No ha passat ni mig any de les últimes eleccions i ja hi tornem a ser. Arrenca l'enèsima campanya electoral, la de la repetició de les eleccions espanyoles del 28 d'abril, després del fracàs de Pedro Sánchez per trobar suports per a ser investit president. L'escenari no té res a veure amb el de la primavera passada. Si llavors el fantasma era la triple aliança de PP, Cs i VOX, aquesta vegada el compàs el marca la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. Als carrers de Catalunya segueix el pols sostingut de mobilitzacions, mentre a cada míting uns i altres farciran els seus discursos amb referències constants al conflicte català, com s'ha pogut comprovar durant els actes inaugurals d'aquest dijous al vespre. 

L'independentisme s'hi juga poder protagonitzar una demostració de força a les urnes que vagi més enllà de les protestes i manifestacions, que pugui comptar-se en vots. El llistó és alt. L'abril passat, un partit independentista -ERC-, va guanyar per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya. Els 15 diputats republicans i els 7 de JxCat van sumar 22 escons al Congrés, dels 49 que es reparteixen a Catalunya. Va ser el millor resultat de la història. Aquest cop s'afegeix un nou actor a la partida, la CUP, que trencant amb la seva tradició ha decidit participar a les eleccions generals. Caldrà veure si la fragmentació del vot independentista passa factura o si, per contra, la diversitat de paperetes contribueix a un eixamplament de l'electorat, tal com indica l'última enquesta del CIS, que apunta a una possible majoria absoluta de l'independentisme

ERC endureix el discurs

Només 57.012 vots van permetre que ERC guanyés el passat 28 d'abril per davant del PSC. Una victòria que els republicans esperen ara revalidar. Durant la propera setmana, doncs, optaran per fer crides al vot útil per assegurar-se que la primera plaça del 10-N sigui per a un independentista i també per endurir el discurs contra els socialistes, com ja han deixat entreveure en les primeres hores de campanya. Si durant els últims mesos havíem vist una Esquerra Republicana entregada al diàleg i fins i tot oferint-se a fer de mediadora entre el PSOE i Podemos per desencallar la investidura de Pedro Sánchez, a la que finalment es van abstenir, en aquesta ocasió veurem uns republicans molt més aspres amb els socialistes. 

"Dèiem que en la investidura tot dependria de quin PSOE ens trobéssim, i ara ja sabem el PSOE que tenim davant, el que manté la repressió contra Catalunya i el que es nega a seure en una taula per dialogar", argumentava el cap de campanya, Sergi Sabrià, aquest passat dilluns. Sis mesos després de les últimes eleccions, la porta tancada dels socialistes al diàleg amb Catalunya, així com la ressaca postsentència i la reactivació de la repressió arran de les protestes al carrer, han portat a ERC a veure el diàleg amb el PSOE actual "impossible". L'acusen d'"alimentar" el conflicte per justificar una "gran coalició" amb el PP amb "l'emergència nacional" com a pretext. Tot i això, els republicans defensen que si l'independentisme guanya el 10-N, convertint les urnes en una protesta contra la sentència, es podrà obligar al PSOE a dialogar.

JxCat torna a encomanar-se a Puigdemont

'Ni un vot enrere'. I mai millor dit. El nou lema de Junts per Catalunya evidencia a la perfecció com plantegen l'enèsima cita amb les urnes Puigdemont i companyia. Les noves eleccions arriben amb l'espai post-convergent encara pendent de reordenar i amb tensions internes entre el PDeCAT i els independents sobre el paper del conseller d'Interior. Diversos membres de la candidatura, Roger Español o Jaume Alonso Cuevillas, han demanat la dimissió de Buch

En qualsevol cas, els junters s'esforçaran a minimitzar les diferències i encomanar-se a la que fins ara els ha resultat la fórmula d'èxit: Carles Puigdemont i els presos Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, que havien d'encapçalar les llistes i que finalment han quedat inhabilitats. Malgrat tot, ells figuren als cartells electorals.

La candidata, Laura Borràs farà bandera d'haver estat l'única formació independentista que s'ha mantingut ferma en el no a Pedro Sáchez al Congrés. I es vendran com la garantia que segueixi sent així. A les generals de l'abril passat, JxCat va obtenir 7 diputats -3 per Barcelona, 2 per Girona, 1 per Lleida i 1 altre per Tarragona-. 

El debut de la CUP

La CUP afronta un repte majúscul. Per primera vegada a la història els anticapitalistes, que sempre havien defensat que les institucions de l'Estat quedaven fora del seu àmbit territorial, presenten una llista per ocupar els escons de les Corts. Així ho va aprovar la militància en una votació ajustadíssima. Els líders del partit ho justifiquen per "l'excepcionalitat" del moment. Expliquen que van a Madrid a dur el conflicte a la capital de l'Estat i tombar el règim del 78. A una mà, la bandera de l'1-O, a l'altra, la del 15-M

Amb els carrers de Catalunya en plena ebullició, la CUP aspira a persuadir els protagonistes de les protestes que s'han anat succeint des de la sentència. "Són la nostra gent", asseguren. Els cupaires es llancen a la piscina sabent que d'aigua n'hi ha, tenen la referència dels resultats del Front Republicà d'Albano Dante Fachin, que es va quedar a les portes d'obtenir representació, amb 110.000 vots. 

