Aquest 12 d'octubre, festa nacional espanyola, els diaris es lleven amb les urnes al cap, les calculadores en marxa i unes quantes incògnites per resoldre. Falta menys de dos mesos per a les eleccions generals del 29 de novembre i les enquestes comencen a dibuixar un panorama que no és precisament el que Pedro Sánchez voldria veure. Però, com sempre, tot depèn de qui faci els números i de com s'expliquin. Mentrestant, Gabriel Rufián resol el seu futur electoral amb una fórmula que permet a ERC retenir-lo i a Podemos festejar-lo, el president espanyol porta al Tribunal Suprem la batalla pel vot dels descendents dels exiliats del franquisme i Ceuta intenta mitigar la crisi migratòria just abans de rebre els reis i surt una revelació inquietant. I, més enllà de les fronteres, Donald Trump anuncia una treva energètica entre Rússia i Ucraïna que les bombes de Putin s'han afanyat a qüestionar. Tot plegat, amb Lleó XIV pendent d'una operació pulmonar i l'Orient Mitjà novament en flames.
La mobilització de l'esquerra no influeix a les enquestes
Les enquestes marquen el pas de la precampanya. L'ABC dedica tota la seva portada a un sondeig de GAD3 amb un titular que ja porta incorporada una lectura política: "Majoria absoluta de la dreta malgrat l'agitació de l'esquerra". Segons l'enquesta, el PP obtindria 133 escons i Vox, 65, una suma de 198 diputats que superaria àmpliament els 176 necessaris per a la majoria absoluta. El PSOE es quedaria en 107 escons, Sumar en 10 i la resta de formacions sumarien 35. El Mundo coincideix en el diagnòstic, però encara el carrega més d'intenció: "Sánchez en punt mort, molt lluny del PP i amb Vox de rècord". Segons el seu sondeig de Sigma Dos, els socialistes no aconsegueixen recuperar els 103 diputats, mentre que la formació de Santiago Abascal continua creixent fins als 203 escons conjunts amb el PP. Una manera de dir que, almenys per ara, la mobilització de l'esquerra arran de la mort de Maricarmen no s'estaria traduint en una remuntada electoral.
El Periódico, en canvi, introdueix matisos importants amb una enquesta del GESOP: "L'avançament electoral no trenca l'equilibri entre els blocs". El PP es mouria entre els 121 i els 125 escons i Vox entre els 68 i els 72, mentre que el PSOE conservaria entre 108 i 112 diputats. La dreta també superaria els 200 escons amb el suport de Vox i la resta de forces situades en aquest espai, però el diari destaca que Sánchez es manté a només 2,6 punts de Feijóo i que el Front Ampli encara no aconsegueix aixecar grans expectatives. Tres enquestes, tres enfocaments i una coincidència: la batalla electoral està molt oberta en termes de mobilització, però els sondejos publicats avui situen el bloc de la dreta per davant de l'esquerra estatal. Enquestes que, sempre cal recordar, són fotografies del moment i no resultats electorals.
La fórmula Rufián de col·laboració amb les esquerres
Rufián també es fa un lloc destacat al quiosc. L'Ara obre amb "Rufián serà el candidat d'ERC i també farà campanya per Podem", mentre que El Periódico i La Vanguardia recullen una fórmula que resol una incògnita, però n'obre d'altres. El dirigent republicà encapçalarà la llista d'ERC a les generals i participarà en actes de Podemos fora de Catalunya, on la formació morada no presentarà candidatura. Així, Rufián renuncia a liderar el Front Ampli, però manté viva la seva aposta per la col·laboració entre les esquerres. Una maniobra que també afegeix pressió a les negociacions entre els Comuns, Sumar, Esquerra Unida i Més Madrid. El País posa el focus precisament en aquestes dificultats, amb la disputa per la candidatura de Madrid com un dels principals obstacles per tancar l'acord.
