Roger Español és un dels 1.066 ferits de l'1-O. El seu cas és un dels més rellevants. Va perdre la visió de l'ull dret durant les càrregues de l'escola Ramon Llull. La policia espanyola va disparar pilotes de goma, quan a Catalunya, després del cas Quintana, els Mossos ho tenen prohibit per una resolució del Parlament de Catalunya. En Roger, a més de ferit, està investigat perquè la fiscalia l'acusa de desordres públics, de llençar una tanca contra la policia.

El mateix equip que va portar el cas Ester Quintana dirigeix la seva defensa amb una línia clara: depurar responsabilitats penals i extingir definitivament l'ús de pilotes de goma a tot l'estat espanyol. El gran salt de qualitat respecte al cas Quintana és que hi ha vídeos del tret, que faciliten la identificació de l'agent que va disparar. Amb tot, encara no està identificat, i els agents estan desmentint el que tothom veu a les imatges, en una clara estratègia de defensa que busca mostrar una imatge d'hostilitat per part dels manifestants ampliada que justifiqui l'ús de les pilotes de goma l'1-O.

Roger Español va sortir l'1-O a votar. Va anar a l'escola Ramon Llull a ajudar els seus pares perquè poguessin votar però ell ja no ho va poder fer. El policia va disparar a 15 metres d'en Roger i directament, al carrer Sardenya, entre Diputació i Gran Via. Just al seu costat hi havia el fotògraf d'El Nacional, Sergi Alcàzar. Li va caure als peus.

1-O referendum policia Nacional Ull pilota de goma - Sergi Alcazar

Després d'un any de l'1-O, no hi ha república desplegada, el govern que va organitzar el referèndum és a la presó, a l'exili o processat pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, segons el cas, i hi ha milers de pàgines de sumaris repartits entre la Ciutat de la Justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els jutjats de Girona, Lleida i Tarragona, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem

Després d'un any dels fets, ara amb l'inici del procés judicial contra els policies espanyols, com et sents?
Primer de tot, em remou. Perquè sentint les declaracions de les policies i el seu advocat, que va sortir l'altre dia fent l'espectacle, es preveu un judici força dur per la manera que tenen de defensar els seus encausats. Em remou tot. I haver de desmentir el que ha quedat més que clar per les imatges que hi ha gravades és un patiment innecessari.

La línia que porta el govern espanyol és sempre carregar o tirar merda sobre les víctimes

La víctima se sent culpable?
Jo estic investigat. I no només en el meu cas, sinó també amb tot el procés de l'1-O, la línia que porta el govern espanyol és sempre carregar o tirar merda sobre les víctimes. És la línia de defensa que la millor defensa és un bon atac. Sense miraments. La millor defensa és un bon atac i és igual qui hagi patit, hem de tirar endavant fins al final i és molt inhumà.

Abans de l'1 d'octubre del 2017, com veies el procés independentista i el país?
No hi estava tan posat. Abans de l'1-O despuntaven mesures repressores que feia servir l'estat espanyol i tot això m'havia conscienciat que l'única manera d'aconseguir una justícia per la llibertat dels drets humans i la llibertat d'expressió, l'únic camí acabaria sent la República independent de Catalunya. Després va venir l'1-O i no va fer més que refermar-me en les meves idees que havien estat gestades un temps abans.

Roger Español - Sergi Alcàzar

Tu pensaves anar a votar l'1-O?
Sí. Tenia molt clar que un referèndum no es podia prohibir i tota persona té dret a donar la seva opinió a través d'un vot. Jo anava a votar i anava a votar que sí. La meva parella era una de les que creien que havia d'anar a votar, però no estava d'acord amb la independència. A partir de l'1-O ella ha canviat d'opinió i és només una de les persones que l'1-O li va fer obrir els ulls una mica més.

