El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el registre de l'estelada com a disseny industrial a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, un registre fet per José Antonio Blázquez, veí de Roses. Blázquez, que va registrar el símbol l'any 2013, va declarar que "aprofitava un buit legal" per explotar econòmicament l'utilització de la bandera independentista.

La sentència de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC considera que registrar aquesta bandera incompleix alguns requisits legals necessaris. En concret, conclou que el registre d'aquestes banderes com a disseny industrial manca del requisit de novetat i del de singularitat, i estima així el recurs presentat per Elisenda Romeu contra la resolució del Cap de la Unitat de Recursos de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques del 20 de gener de 2015.

A la demanda es defensava que l'estelada és una bandera de "caràcter polític, que és el símbol identificatiu per a les persones i formacions de caràcter independentista de Catalunya des de 1906", i reconeixien que, malgrat que no és oficial, és un signe que des de la seva creació es fa servir de manera transversal.

Afirmaven que la inscripció de l'estelada al registre per part de José Antonio Blázquez era per "impedir-ne l'ús", i lamentava que l'atribució en monopoli dels dissenys impediria fer servir un símbol general i comú que comparteix l'independentisme.

Ara el TSJC li dona la raó revocant la concessió i imposa a la part demandada el pagament de les costes fins a una quantia màxima de 1.000 euros, segons la sentència.

Cobrar a ajuntaments i empreses

José Antonio Blázquez, que es definia com a "espanyol abans que res", era oficialment el propietari de la patent de l'estelada des de 2013. Quan la va adquirir, Blázquez va explicar que en comprovar que el disseny no estava registrat a l'oficina de patents es va posar a treballar, ja que hi veia una oportunitat de negoci per poder explotar-la econòmicament.

Un cop registrada la patent, advertia que la bandera "té propietari" i que qui comercialitzés productes amb el seu disseny hauria de "passar per caixa". Assegurava que no s'oposaria al fet que es continués utilitzant públicament, però que sí que es reservava el dret d'actuar legalment contra les empreses que la distribuïssin. Passaria el mateix amb els ajuntaments que l'exhibissin, "amb els quals s'haurà d'arribar a un acord econòmic", assegurava llavors.