Són les 12 del migdia al centre de Barcelona. De fet, els turistes comencen ja a voletejar pels voltants de la Basílica de Santa Maria del Mar i és allà, en aquest punt, on Gabriel Rufián, número u de la llista d'ERC al Congrés dels Diputats, de nou, rep a l'equip d'El Nacional. Ha arribat amb metro, potser en un intent de passar inadvertit, o simplement, per demostrar que és un ciutadà més, però no ho aconsegueix. Pel camí, el reconeixen com a mínim un parell o tres de persones que li demanen alguna foto. El seu estil tampoc no ajuda a aquest anonimat. Americana blava, camisa blanca i ulleres de sol vintage, de segona o tercera má, reconeix.

Nascut fa 34 anys al barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, a Gabriel Rufián se'l coneix com a el poeta del Olivo. Fill i nét de treballadors de Jaén i Granada, aixeca passions, sigui per bé o per mal, pel seu discurs grandiloqüent, hi ha qui diu que fins i tot poètic, encara que també cursi. Les seves frases de 140 caràcters són ja una senya d'identitat, ho sap i ho aprofita, també els seus enemics juguen amb això. Si en alguna cosa destaca Rufián, és precisament en la seva capacitat per posar malalts els unionistes. 

Alguna vegada ha dit que si pogués entrevistar un polític, li preguntaria si és decent o no. A qui?
A Rivera, perquè em sembla que Ciutadans fa de tot menys política decent. Crec que el més indecent que pots fer en política és amagar el que ets. Li diria que per què intenta vendre un relat, aparentment centrista, apel·lant constantment a Suárez, si és que Suárez va ser centrista alguna vegada, que crec que no, i després en canvi defensa les mateixes polítiques o fins i tot pitjors que el PP. Que es defineixi el que és, que és un partit de dretes, i això no és un problema, el problema aquí és que ho intentis ocultar.

I vostè és un polític decent?
Intento ser-ho cada dia. 

Fa unes setmanes, el conseller de Salut, Toni Comín, el definia com una barreja entre torero i cantant...
Jo li deia que al final la barreja es deia Miguel Poveda i com em diuen que m'assemblo a ell, jo encantat.

Té un aire...
Sí, i la meva mare diu que a Brad Pitt. M'estima molt.

Amb què se sent més identificat, amb allò de torero o cantant?
Amb cap de les dues coses. Em sembla que el toreig o maltractar en definitiva un animal no té cabuda. I cantar, la veritat és que canto fatal.

Ni a la dutxa?
No, res. Ni a la dutxa. Crec que el Toni es referia al fet que, no només jo, sinó tot aquell que ha anat a Madrid d'Esquerra, no li ha importat molestar a segons qui i que hem intentat torejar en el bon sentit de la paraula, si és que el té, les crítiques, els insults i segons quins comentaris.

Porta bé les crítiques?
Sí. Hi ha una bestiesa que sempre dic: quan et dius Rufián, que et critiquin o t'insultin, té una altra dimensió.

Quan et dius Rufián, que et critiquin o t'insultin, té una altra dimensió

Però les crítiques cap a vostè són constants...
La veritat és que quan nosaltres vam començar fa ja un parell d'anys a Súmate, des del minut zero vam tenir tots aquests digitals, totes aquestes plataformes, tots aquests partits unionistes més complicats i reaccionaris a sobre, dient-nos de tot. Era una persona totalment anònima i per una xerrada, em van dir de tot. Així que imagina't, després de dos anys, arriba un moment en què t'acostumes i que ja saps el que et diran, perquè per bé o per mal, no són gaire originals.

Per què creu que provoca aquestes reaccions?
L'altre dia un diputat del PP em deia: “tu ets dels nostres, ets un traïdor”. Crec que és aquesta concepció, la de dir que aquest procés o qui vol això a Catalunya, és d'una classe determinada o d'un partit determinat, parla una llengua determinada i es diu d'una manera determinada, i si això canvia, ja preocupa. Doncs, estan preocupats.

Però a vostè això de torejar també li agrada. Té un punt de provocador?
Provocador, no. Al final en el que no entro és quan algú està molt nerviós o molt enfadat, intento no posar-me en això. Si a això se li diu torejar, o se li diu provocació, doncs benvingut sigui. Quan el senyor Pérez-Reverte va dir allò que ens mereixem anar-nos al carall perquè simplement no li agrada el que votem, li vaig posar les fotos de les manifestacions perquè veiés que per molt que s'enfadés amb mi, la cosa no canviaria, hauria de convèncer a centenars de milers.

Si se'ls vacil·la, encara s'irriten més?
Intentem posar un mirall contínuament a aquesta gent que diu que nosaltres, per ser independentistes, amenacem la democràcia, i ho diuen en un Estat on governa un partit fundat per jerarques franquistes. Si nosaltres que demanem votar, amenacem la democràcia, el problema el tenen ells, sobretot quan tenen un ministre d'Interior que condecora un periodista afí o que té un director de la policia que anomena terroristes als qui no li agraden políticament. 

Si nosaltres que demanem votar, amenacem la democràcia, el problema el tenen ells

Si escrivim Gabriel Rufián a Google apareix relacionat amb Twitter, dona i Reverte. Creu que això el defineix?
No. Crec que som molt més. No és una qüestió personal. Que néts i fills de gent vinguda a aquesta terra fa tant temps, estiguem posats en això, engloba molt més. Sí que és cert que Twitter per mi és una enorme eina política. Pel que fa a Reverte, crec que és un escriptor i un reporter de guerra molt lloable i que es va enfadar molt després del meu discurs, i ho sento molt, però continuaré dient això. I pel que fa a la història de la meva dona, benvingut sigui ser conegut per això, perquè és una història bonica.

