Una cosa que no es diu, però que l’equip que assessora Pedro Sánchez sap molt bé, és que el líder del PSOE ja seria un cadàver polític si l’independentisme no hagués recuperat la idea del referèndum després del 27S. Sánchez ha pogut prendre a Podemos la bandera de la lluita contra el PP, perquè l’independentisme ja havia deixat malferit a Pablo Iglesias prèviament, reivindicant un 9N seriós.

Iglesias es va equivocar no portant fins al final la reivindicació del dret a l’autodeterminació com a sortida als problemes de base que té Espanya. Si ara corre la brama que Lluís Rabell negociarà els pressupostos amb Oriol Junqueras és perquè les esquerres parasitàries que s’apleguen al voltant d’Iniciativa ja no saben on agafar-se per fer veure que treballen a favor dels oprimits i els pobres.

Igual que ja es va veure amb Mas, la idea del referèndum destrueix aquell que hi juga de manera partidista. La CUP haurà de vigilar que els dolentots d’Iniciativa i de Convergència no li facin l’entrepà o que l’enredin com li va passar a ERC amb el 9N. La força del referèndum és tan gran que els diaris de Barcelona i de Madrid miren d'ajudar l’Ada Colau per intentar aturar-lo o per mirar de posar-li el màxim d'entrebancs possibles.

El pacte entre Rivera i Rajoy era, eminentment, un pacte contra la possibilitat que Catalunya exercís el dret a l’autodeterminació. Encara que la proposta contra el català aconseguís dissimular-ho, el fet que la comptabilitat econòmica del pacte ni tan sols quadrés ho deixa prou clar. El referèndum genera tan pànic a Madrid que alguns catedràtics ja avisen que el discurs de la legalitat no funcionarà sense un Artur Mas que doni credibilitat a la comèdia a la banda catalana. 

Fins i tot Rajoy va cometre l’error de parlar d’autodeterminació en el debat d’investidura. Núria Parlon, que ha decidit disputar la secretaria general del PSC a Miquel Iceta, és partidària de la via canadenca. El referèndum anirà guanyant terreny a mesura que la situació s’estanqui, perquè és una solució concreta, efectiva i possible d’aplicar. A més, l'economia catalana es beneficia de la situació d'estancament de la política espanyola

Sánchez ni tan sols caldrà que es mulli. Mentre el Parlament no posi una data i convoqui el poble a votar, es pot limitar a veure com Rajoy es va escanyant amb la seva pròpia estratègia sense necessitat de posicionar-se. La política de no fer res cada cop tindrà menys recorregut. N'hi ha prou de llegir Gistau, Bustos i d'altres columnistes de Madrid per recordar com el Camamilla Party va rematar Mas amb els seus elogis patètics, de cortesà geperut.

Quan el Parlament convoqui un referèndum, Pedro Sánchez tindrà dues opcions: o bé aprofitar-ho per modernitzar l’esquerra espanyola i negociar els termes de la votació o bé oferir el seu partit en sacrifici al PP.