L’Associació Contra l’Oblit – Grup de Suport a les Represaliades del Patronato de Protección a la Mujer ha expressat la seva preocupació per l’acte institucional que el govern espanyol preveu celebrar el pròxim 20 de març per reconèixer les dones represaliades en aquest organisme franquista. Segons l’entitat, la iniciativa, tal com s’ha plantejat, es limita a “un gest simbòlic de reconeixement, però no compleix les condicions perquè pugui ser considerat un veritable acte de reparació”, tot advertint que no s’estan respectant els principis de “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”. El Patronato de Protección de la Mujer, actiu entre 1941 i 1985, va ser un instrument de control i repressió durant el franquisme, on moltes dones van ser internades durant anys sense haver comès cap delicte.
L’entitat recorda que, d’acord amb els estàndards internacionals, la reparació a les víctimes de violacions greus dels drets humans ha de ser completa. En aquest sentit, cita els Principis i directrius bàsics de les Nacions Unides del 2005, que estableixen que la reparació ha d’incloure “restitució de drets, compensació econòmica, rehabilitació de les víctimes, mesures de satisfacció —com ara el reconeixement públic— i garanties de no repetició”. Segons l’Associació Contra l’Oblit, l’acte previst a Madrid només cobreix parcialment aquesta última dimensió i deixa de banda la resta d’elements clau. A més, critiquen que ni tan sols hi hagi participació de les institucions “victimàries”, fet que, a parer seu, limita encara més l’abast real de la iniciativa.
L’associació va intervenir al Congrés dels Diputats davant la Comissió d’Igualtat el 21 d’octubre de 2025. Paca Blanco, una de les supervivents, va explicar aleshores que “als reformatoris hi havia moltes adolescents violades pel seu pare que tenien fills del seu pare i a aquells pares no els podien empresonar perquè eren caps de família. Aquestes noies acabaven sota tutela del Patronato i podien passar llargues temporades a la presó. "Podien arribar a passar 25 anys empresonades sense haver comès absolutament cap delicte", assenyalava la víctima.
Més enllà del simbolisme
Davant aquesta situació, l’associació reclama un conjunt de mesures que vagin més enllà del reconeixement simbòlic i que permetin una reparació real. Entre les principals demandes hi ha la creació d’una investigació oficial i independent sobre el funcionament del Patronato i les vulneracions de drets humans que s’hi van produir, així com el reconeixement institucional ple de les dones afectades com a víctimes de la repressió franquista. També exigeixen accés als arxius —tant públics com eclesiàstics— per reconstruir la veritat, compensacions materials i suport psicològic per a les supervivents, així com la identificació de responsabilitats institucionals.
En el marc del Patronato també es robaven nadons, amb els quals es feia negoci. En aquest sentit, el Comitè d'Afers Jurídics i Drets Humans del Consell d'Europa va nomenar la senadora Laura Castel (ERC) com a responsable d'un informe sobre la desaparició forçada de nadons i nens en aquest període fosc de la història d’Espanya.