Sánchez denuncia l'atropellament per la llei de nets
La precampanya també arriba als tribunals. El País destaca que Sánchez demana al Suprem que freni el que considera un "atropellament" de Feijóo i Abascal contra els descendents dels exiliats del franquisme. El president espanyol va aprofitar el míting de diumenge a Ponferrada per reclamar que es garanteixi el dret de vot d'uns 400.000 ciutadans nacionalitzats a través de la coneguda com a llei de nets. "En una democràcia, el dret de vot no es prohibeix, es garanteix", va advertir. Tot un altre front polític en una campanya en què fins i tot la composició del cens electoral s'ha convertit en motiu d'enfrontament. Enmig de les calculadores electorals, El País també reserva el centre de la portada a una extensa entrevista amb el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que posa el focus en un dels grans problemes del país: l'habitatge. "Busquem que l'estalvi tingui alternatives a la inversió immobiliària", afirma Cuerpo, que defensa la necessitat de canalitzar els diners dels ciutadans cap a altres productes d'inversió. Una reflexió que arriba quan la crisi de l'habitatge s'ha convertit en un dels principals camps de batalla de la precampanya electoral i el debat sobre l'especulació immobiliària torna a ocupar el centre de l'agenda política.
L'últim desallotjament a Ceuta i els vaixells de guerra marroquins
Ceuta s'imposa també amb força a les portades, i ho fa amb una coincidència que no passa desapercebuda: El Mundo, La Razón i El Periódico dediquen les seves fotografies principals al desallotjament de migrants a la ciutat autònoma, just abans de l'arribada dels reis Felip VI i Letícia, prevista per a aquest dimarts. Tres diaris, tres grans imatges i una mateixa realitat: la crisi migratòria continua oberta malgrat els intents de recuperar la normalitat abans de la visita reial. Però la informació més inquietant sobre Ceuta la publica El País, que revela que el Marroc va enviar una fragata i diverses patrulleres militars a aigües de la ciutat autònoma coincidint amb l'entrada massiva de migrants de finals de juliol. Segons el diari, no van ser incursions accidentals, sinó repetides i deliberades, que van obligar Espanya a desplegar diverses unitats de l'Armada i van estar a punt de provocar una col·lisió entre vaixells militars dels dos països. La crisi només es va reconduir després d'una intervenció diplomàtica d'alt nivell del Ministeri de Defensa. La informació no acredita, però, que l'operació naval marroquina estigués coordinada amb l'entrada massiva de migrants. Un episodi de tensió militar que afegeix una càrrega política i simbòlica considerable a la visita de Felip VI a Ceuta, especialment perquè el monarca havia estat informat personalment de la gravetat de la situació en una reunió extraordinària amb la cúpula militar espanyola.
Les guerres i Trump
I si les eleccions dominen la política espanyola, la guerra continua imposant la seva realitat a les portades internacionals. La Vanguardia obre amb "Trump anuncia que Rússia i Ucraïna han pactat una treva energètica", un titular que l'Ara també recull, però amb una fotografia de les destrosses provocades pels bombardejos russos. El contrast és evident: Trump anuncia un acord perquè els dos bàndols deixin d'atacar les infraestructures energètiques, però Zelenski denuncia que Rússia continua bombardejant territori ucraïnès i instal·lacions energètiques. De moment, la suposada treva és més una declaració del president nord-americà que no pas una realitat confirmada sobre el terreny.
L'Orient Mitjà tampoc dona treva. La Vanguardia i El Periódico destaquen la nova onada d'atacs dels houthis contra l'aeroport de Riad, a l'Aràbia Saudita. L'ofensiva de dissabte va causar almenys dotze morts i més de 300 ferits, segons les autoritats saudites, i diumenge es va produir un nou atac contra les instal·lacions. L'escalada amenaça d'obrir un altre front en una regió ja profundament desestabilitzada i incrementa la pressió sobre Washington.
La revelació de Lleó XVI
Finalment, Lleó XIV ocupa un espai destacat en gairebé totes les portades després d'anunciar, per sorpresa, que serà operat d'un nòdul al pulmó. L'ABC li dedica una gran fotografia, mentre que La Razón, El País i La Vanguardia també recullen la notícia. El pontífex, de 71 anys, va explicar diumenge, després de l'àngelus, que la lesió s'ha detectat en una fase molt inicial i està ben localitzada. La intervenció tindrà lloc aquesta setmana a l'hospital Gemelli de Roma i el Vaticà preveu aproximadament una setmana d'hospitalització.
I encara queda una portada que sembla voler fugir de tot aquest soroll electoral, diplomàtic i bèl·lic. El Punt Avui aposta per "Llegir per entendre el món", amb un dossier sobre la davallada de la comprensió lectora entre els escolars. Una qüestió de fons que, en una jornada de titulars contundents, enquestes i relats enfrontats, també té la seva oportunitat: recordar que llegir és imprescindible per entendre què passa, però sobretot per distingir entre el que passa i el que ens volen fer creure que passa.