L’exconseller d’Interior i actual diputat d'ERC, Joan Ignasi Elena, ha declarat com a investigat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la suposada adjudicació a dit a la seva consultoria de contractes de l'Ajuntament d'Altafulla (Tarragonès), en ser aforat en aquest òrgan. Elena, defensat pel penalista Josep Riba, ha assegurat que va vetllar perquè els dos contractes menors (de 15.600 euros i 5.000 euros) que el consistori va encarregar a Sinèrgia SLP l'any 2017 estiguessin dins la legalitat. També ha assegurat que no coneixia a l'alcalde d’Altafulla i que el partit del battle era antagònic (Sumar) als seus postulats republicans. Ha aclarit que se’ls va contractar quan no tenia cap càrrec polític i perquè tenien una professional en urbanisme que consultaven constantment els tècnics municipals, segons fonts judicials.
L'excoordinador d'ICV Joan Herrera, soci d’Elena a Sinergia, també ha declarat com a investigat pel delicte de prevaricació al TSJC. Herrera, defensat per l'advocada Laia Tejada, ha aclarit que no va dur a terme cap actuació al consistori d'Altafulla, ja que el seu àmbit d'especialització és l'energia. A més, ha afegit que el juliol de 2018 va deixar de ser l'administrador de Sinergia EDM, en ser nomenat director d'un organisme, i per tant no tenia cap relació ni responsabilitat amb els fets investigats, segons fonts judicials. També ha expressat el seu "malestar" que li genera aquest cas perquè fa molts anys està fora de la política.
Investigat al Suprem
Per aquest cas, el Tribunal Suprem també investiga l'exalcalde d'Altafulla i actual diputat al Congrés de Sumar En Comú Podem per Tarragona, Fèlix Alonso, aforat davant d'aquest òrgan, per haver adjudicat aquesta feina. Alonso va comparèixer com a investigat davant del Suprem el passat 15 de juny i va assegurar que les contractacions que va efectuar quan era alcalde d'Altafulla -entre 2011 i 2019- i que estan sota sospita "van respondre exclusivament a criteris d'especialització tècnica" i no a "consideracions de naturalesa política o partidista".
Per la seva part, el diputat republicà ha declarat al TSJC que els contractes es va renovar verbalment i que fins i tot va haver-hi dues factures pagades pel govern que va rellevar Alonso. Elena i Herrera han contestat a totes les parts.
Contractes trossejats
En una providència, el magistrat del TSJC Carlos Ramos va imputar Elena i Herrera perquè un jutge del Vendrell va elevar a l’alt tribunal una exposició raonada davant els indicis que l'Ajuntament d'Altafulla va adjudicar contractes trossejats, sense publicitat i sense els informes preceptius favorables, a una empresa els directius de la qual "mantenien una vinculació política estreta amb el partit de l'alcalde", segons l'atestat dels Mossos i ara negat per Elena.
Els contractes investigats, que sumen més de 30.000 euros, es van adjudicar entre els anys 2017 i 2019. En aquesta etapa, Herrera feia anys que estava apartat de la política i Elena, que va ser conseller d'Interior amb Pere Aragonès entre 2021 i 2024, no ocupava cap càrrec públic, després d'haver abandonat el PSC per discrepàncies pel procés independentista.
A partir de la informació del jutge del Vendrell, l’instructor del TSJC considera que els investigats van utilitzar de forma "suposadament fraudulenta la figura de l'anomenat contracte menor", que permet adjudicacions sense concurs públic, i van infringir "intencionadament" els requisits sobre contractació pública que imposa la llei.
En concret, segons el magistrat del TSJC, els investigats es van concertar presumptament "en el seu propi interès" per aconseguir la pròrroga d'una adjudicació d'assessorament jurídic extern mitjançant la figura del contracte menor, que permet l'assignació directa a qualsevol empresari perquè no supera els 18.000 euros durant un màxim d'un any.
"No és una infracció penal"
Per la seva part, la defensa d'Elena informa que un cop complert l’any de durada del contracte d’assessorament jurídic ordinari, l’Ajuntament va continuar encarregant i rebent el mateix servei durant set mesos més i Sinèrgia, SLP va continuar prestant el servei i emetent factures mensualment, treballs pels quals va rebre 9.400 euros.
Hi afegeix que la prestació de serveis sense disposar de la cobertura contractual formal és una situació que, des del punt de vista administratiu, s’identifica com un supòsit de contractació verbal o pròrroga no formalitzada, la conseqüència jurídica del qual és la nul·litat administrativa del contracte per incompliment de la forma i del procediment, "però en cap cas es correspon amb una infracció penal". I conclou que si es fes una revisió d’ofici, el que hauria de tornar Sinergia a l’administració pública seria, en total, uns 600 euros (el marge industrial). És a dir, una xifra molt menor.