Tal Hanan té 50 anys i és conegut sota el pseudònim de Jorge, té una llarga carrera com a expert tecnològic, a més d'haver estat subcomandant de l'exèrcit d'Israel i estar relacionat amb la controvertida consultora britànica Cambridge Analytica. Amb tota aquesta experiència a l'esquena, Hanan i les seves empreses fa anys que treballen per serveis d'intel·ligència i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses. Part de la naturalesa d'aquests negocis de desinformació s'ha destapat ara gràcies a una investigació de diversos mitjans d'arreu del món: El País, The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i Haaretz. El que han destapat aquests periodistes és que Hanan s'atribueix l'autoria del ciberatac que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N del 2014. 

No només reconeixia l'autoria d'aquest atac informàtic durant la consulta, sinó que en presumia com un cas d'èxit que avalava els seus bons serveis. Segons la investigació periodística, Hanan exhibia el cas de la Generalitat, el més gran que aquesta institució ha registrat, en les seves reunions amb potencials clients. L'atac va carregar de manera intermitent durant tres dies contra algunes pàgines web de la Generalitat com participa2014.cat o el servei d'emergències mèdiques. A més, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural també van denunciar atacs, 

El 25 de juliol es va gravar Hanan exposant el seu èxit a Catalunya davant de potencials clients a les seves oficines als afores de Tel-Aviv. En la cinta se'l veu afirmant que té la capacitat per "matar internet en un país europeu durant un històric referèndum". 

Filtració de 'fake news'

En la mateixa gravació, Hanan treu pit d'haver difós notícies falses amb èxit. Per exemple, s'atribueix haver filtrat documents sobre els vincles mai comprovats entre l'independentisme català i l'Estat Islàmic. Això és part de la seva feina, ja que ell mateix es presenta davant dels potencials clients com un especialista en desinformació que ha participat en 33 campanyes presidencials en dues dècades. De la trentena menciona que 27 van ser un èxit. 

Hanan tornava a veure els clients com a director general de la firma de seguretat i defensa DemoMan International Ltd, companyia registrada al directori del Ministeri de Defensa d'Israel, que autoritza les exportacions d'aquest tipus d'empreses. Els investigadors han tractat de contactar amb el govern d'Israel per parlar d'aquesta empresa, però no han rebut resposta. En documents interns de l'empresa es menciona que aquesta té presència a Washington, Tel-Aviv i Barcelona. 

L'alerta del 2014: un treball professional 

Quan la Generalitat va ser atacada el 2014, el Cesicat, actualment substituït per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, ja va qualificar l'assalt com un treball "professional" encarregat a tercers. Remarcant que si bé l'atac no va ser sofisticat, sí que va ser molt efectiu. En concret, es va fer servir la tècnica de denegació de servei (DDoS), la qual consisteix a inundar el servidor amb peticions adreçades a una web fins que aquesta es desborda. En el cas del 9-N, aquesta tècnica es va fer servir per tractar de tombar la infraestructura de la consulta. 

El Cesicat va estimar que el nombre de peticions a les webs de la Generalitat amb la tècnica DDoS van arribar a ser 60.000 vegades superiors que en un dia normal. L'ofensiva va ser tan forta que va arribar a afectar altres infraestructures del Govern, com el servei d'emergències mèdiques, el qual va haver d'arribar a ajornar intervencions quirúrgiques. En aquell moment no es va saber l'autoria rere d'aquest atac, ja que els que l'havien perpetrat es van amagar darrere d'ordinadors als Estats Units, la Xina i Rússia, per salvaguardar el seu anonimat. 

Aquest dimecres, Jordi Escalé, qui era director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) en aquell moment, ha afirmat en una entrevista a RAC1 que l'atac no es va centrar només en la consulta, sinó en tota l'estructura. "De fet, si no recordo malament, la web del procés participatiu no va arribar a caure, sí que ho van fer els sistemes de salut, de l’àmbit de la justícia o la seguretat", ha exposat. Escalé no s'ha mostrat sorprès davant la investigació d'aquests mitjans i ha apuntat: "És obvi que no són dos nens que estan en un garatge, sinó que és una indústria, són empreses organitzades i tu mateix pots contractar els seus serveis i cada vegada això és molt més complex i organitzat".

Formació a les autoritats espanyoles?

Hanan ha impartit cursos a les forces i cossos de seguretat de l'estat espanyol, segons fonts properes als serveis d'intel·ligència consultades per El País. Tanmateix, el Ministeri d'Interior afirma al mateix diari que cap dels seus departaments ha contractat l'empresari ni la companyia. Els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza també neguen haver requerit mai cap dels seus serveis. 

En la seva plantilla, l'empresa israeliana compta amb un antic membre dels cossos de seguretat de l'estat espanyol. Concretament, es tracta d'un exmilitar amb un passat com a desactivador d'explosius d'ETA que també ha participat en operacions a l'Afganistan, segons la mateixa web de l'empresa. 

Serveis que ofereixen

La companyia de Hanan té un catàleg ampli de serveis d'on en destaca la tecnologia AIMS (Solucions Avançades de Mitjans d'Impacte, per les sigles en anglès), un programa per partits polítics i dirigents governamental que permet incidir en les votacions. Aquesta aplicació crea perfils falsos amb aparença humana a Facebook, Twitter, Instagram, Amazon, WhatsApp, YouTube i més. Aquests comptes falsos produeixen centenars de competidors en tota mena de plataformes enfocats a influir en les votacions. "Imitem el comportament humà", subratlla Hanan, que xifra el nombre de perfils que té la companyia sota el seu poder en 30.000. 

Els serveis que ofereix Hanan són complexos i diversos i s'han anat valorant amb el temps. Actualment, les seves tarifes per interferir en una campanya presidencial oscil·la entre els 6 i els 14 milions d'euros, que es poden pagar en efectiu o criptomonedes. Tanmateix, l'any 2015, una "investigació inicial" costava uns 150.000 euros.