T'has convertit en la icona de les víctimes. Això és bo per una banda i no tant per una altra? No deus voler invisibilitzar la resta...
És bo perquè sempre hi ha d'haver algú que pugui parlar, perquè totes les víctimes no ho poden fer o no són escoltades si parlen. Sé que és important i és bo que hi hagi uns quants caps representatius de les víctimes represaliades. És una pressió afegida a tot el que comporta el meu cas, i més ara que estic imputat i he d'anar amb molt compte amb el que dic, fins i tot amb qui vaig i amb qui deixo d'anar. Però m'ho prenc amb molt d'orgull perquè sé que darrere meu hi ha gent que se sent representada, i això em porta a tirar endavant amb totes les ganes i tota la responsabilitat que això comporta. És una pressió més, però que la porto amb molt orgull i amb moltes ganes de fer-ho bé.

Estem recolzats en la intimitat

Tens contacte amb el Govern, els presos polítics i exiliats?
He tingut contacte amb els familiars dels presos polítics perquè ara estem intentant anar a la presó, conèixer-los i parlar amb ells. En els diferents actes ens hem anat trobant tots. Amb l'actual Govern, també. Es preocupen per mi i les víctimes. Tenim el seu suport, hem fet reunions, l'Ajuntament ha posat una querella col·lectiva que ens dona força. Sí que estem recolzats. Però estem recolzats en la intimitat. I a l'hora de convocar a gent i fer visible que estem davant de la Ciutat de la Justícia per reclamar la nostra veritat, ens podrien donar un cop de mà amb més ganes.

Us sentiu sols?
No seria ben bé la paraula. I menys ho puc dir jo, perquè allà on vaig em paren, em coneixen i em donen suport. Els polítics, també. Però sí que hi ha un conjunt de la ciutadania, i sobretot els afectats per l'1-O, que quant a mobilitzacions de carrer ens hem de buscar massa les castanyes nosaltres mateixos. Crec que hi hauria d'haver una voluntat del Govern i de l'Ajuntament, no només de presentar les seves querelles, sinó per moure la gent perquè es torni a queixar perquè això que està passant no té nom.

Tant jurídicament com políticament veig moltes clavegueres de l'estat

Creieu que s'està fent alguna cosa per la república? S'ha de negociar amb Madrid?
Jo personalment crec que després del 20-S, l'1-O i després de l'empresonament dels presos polítics, amb el govern espanyol no hi ha res més a parlar. Està molt clar que un referèndum pactat, com alguns estan parlant, no arribarà mai. Tot el que suposi intentar pactar o parlar amb ells perquè ens deixin, crec que és una pèrdua de temps. Tant jurídicament com políticament la gent que no hi entenem gaire, o almenys jo, veiem moltes clavegueres de l'estat. Hi ha molt embolic per allà al darrere que no acabem d'entendre i que acaba dificultant el procés jurídic, el procés polític... És una cosa que al poble ens costa molt d'entendre perquè no som experts i l'única cosa que veiem que és que tot això són excuses, dificultats, posar bastons a les rodes per tirar endavant, tant del govern espanyol com, fins i tot, a vegades del Govern de Catalunya.

Roger Español - Sergi Alcàzar

Judicialment tot just ara comença el cas contra la policia espanyola, però estem pendents del judici al Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional... Tu, pel que estàs vivint en el teu procés judicial ―és la primera vegada que t'enfrontes a un cas així―, com veus els propers mesos?
El meu procés, ara, aquí, que està en fase d'instrucció, que és el principi del principi, es farà molt llarg, la veritat és que hem tingut sort amb el jutge d'instrucció que ens ha tocat, que és el jutge d'instrucció número 7, que està força conscienciat a treure la veritat i confrontar els policies amb les seves versions. Suposo que farà el mateix quan hi anem nosaltres. Està força conscienciat a buscar la veritat. I és una pena que digui que hem tingut sort que això sigui així, perquè això hauria de ser la normalitat. I veiem que amb altres judicis i altres causes, fora de l'independentisme, tot el que estigui relacionat amb les llibertats i els drets humans, normalment no és així. Poden més els interessos econòmics i polítics que la cerca de la veritat, que és el que haurien de fer.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat