Exactament mig any fa que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a més de 600 quilòmetres de casa seva. Fa sis mesos que el vicepresident i el conseller van declarar davant la jutgessa Carmen Lamela de l’Audiència Nacional, que els va enviar a presó cautelar sense fiança amb la resta de membres del Govern i els Jordis. Amb la diferència que des de llavors, el 2 de novembre passat, no n’han sortit. Aquest dimecres centenars de persones els han recordat des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, enfront el Palau de la Generalitat intervingut per l’article 155.
La concentració ha estat convocada i amb el suport d'entitats sobiranistes, com l’ANC i Òmnium Cultural, els sindicats majoritaris i tots els partits independentistes amb representació parlamentària, que hi han assistit amb delegacions ben àmplies, a banda de representants de Barcelona en Comú. També han fet acte de presència, i han estat un dels protagonistes de la reivindicació, els familiars dels presos polítics. Els crits més escoltats han estat “llibertat presos polítics” i “Puigdemont, el nostre president”. També referències al 155: “Fora els okupes del Palau”.
Durant l’acte, familiars dels presos, l’exalcalde Xavier Trias i el portaveu municipal d’ERC Alfred Bosch han llegit una carta de Junqueras i Forn des d’Estremera, que han volgut retornar especialment el record dels ciutadans. “Des d’Estremera, el primer que volem dir-vos és gràcies per no deixar-nos sols, per tot el que feu”, arrenca la missiva. “Una de les coses que sovint comentem és que ens agradaria que polítics espanyols i jutges llegissin les cartes que ens envieu”.
En aquesta línia, Junqueras i Forn recullen alguns dels principals interrogants que els plantegen els ciutadans: serveix d’alguna cosa el que esteu fent? Què més podem fer? I ells responen: “La resposta al ‘i què podem fer’ és continuar persistint. Si vosaltres persistiu, nosaltres resistim”. Ho plantegen com una “cursa de fons” on toca “aguantar”.
La missiva ha estat rebuda amb un fort aplaudiment per part dels centenars de persones que omplien la plaça de Sant Jaume de Barcelona. A continuació s’han escoltat crits de “no esteu sols”.
Torrent: “Quin demòcrata pot tolerar-ho?”
També ha estat emotiva la intervenció final del president del Parlament, Roger Torrent, que ha estat rebut amb crits de “Puigdemont el nostre president” i “ni un pas enrere”. Torrent ha aprofitat els clams per arrencar el seu discurs: “Ni un pas enrere per la llibertat dels presos, pel retorn dels exiliats, ni per tots els que han lluitat, lluiten i lluitaran”. El president de la cambra ha denunciat que “avui fa sis mesos d’una vergonya per a tots els demòcrates” i una “injustícia democràtica que té dos homes bons a la presó”.
“Quin demòcrata pot tolerar que hi hagi presos polítics i exiliats?”, ha preguntat Torrent en un discurs de to encès. “Quin delicte són les urnes, les paperetes i tota la gent que va anar a votar?”, ha continuat. En aquests mateixos termes, el president del Parlament ha promès “no parar” fins a aconseguir el seu alliberament i retorn. “Per ajudar-los el que podem fer és defensar els seus drets i llibertats”, ha insistit davant els crits d’investir Puigdemont. I ha advertit: “Aquest pais, quan ha avançat en moments dificils, és quan hem caminat junts, quan la gent i les institucions ens hem donat la mà. Mai ha avançat si no s’ha donat això”.
Aquest discurs es produeix en la recta final del procés d'investidura, amb el termini del 22 de maig, i en ple debat sobre el candidat.
“Demà pots ser tu”
També han intervingut els representants de les entitats. “No hem pogut ni volgut acostumar-nos a la vostra absència”, ha assegurat Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, que ha avisat que “cada minut, cada segon que sou a la presó pesarà com una llosa sobre les consciències de tots aquells que han permès que esteu en aquesta situació”. Ha denunciat que l’Estat “ha optat per coaccionar mestres, artistes, pallassos, mecànics i periodistes”. “Demà pots ser tu, qualsevol de nosaltres, sigui qui sigui i pensi com pensi”, ha advertit. Mauri també ha llegit una carta de Jordi Cuixart, que adverteix que “si no ens plantem com a societat, la repressió autoritària no tindrà límit”.
Per la seva part, el vicepresident de l’ANC Pep Cruanyes ha recordat que “el 1940 el president Companys va ser condemnat per un inexistent delicte de rebel·lió i per ser president de la Generalitat”. En aquest sentit, ha fet un paral·lelisme: “Avui us han processat pel mateix delicte inexistent, i també per ser vicepresident i conseller de la Generalitat”. Ha posat els casos dels joves d’Altsasu i la dèbil condemna a La Manada com a “mostra d’una justícia antidemocràtica”.