El combat per la llengua catalana també passa per les consultes mèdiques, els hospitals i les facultats de Medicina. Aquest ha estat un dels eixos de la conferència que el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha protagonitzat aquest dilluns en el marc de la 58a Universitat Catalana d'Estiu. Sota el títol "El combat per la llengua en l'àmbit de la salut", Escuder ha alertat de les dificultats que encara existeixen perquè el català sigui plenament garantit en l'àmbit sanitari i ha reclamat als governs que facin complir els requisits lingüístics que estableix la legislació.
Escuder, que ha situat la justícia com l'àmbit on la llengua es troba en una situació pitjor que en la sanitat, ha recordat que els metges i les infermeres que accedeixen a una plaça a Catalunya haurien d'acreditar un nivell C1 de català d'acord amb la llei de política lingüística. "Cap Govern des del 1988 ho ha complert", ha denunciat. Segons ha explicat, l'Institut Català de la Salut (ICS) hauria buscat fórmules per acreditar professionals que no disposaven del nivell requerit. "L'ICS té capacitat per donar títols de validesa entesa. No sabem si ara ho està fent. Ho vam denunciar fa dos anys", ha apuntat.
El president de Plataforma per la Llengua ha comparat la situació catalana amb la d'altres territoris. A Andorra, ha explicat, es requereix un B2 per exercir i "és on estem millor". Al País Valencià i a les Illes Balears, els respectius estatuts estableixen que no es pot discriminar per l'ús de la llengua, però Escuder considera que els governs no han estat prou contundents a l'hora d'aplicar els requisits lingüístics. A la Franja, la Catalunya Nord i l'Alguer, en canvi, ha denunciat que "no tenen cap dret".
"Falten professionals a tota Europa occidental"
La falta de professionals sanitaris, segons Escuder, tampoc no és un problema exclusiu dels Països Catalans. "En falten a tota l'Europa occidental", ha assenyalat. En aquest context, però, ha alertat que l'arribada creixent de professionals formats fora de Catalunya té un impacte sobre la situació lingüística del sistema sanitari. Segons les dades que ha aportat, un 13% dels metges no entenen el català i un 30% no el parlen. Són percentatges superiors als de la població general, entre la qual, ha explicat, un 5% no l'entén i un 20% no el parla.
La situació és especialment significativa entre els nous col·legiats al Col·legi de Metges de Barcelona. Escuder ha explicat que, segons dades del 2023, un 60% dels nous professionals són estrangers i que, d'aquests, un 90% són extracomunitaris. "Si això són dades del 2023, les dades actuals són molt pitjors", ha advertit. Amb tot, ha posat sobre la taula una dada que considera positiva: un 80% dels professionals estrangers asseguren que volen aprendre català.
El català i l'accés a Medicina
Escuder també ha posat el focus en l'accés als estudis de Medicina. A Catalunya hi ha 1.333 places per curs i, segons les dades que ha exposat, un 40% són ocupades per estudiants procedents d'altres comunitats autònomes. El president de Plataforma per la Llengua ho ha relacionat amb les diferències en les notes d'accés a la universitat. "A Catalunya, el 7% dels estudiants treuen excel·lents i som de les últimes. A Múrcia, en canvi, la treuen un 20%", ha explicat.
A parer seu, això facilita que estudiants d'altres territoris tinguin més opcions d'accedir a les facultats de Medicina catalanes. Per això, Plataforma per la Llengua defensa modificar el sistema actual de districte universitari únic, tot i que Escuder ha admès que es tracta d'una qüestió "molt complicada". Com a alternativa, ha plantejat ponderar de manera diferent els estudiants catalans i establir proves prèvies de català.
La proposta concreta és que els estudiants que vulguin entrar en una facultat de Medicina a Catalunya hagin de demostrar que tenen un C2 de català. Escuder ha recordat que un sistema similar ja existeix en l'accés als estudis de Magisteri. "Ja fa uns quants anys que es fa", ha apuntat. El principal obstacle, segons ha denunciat, és polític: "Els governs no s'atreveixen a fer-ho perquè 'quedaria lleig'". Escuder ha rebutjat, però, que exigir aquest nivell lingüístic pugui deixar places vacants a les facultats. "No quedarien buides les facultats perquè hi ha una gran demanda d'estudiants que es queden fora", ha argumentat.
El model d'altres països europeus
El president de Plataforma per la Llengua ha reivindicat també que l'exigència lingüística als professionals sanitaris no és una excepcionalitat catalana. Ha posat com a exemple Dinamarca, on per acreditar-se com a metge cal superar un examen de danès abans de poder-se col·legiar. Als Països Baixos, Noruega i Suècia, ha explicat, es demanen nivells que se situen entre un B2 plus i un C1.
Islàndia aplica un sistema diferent: permet començar a treballar sense dominar l'islandès, però obliga els professionals a iniciar un curs de llengua quan comencen a exercir. "Això ho paguen les administracions", ha remarcat. Escuder ha defensat que aquestes exigències no són una qüestió merament identitària, sinó que tenen conseqüències directes sobre la qualitat de l'atenció sanitària. Ha assegurat que hi ha estudis que demostren que quan un metge no parla l'idioma del pacient es produeixen pitjors resultats mèdics. En aquest sentit, ha citat un estudi del Canadà que relaciona les barreres lingüístiques amb més complicacions, més mortalitat, estades hospitalàries més llargues i un increment dels costos econòmics.
Per això, ha reclamat que els professionals que arriben de fora rebin informació sobre la realitat lingüística del país des del primer moment. "Cal que hi hagi una sessió per explicar als metges de fora on són", ha defensat. Aquesta sessió, segons Escuder, s'hauria de fer en el moment de la primera col·legiació, una mesura que, a parer seu, permetria "evitar una part dels problemes".
"En els països normals les coses són obligatòries"
La solució, segons el president de Plataforma per la Llengua, passa per establir un calendari "realista i creïble" per fer complir la legislació. La seva proposta és que, en un termini d'entre dos i tres anys, tots els professionals que s'incorporin al sistema sanitari públic acreditin el C1 de català, que és el nivell que estableix la llei. "Tot això faria canviar les coses", ha sostingut. I ha afegit: "En els països normals les coses són obligatòries".
La conferència d'Escuder ha anat acompanyada de la intervenció de Ferran Sabaté, de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina; Jordi Craven-Bartle, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, i Àlvar Martínez Vidal, de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València. Tots tres han abordat els 90 anys de la publicació del Diccionari de medicina del doctor Manuel Corachan, una obra de referència en la història de la terminologia mèdica catalana.
El president de Plataforma per la Llengua també ha apel·lat a la ciutadania. Ha defensat que les queixes dels pacients poden tenir efectes i ha reclamat que els usuaris facin constar els casos en què no poden ser atesos en català. "Serveix perquè la senyora consellera de Salut no pugui dir que no hi ha queixes a Catalunya a la Salut", ha afirmat. "Tenim un problema molt greu i ens hem de queixar", ha insistit. I ha anat encara més enllà en reclamar una actitud activa dels ciutadans davant les vulneracions lingüístiques: "Si som prou previsors, hem d'entrar a la consulta del metge gravant el que passa".