Tenien bitllet de tornada a Barcelona, però no tots van poder tornar de Madrid. Després de l’empresonament anunciat dels presidents de les entitats sobiranistes, dels Jordis, ara l’historiador Agustí Alcoberro (Pals, 1958) s’ha vist de cop i volta al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana. Fa només cinc dies, el passat dissabte, n’era escollit vicepresident. El dilluns, després de l’entrada de Sànchez a Soto del Real, n’assumia les funcions de la presidència.

Malgrat que no vol que sigui així, admet que aquesta situació d’interinitat pot allargar-se durant alguns mesos. I encara pot anar a més: la Fiscalia estudia suspendre les dues entitats. Ell ja sap el que és la presó: el seu activisme polític al final de la dictadura va portar-lo a la Model el 1975. Allà va complir els seus 17 anys.

Vostè ja sap què és la presó.
Vaig estar-hi el 1975. Era membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes, que eren un grup independentista vinculat al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional). Ens acusaven de ser l’aparell nacional de propaganda del PSAN, de participar en “acciones de agitación política en fábricas y centros docentes”.

I ara Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Què en saben del seu estat?
Ahir vaig parlar amb l’advocat Jordi Pina, que ha tingut contacte directe amb Sànchez, i el missatge és que està bé i fort, que té la moral alta, i que està disposat a continuar lluitant. Aquesta és la notícia que jo tinc.

Els seus advocats els han preparat per un escenari de mesos de presó...
Amb la llei a la mà, poden tenir-los mesos...

Fins a quatre anys.
Exacte. Des del primer dia, els advocats ens han advertit que aquest és un procés que té una part important de càstig polític. En termes jurídics, no podien ordenar presó preventiva com han fet. Però els advocats ens advertien que, precisament per aquesta connotació política, podíem trobar-nos amb una solució atípica en termes judicials.

Preveuen un escenari de mesos de presó?
Nosaltres ho hem de preveure tot. De la manera que el dilluns vam anar a Madrid amb un bitllet de tornada, el Jordi també va deixar un missatge gravat, per si passava alguna cosa. Ara és el mateix: hem de tenir previstos tots els escenaris.

Des de les entitats han fet servir el terme “ostatges polítics”.
És exactament el que defineix la seva situació. Més enllà de consideracions jurídiques, que no hi són, el que hi ha és una voluntat d’escapçar l’Assemblea i Òmnium Cultural, de buidar la presidència dels presidents. I també hi ha una voluntat d’escarment: això és el que passarà a aquells que vulguin agafar unes responsabilitats similars.

Hi ha una voluntat d’escarment: això és el que passarà a aquells que vulguin agafar unes responsabilitats similars

Hi ha qui nega que siguin presos polítics.
S’ho han de fer mirar. És gent a qui no se li pot imputar cap delicte, sinó que simplement han exercit uns drets democràtics i ho han de manera ordenada, cívica i pacífica. I per això estan presos. Això són presos polítics.

Un dels arguments és que no són polítics.
Això ens torna a la dictadura. Els presos polítics del franquisme no eren polítics professionals. Era gent que lluitava per uns objectius polítics i ho havia de fer fora del sistema. Un pres polític és una persona que és detinguda per defensar objectius polítics. No és un polític professional amb càrrec i sou.

S’esperaven que s’arribés fins aquest extrem?
Tot té molt a veure amb l’èxit de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. El govern espanyol no preveia que el referèndum es faria, que es faria amb èxit i que hi hauria una mobilització de més de dos milions d’electors. Això obliga l’Estat a una política d’escalada de la repressió.

Té cap mena de fonament la imputació del delicte de sedició?
Hi ha sentències que diuen que el delicte de sedició no s’ha de jutjar a l’Audiència Nacional, que no és competent, sinó que ha d’anar pels tribunals ordinaris. Això té una explicació: determinats moviments de la memòria democràtica van demanar a l’Audiència Nacional que actués contra el franquisme acusant-lo de sedició, perquè és el seu origen. Aleshores l’Audiència Nacional va treure’s del damunt tots aquests procediments al·legant aquesta doctrina. Ara, en canvi, utilitza la doctrina que no va voler utilitzar en la condemna del franquisme, però contra el moviment democràtic català.

En termes polítics, és evident que considerar sedició una manifestació espontània, provocada per la presència de la Guàrdia Civil en un edifici del Govern, és molt sorprenent. A més a més, tothom a Catalunya sap què és l’Assemblea Nacional i la seva experiència de grans manifestacions absolutament pacífiques i democràtiques.  

Fins on veu disposat a arribar l’Estat espanyol?
L’escenari serà totalment diferent si proclamem la República catalana o si no ho fem. Però si no arribem al nostre objectiu, la repressió serà massiva i no tindrà cap tipus de límit. Ells són així. Pot implicar qualsevol persona que hagi estat poc o molt vinculada al tema

En absència de violència s’havia de poder parlar de tot...
Això ho havia dit el Govern espanyol per aturar el pla Ibarretxe. És evident que era mentida, que era una excusa de mal pagador.

