Tomb electoral. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) guanyaria per primera vegada des de la II República les eleccions espanyoles a Catalunya, desplaçant En Comú Podem, que s'ensorra, i en un frec a frec amb el PSC, que es recupera i assoleix la segona posició. Aquest és el resultat d'una enquesta elaborada per Feedback per a El Nacional just quan falta un mes perquè se celebrin les generals, convocades per Pedro Sánchez en no poder tirar endavant els pressupostos de l'Estat. El sondeig es basa en 800 entrevistes telefòniques i la recollida de dades es va fer entre el 21 i el 26 de març.

ERC obtindria 14 escons al nou Congrés dels Diputats, 5 més dels que té ara i un 24,33% dels vots. Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, empresonat pel procés independentista i en ple judici al Tribunal Suprem, envien els comuns a la cinquena posició.

La llista liderada per Jaume Asens, fins ara un dels homes forts de l'alcaldessa Ada Colau, pateix una autèntica debacle: només aconseguiria 4 diputats a la Cambra baixa espanyola i un 10,73% dels vots, és a dir, perdria 8 dels 12 escons assolits el 2016 amb Xavier Domènech, amb els quals va revalidar la victòria del 2015.

En segon lloc se situa el PSC, amb la ministra Meritxell Batet com a cap de llista per Barcelona. Els socialistes pugen de 7 a 12-13 escons  i assoleixen un 23,24% dels vots a l'enquesta, a poc més d'un punt percentual per darrere dels republicans. El resultat evidencia la pugna amb ERC pel primer lloc i confirma les expectatives del PSC com a vot útil pera frenar la dreta espanyola, el clàssic actiu del partit.

Ciutadans, encapçalats per la fins ara líder dels taronges al Parlament, Inés Arrimadas, serien tercera força en percentatge de vot, amb un 13,23 i assolirien 6-7 escons (5 el 2016). Els d'Albert Rivera, doncs, queden molt lluny de la victòria d'Arrimadas a les eleccions al Parlament del 21-D, convocades després de l'aplicació del 155. 

En quart lloc, si bé amb 7 diputats consolidats se situa Junts per Catalunya (JxCat), la formació post-convergent encapçalada per Jordi Sànchez, també pres i processat per l'1-O. JxCat, que és també la llista del president a l'exili, Carles Puigdemont, sumaria el 12,29% dels vots i 1 diputat menys que l'extinta CDC el 2016, que va obtenir 8.

El PP, al capdavant del qual s'estrena l'aristòcrata madrilenya Cayetana Álvarez de Toledo, és juntament amb els comuns la formació que rep el càstig més rotund a les urnes: perd 4 dels 6 diputats que va collir el 2016 i obté un 6,84% dels vots.

El Front Republicà, coalició d'esquerra anticapitalista configurada després de la negativa de la CUP a concórrer a les generals i liderada per Albano-Dante Fachin, exlíder de Podem a Catalunya, aconseguiria representació amb 1 escó i un 4,21%.

Tanca la llista la formació d'extrema dreta Vox, que també assoliria 1 diputat el 28-A, el seu cap de llista per Barcelona Ignacio Garriga, amb un 2,96% -el 2016 es va presentar sense assolir cap escó. Va obtenir 198 vots i un 0,01%. 

L'enquesta preveu un 71,08% de participació, amb un 32,1% d'indecisos, la qual cosa convertirà en determinant l'evolució de la campanya electoral.  

La batalla territorial

En Comú Podem, per contra, només obté representació a Barcelona. Ciutadans s'estanca o millora lleugerament a Tarragona, Girona i Barcelona, mentre que continua sense obtenir representació a Lleida.

JxCat, al seu torn, manté els resultats de CDC a Tarragona, Girona i Lleida i perd representació a Barcelona.

El PP, com els comuns, només aconsegueix escons a Barcelona; ja era extraparlamentari a Girona i ara ho seria també a Tarragona i Lleida.

El Front republicà i Vox obtenen 1 escó cadascú sols a Barcelona.

Catalunya aporta 48 dels 350 escons del Congrés, 1 més que als anteriors comicis, en passar de 31 a 32 la demarcació de Barcelona. Tarragona i Girona trien 6 cadascuna i Lleida, 4. 

D'on surten els vots

Segons el record de vot a les eleccions generals del 2016, ERC fonamenta el seu creixement en nous electors (18,2), antics votants de CDC (15,8), dels comuns (8,8) i del PSC (1,9); si s'atén al record de vot a les eleccions al Parlament, les transferències de vot es produeixen des d'electors de JxCat (20,2), nous votants (11,0), CUP (10,6), En Comú (7,9) i PSC, 1,2.

El PSC capta electors que no van votar a les anteriors generals (21,4), dels comuns (18,6), de cs (5,8) i de CDC (1,7). Pel que fa a les eleccions al Parlament atreu bàsicament abstencionistes (26,5), votants de Cs (15,9) i dels comuns (10,9).

Ciutadans recull bàsicament votants del PP a les generals del 2016 (34,2) i a les catalanes del 21-D (46,5). Al seu torn, JxCat obté un 7,9 de votants d'ERC a les generals. Vox capta electors de Cs a les eleccions espanyoles (12,1) i del PP (10,8) i especialment d'aquest partit a les catalanes (30,1).

El Front Republicà recull un 51,4 d'electors de la CUP al Parlament; així com un 4,5 dels comuns i un 3,5 d'ERC a les eleccions a les Corts Generals, a més d'un 1,1 de CDC.  

El 'sorpasso' d'ERC dins del sobiranisme

La victòria d'ERC que preveu el sondeig consolida molt àmpliament el sorpasso dels republicans dins el bloc independentista. Els de Junqueras, que el 2015 i el 2016 ja van passar per davant de CDC i la seva posterior marca electoral, Democràcia i Llibertat, amb 9 sobre 8 escons en cada convocatòria, doblarien ara el resultat de JxCat, amb 14 escons davant de 7. JxCat va superar ERC a les eleccions al Parlament del 21-D.

A les generals del 28-A, les formacions independentistes (ERC, JxCAT i Front Republicà) assolirien 22 dels 48 escons en joc. No hi hauria majoria independentista d'escons, per tant, però si sobiranista o autodeterminista: els 4 diputats que atorga el sondeig als comuns amplien el còmput dels partidaris d'un referèndum a un total de 26.

 

Fitxa tècnica:
  • Àmbit: Catalunya.
  • Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya i amb dret a vot en unes eleccions generals (Congrés).
  • Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes i mòbils.
  • Mostra: 800 enquestes.
  • Quotes: La mostra es proporcional a les variables (1) estructura per grups d’edat i (2) gènere; i s’estableixen com a variables de control del treball de camp per la selecció de les unitats mostrals (ciutats) les variables (3) Demarcació i (4) Grandària d’hàbitat.
  • Condicions estadístiques: Marge d’error total possible de +3,53%, per una població infinita (cens de 5.313.563 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50). Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el dijous 21 i el dimarts 26 de març de 2019.
  • Ponderació dels resultats: Per corregir l’habitual biaix en les mostres motivat per l’ocultació de certs perfils d’electors normalment infrarepresentats en les mostres (malgrat el control amb quotes proporcionals per les variables Demarcació-Grandària d’Hàbitat-Edat-Gènere), i per tant, la seva no presència altera de forma significativa els resultats (mitjana de les opinions dels que han respost), s’ha procedit a ponderar la base de dades en funció del record de vot en les eleccions generals de l’any 2016 i les eleccions al Parlament’2017.
    En la presentació de les taules de resultats, quan les diferències són significatives a efectes estadístics en relació amb els valors esperats (mitjana), i atesa la correlació entre univers-mostra-marge d’error, a partir de la prova “chi square” s’indica amb els signes “>” o “<” segons la diferència del valor en aquella cel·la estigui per sobre o per sota dels valors mitjans globals, i per tant, les diferències es consideren estadísticament significatives.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat