El Parlament posarà en marxa dimecres vinent la comissió sobre la transició nacional i el procés constituent. No s'ha definit encara si serà una comissió legislativa o d’estudi. JxSí i la CUP proposaven que fos una comissió legislativa. Però l’oposició ha advertit a aquests grups sobre els efectes legals d’una iniciativa que desplegaria la resolució d’inici del procés aprovada el 9 de novembre i que el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

JxSí s'ha avingut a negociar la naturalesa de la comissió si això permet sumar el suport de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en la votació al ple i, fins i tot, l'abstenció del PSC.

L’oposició argumenta les seves reticències esgrimint un informe elaborat pels serveis jurídics de la Cambra i signat pel lletrat major Antoni Bayona, on s’adverteix dels límits i conseqüències que aquella sentència del TC imposa a les decisions que a partir d’ara adopti el Parlament.

Obligat compliment

La conclusió número u de l’informe dels serveis jurídics és d’una claredat meridiana: “La sentència del Tribunal Constitucional comporta l’obligació que el Parlament la compleixi”.

A partir d’aquí inclou, però, algunes matisacions.

D’entrada, que l’exercici de les funcions parlamentàries està garantit per l’Estatut, el Reglament i les lleis i no pot quedar condicionat "per una resolució parlamentària ni, en conseqüència, tampoc per l’eventual declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat d’aquesta resolució”.

El punt tercer de les conclusions subratlla que, ni en la part resolutiva ni en els fonaments jurídics de la resolució el Constitucional no fa “cap advertiment concret al Parlament referent a les seves activitats futures” ni contempla “cap mesura preventiva d’execució de la sentència”.

Exercici parlamentari

El quart punt recorda que l’article 23 de la Constitució “garanteix l’exercici del càrrec dels representants parlamentaris d’acord amb l’Estatut i el Reglament”. És el que descriu com a ius in officium, referit a l’autonomia parlamentària, que té com a únic límit la vulneració de la Constitució.

Tot seguit admet que el Parlament pot exercir i tramitar iniciatives que tinguin “connexió material” amb la resolució declarada nul·la. No obstant, la decisió del TC sí afecta la tramitació i l’adopció de les resolucions o actes parlamentaris de naturalesa “anàloga” o “molt semblant” a la resolució declarada nul·la. “Especialment d’aquelles que insisteixin a concretar el projecte polític que expressa la Resolució”, afegeix.

El sisè punt puntualitza, no obstant, que l’admissió per part de la Mesa de les iniciatives legislatives “no inclou fer judicis d’oportunitat sobre el seu contingut material”.

Les dues darreres conclusions admeten que, dins de determinats límits imposats pel dret dels diputats sobre la seva activitat i tenint present que l’admissió a tràmit d’una iniciativa comporta que aquesta pot ser modificada durant el procés parlamentari, la Mesa pot tenir en compte la resolució del TC “a l’hora de ponderar i aplicar els criteris d’admissió a tràmit” de les propostes.