye?
Un cuiner frustrat. M'entreté molt cuinar, em relaxa.
I quin és el seu plat estrella?
El cebiche.
I ja li ha cuinat un cebiche a Puigdemont?
(Riu) No encara. Algun dia li farem una bona barbacoa i un cebiche, però primer hem de guanyar i tornar-lo a casa.
Deia que frustrat, i això?
Perquè ho vaig descobrir molt tard. Vinc d'una societat tremendament masclista, la meva àvia cridava les seves netes per ajudar-la a cuinar i als nets per provar els plats que cuinava.
Recorda què feia l'1-O de 2017?
Doncs era a Berlín. I em va semblar al·lucinant el que estava passant. Jo soc gaire crític amb com van gestionar-se les coses abans de l'1-O. Era una crònica anunciada. Es va materialitzar un xoc de trens on uns duien un AVE i els altres un Rodalies. I passat el temps no hi ha dubte de qui va perdre la raó i qui la va guanyar.
A Espanya hi ha molta gent que m'odia, això ho tinc claríssim
Com li ha canviat la vida el fet d'assumir la defensa del president Puigdemont, a partir d'aquella famosa trucada de Jaume Asens?
M'ha canviat la vida en el fet que a Catalunya molta gent m'estima i a Espanya molta gent m'odia. Em passava a Palestina quan defensava els palestins, però allà no hi vivia. Jo visc a Espanya i a Espanya hi ha molta gent que m'odia, això ho tinc claríssim. Hem tingut molts problemes, amb la meva filla per exemple, que li van fer bullying. Pel carrer també ens diuen coses. No és el mateix caminar per Barcelona que per Madrid defensant el president Puigdemont.
I això no li ha fet plantejar-se marxar de Madrid?
Jo mai he fugit dels problemes. Quan vaig sortir de la presó també me n'hauria pogut tornar a Xile i ningú no m'hauria recordat mai que vaig ser a la presó. En canvi aquí a Espanya cada dia m'ho recorden.
Perquè a vostè el van condemnar i empresonar per haver col·laborat amb ETA en el segrest d'un empresari...
Sí, i cada vegada que obro la boca és el que treuen.
I vostè nega haver-hi tingut res a veure...
I ho seguiré negant. Més d'un quart de segle després no tindria cap sentit negar una cosa si no fos així. Al judici, a la pròpia víctima, al senyor Revilla, li van preguntar si em coneixia d'alguna cosa i va dir que no, que jo no hi havia participat. Jo no vaig participar d'aquell segrest.
Una de les qui li ha recordat aquella condemna ara està al seu bàndol, és Beatriz Talegón...
La Beatriz és una persona tremendament honesta. Ella parlava sense conèixe'm i quan ens hem conegut ja no hem tingut cap problema. Ella també ho passa malament a Madrid, és tremendament criticada per defensar els drets del poble català.
Quan un està en guerra mai no dispara dins la trinxera, dispara cap a fora
Vostè resideix a Madrid...
Sí, des de fa 30 anys.
Més enllà de l'Estat, vostè detecta que hi ha respecte i comprensió amb el que passa a Catalunya?
No. Estem en una situació de desamor tan gran que és molt difícil de reconstruir. Si es tractés d'una parella que ve al meu despatx a demanar opinió jo els recomanaria divorciar-se, perquè s'ha perdut no només l'afecte sinó també el respecte. Però com que són veïns, el millor és aprendre a conviure com a veïns però amb sostres separats.
L'independentisme s'ha equivocat en pensar que tothom actua de bona fe
En què s'ha equivocat l'independentisme?
En pensar que tothom actua de bona fe. I l'altra cosa que fan malament ara és disparar dins de la trinxera. Quan un està en guerra mai no dispara dins la trinxera, dispara cap a fora. A mi em sembla molt trist que hi hagi gent discutint si Catalunya ha de ser d'esquerres o de dretes quan el que toca discutir és si ha de ser. Primer es crea el país i després es decideix de quina banda s'està.
Tornarà a Girona algun dia el president Puigdemont?
Jo crec que en algun moment podrà tornar, és clar. No és un procés ràpid, però el president Puigdemont és a tot Catalunya encara que no hi sigui present. Allà on vaig la gent em diu "cuida el nostre president". L'Estat no ha valorat prou que dimonitzar tant una persona de vegades té justament l'efecte contrari.