Diverses entitats memorialistes han demanat formalment al govern espanyol que incorpori la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana de Barcelona a l'inventari d'espais de memòria democràtica, tot seguint les directrius de la nova llei de memòria democràtica. Així, han reclamat que l'edifici deixi d'acollir la Policia Nacional i es destini exclusivament a recuperar i explicar la memòria democràtica. I és que aquest va ser un espai de repressió i tortura de la dissidència antifranquista. Per tal de reforçar la petició, les organitzacions han aportat diversos informes i estudis històrics i patrimonials.
L’Ateneu Memòria Popular i les entitats memorials que han participat en la sol·licitud formal, com la Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Amical de Mauthausen i altres camps, l’Amical de les Brigades Internacionals, Eurom i Irídia, han entregat la petició aquest dimecres al registre electrònic de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, del Ministeri de Presidència, i aquest dijous ho han fet presencialment a la Delegació del govern espanyol a Catalunya. La presidenta de l'Ateneu, Angelina Puig, ha indicat que el govern espanyol podria declarar la Prefectura com a espai de memòria directament i d'ofici, però com que encara no ho ha fet, ara li demanen entitats memorialistes.
Concretament, l'edifici que alberga la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya, situat al número 43 de la Via Laietana, va ser construït el 1929 i ocupa 4.578 metres quadrats repartits en planta baixa més cinc pisos i soterranis. Durant el franquisme va ser la seu de la temuda Brigada Política-Social de la policia, que va realitzar milers de tortures, pallisses, vulneracions de drets fonamentals, amenaces i vexacions a detinguts antifranquistes i altres persones. És per això que, des de fa dècades, les entitats memorialistes reclamen que la Policia Nacional es traslladi a una altra seu i que l'espai es destini a la recuperació i explicació de la memòria democràtica.
Convertir la Prefectura en un espai de memòria
En la presentació de la petició, les associacions han adjuntat diversos estudis històrics, patrimonials i arquitectònics per demostrar que l'edifici compleix totes les condicions per convertir-se en un centre de memòria democràtica, segons la llei de memòria democràtica aprovada recentment. Així doncs, esperen que en uns mesos el govern espanyol respongui i posteriorment, si els donen la raó, la Policia Nacional abandoni l'edifici i es puguin concretar els futurs usos de l'actual comissaria. De fet, l'Ajuntament de Barcelona, que ha ajudat les entitats, ja té alguns informes amb propostes.
L'Ajuntament de Barcelona ha col·laborat amb les entitats per reforçar la petició
Al seu torn, el regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha subratllat la col·laboració entre el consistori i les entitats, destacant que l'Ajuntament ja fa tres anys que treballa amb informes per reforçar la petició de les entitats i establir els futurs usos de l'espai. "Tenim acord i consens ciutadà que la Prefectura ha de deixar de ser el que és avui; no té cap sentit a aquestes alçades que aquest lloc segueixi sent una comissaria de policia, quan va ser l'epicentre de la repressió franquista a la ciutat", ha afirmat. Rabassa també ha recordat que el plenari municipal ha votat que l'espai deixi de ser policial i assegura que compleix tots els requisits de la llei per ser un espai de memòria democràtica. "Un dels objectius del govern municipal és fer-ho realitat el més aviat possible", ha assenyalat. I ha afegit que ara "només falta que el govern espanyol faci el que és imprescindible, el que diu la llei i és de sentit comú".