Si no arribem al nostre objectiu, la repressió serà massiva i no tindrà cap tipus de límit

Com ho enfronten organitzativament? S’han quedat sense president per un temps indefinit...
El president és Jordi Sànchez, encara que estigui a la presó, però és evident que el funcionament natural no el podrà exercir. En la mesura que pugui, l’exerciré jo com a vicepresident fins que el puguem recuperar. Quan el dissabte el Secretariat Nacional em vota com a vicepresident, en la nostra ment ja hi ha la possibilitat d’escenaris molt diversos. I cadascun d’aquests escenaris els teníem mínimament dissenyats.

Rajoy ha ofert deixar al calaix el 155 si es convoquen eleccions.
No ho contemplem. Qui ha de convocar eleccions és el president de la Generalitat, però en funció d’una dinàmica pròpia. No tindria cap sentit bescanviar-ho per la no aplicació de l’article 155...

I com hauria d’actuar el Govern ara?
En el Secretariat Nacional de dijous passat vam acordar instar el Govern i el Parlament a aixecar la suspensió de la declaració d’independència. El que passa és que una cosa és aquesta definició global, i una altra la seva concreció, que correspon a qui en té competències.

Però s’hauria de fer el més aviat possible?
Des de la nostra perspectiva, sí. Després hi ha un fet que també haurem de valorar: fins a quin punt hi ha la intenció d’aplicar el 155. Aquesta és una cosa que s’hauria d’acabar de veure...

Però si s’acabés aplicant, s’hauria de convocar immediatament el ple per aixecar-la.
Com a mínim tindríem un argument més de cara al món per explicar que la solució de l’Estat català és una de les poques maneres d’evitar la definitiva desaparició de l’autogovern que havíem tingut fins ara.

L’Estat ha demostrat que no es quedarà de braços plegats si el Parlament proclama la independència...
A partir d’aquest moment, del moment de la proclamació de la República, s’obrirà un escenari en el qual jugaran un paper l’opinió pública i les institucions internacionals. En aquest escenari haurem de veure si té alguna concreció.

A partir del moment de la proclamació de la República, s’obrirà un escenari en el qual jugaran un paper l’opinió pública i les institucions internacionals

Per ara, la comunitat internacional s’ha situat al costat de l’Estat espanyol.
Sí. Però el que passa és que hem anat construint un relat, sobretot a partir de l’actuació policial contra el referèndum, que pot haver canviat determinades sensibilitats, sobretot en l’opinió pública. Però potser també en determinats nivells de l’administració.

Amb la proclamació de la independència, Sànchez i Cuixart no es convertirien en ostatges de debò de l’Estat?
Efectivament, d’una manera evident. Però crec que si preguntem als Jordis si acceptarien com a contrapartida de la proclamació de la independència el fet de continuar un període més llarg a la presó, segur que firmarien.

Vist amb certa perspectiva, perquè només va ser fa una setmana, va ser una oportunitat desaprofitada el ple del 10 d’octubre?
Jo no m’atreviria a dir-ho. Però sí que molta gent va sentir-se defraudada. La gent va anar allà amb la intenció d’arribar més enllà. Potser es va fer bé, però no va saber-se explicar com tocava. Per això en el Secretariat Nacional ens va semblar necessari demanar l’aixecament de la suspensió vist que l’Estat espanyol no té cap intenció de negociar.

Les noves mobilitzacions seran coordinades per la Taula per la Democràcia?
Hi ha una doble estratègia. Per una banda, hi ha una estratègia independentista, de cara a garantir que s’apliqui el resultat del referèndum. Però després hi ha una estratègia contra la repressió, de cara a evitar la deriva autoritària de l’Estat i la reducció dràstica dels drets i llibertats fonamentals. La Taula, que aplega moltes entitats socials i sindicats, tindrà un paper clar en aquesta segona funció.

Aquest dimarts parlaven d’una “escalada de les mobilitzacions”. Què vol dir això?
És una cosa que estem parlant amb Òmnium. Es tractaria de buscar un tipus d’acció més precises i concretes que puguin afectar determinats interessos...

Estem estudiant accions que puguin incidir en els interessos de les empreses de l'Ibex35

Quina mena d’accions pensen?
Estem estudiant accions relacionades amb els nostres drets com a consumidors, amb la nostra capacitat de tenir una intervenció directa en el moviment de l’economia. Hauríem d’anar cap aquí, sobretot pensant en la capacitat d’incidir directament en els interessos de les empreses de l’Ibex 35, o de determinats nivells econòmics de la Unió Europea.

És una forma subtil de parlar de boicot?
No seria en cap cas un boicot. L’economia catalana és essencialment productiva i fonamentada en la petita i mitjana empresa. I l’estratègia del boicot acabaria sent perjudicial per Catalunya...

Però sí que seria un boicot selectiu.
Però no seria un boicot, seria una acció contra aquestes determinades empreses. En aquest moment no puc precisar més.

Es plantegen una aturada general com la del 3-O, però de manera indefinida?
Això tindrà sentit en el moment que es proclami la independència. El Parlament o el Govern haurien d’assumir la seva part, i la societat civil hauria de garantir el compliment d’aquesta declaració.

L’endemà de la proclamació?
Probablement serà l’únic escenari per consolidar aquesta proclamació.