El seu discurs en el debat d'investidura va marcar un abans i un després...
Sí, però vaig dir el mateix que en campanya, que d'altra banda, era la promesa electoral.

Però la gent a Madrid no el coneixia i el context és un altre, al Congrés dels Diputats.
Allà tens la percepció i ets plenament conscient que ets en un teatre. De fet, està fet com si fos un teatre on ho escoltes tot, i quan dic tot, és tot, des del faristol.

I es veu tot?
Es veu tot i també tens un focus mediàtic enorme. El que intentem és aprofitar-ho. Com vaig dir al principi de la intervenció, tinc un munt de coses per dir i un munt de gent esperant que les digui, i poc temps, així que intentaré aprofitar-ho.

No l'enxamparan jugant al Candy Crush?
És que no he jugat al Candy Crush en la meva vida. Sóc dolentíssim jugant als videojocs des que era una criatura.

Què li va passar pel cap quan es dirigia a la tribuna d'oradors?
Sobre tot l'honor de poder dir un munt de coses que sabies que no es deien, o no s'havien dit. Sobretot, un munt de gent que després de cada acte et deia: a veure si això ho dius!. Intentem complir, ni més ni menys, representar el que la gent ha volgut que representis. Si els molesta, doncs el problema és seu perquè, al final, el que demana ERC i també DiL és que es respecti el que la gent va votar.

Com ha estat passar de ser un desconegut a creuar-se amb Rajoy, Santamaría...
Hi ha una cosa que xoca i és que fins i tot tinc la mania de dir cada vegada que em presento a algú: "bones, Gabriel Rufián", i em diuen: "no, ja, ja". I això xoca. Hi ha una frase molt bona de David Fernàndez que diu: "cada dia que vaig ser al Parlament de Catalunya em prenia al matí la pastilla vermella per saber que allò era Matrix", i bé, és una mica així. Vaig amb aquesta intenció, que allò no és un món real, i que estem davant un escenari i que has d'intentar aprofitar el temps que et donen. La política real es fa en els actes que fem durant el cap de setmana, amb la gent, allò no ho és.

La política real es fa al carrer amb la gent, no al Congrés

Potser no és política real, però al final és allà on es decideix.
Al final és una màquina legislativa, més que una altra cosa, on es pacten lleis. Nosaltres vam defensar i, per sort vam guanyar, el debat del sufragi als 16 anys i hauria tirat endavant si hi hagués hagut govern. Estem per a això, però la política es fa al carrer com sempre s'ha fet. Al final, per exemple, el PSOE té aquesta mania de pensar que abans de Felipe González la gent anava aquí en tapall i que no teníem res, però la gent es va guanyar les coses al carrer i el president del govern de torn va haver de claudicar, ni més ni menys.

L'ha decebut algú al Congrés?
Sánchez. No tenia cap tipus d'expectativa envers ell, però sí que em va sorprendre molt la seva debilitat política, parlamentària i oratòria. Després hi ha gent que m'ha sorprès com Garzón, que és molt potent. Surt sense una nota al faristol i és capaç d'articular un discurs molt ràpid, perquè potser té un minut. Iglesias és tal qual, molt potent també perquè controla molt bé els tempos i potser té aquest instint televisiu que no té Garzón. I després, Hernando del PP, s'ha de reconèixer que se sap el reglament fil per randa, podria ser perfectament president de les Corts. I després, gent de Ciutadans molt tecnòcrata. Escoltar Ciutadans és com anar a una aula d'ESADE, parlen de treballadors com si fossin actius, tenen un discurs molt de màster neoliberal.

Em va sorprendre la debilitat política, parlamentària i oratòria de Sánchez. Garzón és molt potent i Iglesias controla molt bé els tempos

Algú més l'ha sorprès per bé?
Bé, hi ha relacions cordials sorprenents i relacions no cordials sorprenents també.

Com quines?
És aquest punt, fins i tot hipòcrita, que de vegades hi ha a Madrid, que aquí no hi és tant. Gent que et fa unes abraçades increïbles i després si pot, et ficarà a la presó. Hi ha de tot, però sí que és cert que generalment, hi ha gent que és molt cordial, amb qui pots parlar, sempre que no sigui de política i Catalunya.

Ha creuat paraula amb Mariano Rajoy?
Sí. Bon dia. Això és tot.

I amb Soraya Sáenz de Santamaría?
Sí, amb Soraya una mica més. És una persona que la pots trobar a la cafeteria del Congrés i s'ha de dir que sempre saluda, és molt cordial, i fins i tot alguna broma sí que la fa.

Podria ser una candidata per al PP?
Podria ser, però Rajoy continuarà manant. A tots aquells que maten Rajoy, sempre els dic el mateix, jo era petit i ja el matàvem, quan sigui més gran el continuarem matant, però continuarà manant. Crec que almenys una legislatura més continuarà governant i manant, perquè guanyarà les eleccions.

I sumarà amb C's?
Segur. Bé, ho diuen ells. Ciutadans és un partit que va en contra del bipartidisme i fa tot el possible perquè continuï, però bé, això és molt de Ciutadans.