Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa un informe elaborat per les organitzacions de defensa de drets humans Irídia i Novact que planteja la necessitat de comprendre i exposar els impactes que ha generat l'ús de les bales de goma a l'estat espanyol en els últims vint anys. Per a això es recull l'experiència i la lluita d'organitzacions de víctimes (com Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo), així com la veu de persones expertes i d'organitzacions nacionals i internacionals. La investigació ha topat amb la dificultat d'accedir a informació dels mecanismes públics de consulta de l'estat espanyol: les autoritats han al·ludit qüestions de seguretat nacional i pública.

Així mateix, diverses persones que han perdut la visió d'un ull per l'impacte d'una bala de goma han presentat la creació d'una associació estatal per donar suport a altres víctimes. Esther Quintana, que va perdre un ull per impacte de bala de goma el 2012, ha presentat l'Associació Stop Balas de Goma, que té també per objectiu aconseguir la prohibició de les bales de goma a l'estat espanyol. Quintana anima qualsevol afectat, als seus familiars o qui tingui interès a contribuir a la prohibició d'aquesta arma a contactar amb el col·lectiu.

Un mort i onze ferits

Des de l'any 2000, i fins a l'últim cas conegut d'afectació greu el 2017, es comptabilitza que les bales de goma han deixat, almenys, una persona morta per impacte directe i 11 han perdut la visió d'un ull. Serlinda Vigara, de Novact, ha recordat el cas d'Íñigo Cabacas, que va morir després d'un traumatisme cranioencefàlic. A més,14 persones van morir ofegades quan buscaven assolir nedant les costes del Tarajal (Ceuta), el 2014, mentre la Guàrdia Civil realitzava trets de bales de goma. Laura Medina, advocada d'Irídia, explica que el procediment penal per aquestes morts ha estat arxivat fins a tres vegades i postil·la: "L'ús de bales de goma davant de persones indefenses que es troben al mar en un context fronterer constitueix una greu vulneració de drets humans, que troba la seva explicació en el racisme institucional".

Esther Quintana, afectada per un impacte de bala de goma que li va provocar la pèrdua de l'ull esquerre, ressalta que la conseqüència física és la més visible, després de sis operacions, però que la cicatriu psicològica també va ser molt important: "L'impacte de la bala de goma va truncar la meva vida. A partir d'allà ho vaig haver de reconstruir tot, no només en l'àmbit físic, també emocional, laboral, social... tot va canviar en aquell moment".

La normativa de l'ONU prohibeix disparar al cap, el coll, el pit i l'engonal. Tanmateix, més de la meitat de les víctimes documentades a l'estat espanyol en aquesta investigació, 18 persones (el 69%), van rebre impactes a la zona del cap i cinc en el tronc. En aquests casos, el perímetre ocular va ser la zona més afectada, amb 13 de 18 casos. D'aquests, set van acabar amb una mutilació del globus ocular i quatre amb pèrdues de visió. A les lesions físiques cal sumar-los les psicològiques i les repercussions socials.

En cap dels 40 casos identificats entre el 2000 i el 2020 no s'ha condemnat l'autor material del tret. Només en un cas, el d'Iñigo Cabacas, es va condemnar a un comandament de l'Ertzaintza per un delicte d'homicidi comès per imprudència greu, per no aturar la càrrega policial. En el cas de Roger Español, malgrat tenir individualitzat l'agent i el moment del tret, ni els comandaments, ni els agents presents, ni el Cos Nacional de Policia van identificar l'autor. Aquesta és una dinàmica recurrent en casos de violència policial. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha cridat l'atenció a l'estat espanyol en 13 ocasions per no investigar denúncies de maltractaments policials.

L'advocada i codirectora del Centre Irídia, Anaïs Franquesa, afirma el següent: "La inutilització d'un òrgan principal, les mutilacions, poden arribar a penes de 12 anys de presó. Són delictes altament greus, però, en canvi, veiem com això no es tradueix en condemnes efectives a l'autor material". A més, afegeix: "Tenim un problema amb els mecanismes de fiscalització i control de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquest problema es diu impunitat". Franquesa destaca també que la traçabilitat és molt difícil: no hi ha res que permeti saber quin agent o des de quina arma es va disparar un projectil. Això contribueix també a la impunitat.

Pilotes de goma permeses per als cossos de seguretat de l'Estat

En l'actualitat, els agents del Cos Nacional de Policia tenen permès l'ús de bales de goma a tot l'estat espanyol. La normativa que regula els mitjans utilitzats per les FCSE no és pública, per la qual cosa no es pot determinar si compleix els estàndards internacionals. D'altra banda, el seu ús està prohibit a Navarra, Euskadi i Catalunya. Daniel Canales, d'Amnistia Internacional, destaca: "El que estableix la circular del 2013 —que no sabem si regeix o no— d'ús de bales de goma no té res a veure amb les normatives internacionals (...) ni recull directrius sobre les parts del cos a les quals pot o no disparar-se, únicament fa referència a qüestions tècniques". Per acabar, afegeix: "El posicionament d'Amnistia Internacional és demanar la prohibició de les bales de goma en el conjunt de l'estat espanyol, perquè és elevat el risc que tenen de causar lesions greus".

L'objectiu d'aquest informe és contribuir al debat públic, exposant que es tracta d'una arma imprevisible i amb gran potencial lesiu. Les bales de goma es disparen a 144 joules, i per això són potencialment letals i poden produir lesions greus. Per això no compleixen els estàndards internacionals relatius a l'ús de la força.

Es recomana la prohibició al Govern de l'estat espanyol i es demana al ministeri fiscal la creació d'una fiscalia especialitzada en violència institucional que supervisi tots els processos que hi estiguin relacionats, inclosos els casos de bales de goma i altres projectils d'impacte d'energia cinètica (PIEC).