Els equilibris del PSC

L'objectiu que s'ha fixat el PSC és destronar ERC com a primera força i recuperar el títol de partit més votat a Catalunya, una fita que no assoleixen des de 2008, quan van recollir els millors resultats de la història, amb Carme Chacón de cap de llista . Per aconseguir-ho, jugaran amb força la carta Pedro Sánchez. El candidat a la reelecció va donar el tret de sortida a la campaña aquest dimecres en un acte a Viladecans i tornarà l’últim día per tancar la campanya de les generals a Barcelona, cosa que fins ara no havia fet mai un president d’Espanya. Els socialistes catalans afronten la cursa cap al 10-N amb un contratemps important, la baixa mèdica de la seva cap de llista, Meritxell Batet

La intenció és pescar sobretot al flanc dret, amb el risc de pèrdua de vot que això implica per l’altre costat. Els estrategues del PSC confien que la caiguda lliure de Ciutadans que pronostiquen les enquestes els injecti una massa de votants del partit taronja, amb especial confiança en Tarragona. Ara bé, hauran de fer equilibris per amarrar bé el votant d’esquerres. I federalista. I això topa amb la fórmula que ha triat el PSOE per guanyar a Espanya, i que va en la línia de PP i Cs: mà dura amb Catalunya. 

La confecció del programa electoral ha estat motiu de controvèrsia. Segons un esborrany filtrat la nit de dimarts, els plans inicials de Ferraz passaven per suprimir qualsevol referència al model federal, per tangencial que fos, cosa que va fer saltar les alarmes a la seu del PSC. Immediatament, Iceta va trucar a la direcció del PSOE, salvant així una petita menció a les declaracions de Granada i Barcelona.

Més enllà de Catalunya, l'argument força dels mítings serà subratllar la importància d'acumular el vot a la candidatura socialista per evitar que es reprodueixi l'escenari posterior al 28-A. Ara insistiran que és imprescindible no necessitar crosses, per poder formar govern sense dependre de les condicions d'altres actors polítics. 

Els comuns intenten evitar la fragmentació d'Errejón

Els comuns intentaran vendre's durant la campanya com la "solució" als "enganys", diuen, dels independentistes i el bipartidisme. D'aquí que el seu eslògan sigui 'si vols solucions, vota solucions'. Amb aquesta estratègia, es volen erigir com els únics que poden propiciar el "diàleg" superant la política de "trinxeres" en el conflicte català, i evitar un pacte del PSOE amb la dreta. Els comuns, coneixedors que l'estratègia d'ERC també passa pel diàleg amb Madrid, intentaran posar a un mateix sac tot els independentistes i erosionar els republicans retraient-los la inacció de l'actual Govern de la Generalitat. També seran molt durs amb els socialistes, a qui acusaran d'haver provocat una repetició electoral només per millorar els seus resultats i acabar justificant un pacte amb la dreta. 

En aquesta campanya, però, els de Jaume Asens hauran de comptar amb un nou competidor: Iñigo Errejón. L'exdirigent de Podemos, amb el nou partit Más País, intentarà esgarrapar-los vots culpant-los del bloqueig actual de la política espanyola i de la repetició electoral. Tot i això, les enquestes no donen bones perspectives a l'invent d'Errejón –l'últim CIS tan sols li atorga quatre diputats–. Sigui com sigui, els comuns centraran esforços a mantenir la tercera posició de les darreres eleccions i fins i tot confien en guanyar algun diputat més, recuperant el de Girona. Per fer-ho, utilitzaran la figura de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a gran reclam en molts dels mítings, ja que el líder espanyol, Pablo Iglesias, només podrà participar en l'acte central de dimecres que ve, ja que la campanya només dura una setmana.

Les dretes miren de salvar els mobles a Catalunya

Finalment, els partits de dretes intentaran obtenir un resultat digne a Catalunya. Ciutadans, que és el més perjudicat a les enquestes a nivell estatal, se servirà d'Inés Arrimadas per intentar donar aire a un Albert Rivera en hores baixes. Així, si en l'anterior campanya la candidata per Barcelona va tenir una presència mínima a Catalunya i es va centrar a fer campanya a la resta de l'Estat, aquesta vegada farà molts més actes aquí, començant pel d'anit amb l'enganxada de cartells a la capital catalana. Rivera també visitarà Catalunya el dia 8 de novembre, on tancarà la campanya. El 28-A el partit taronja va aconseguir només cinc diputats a Catalunya i va quedar relegat a una cinquena posició. Pel 10-N, l'últim CIS, els en dona només dos. 

Per altra banda, PP i VOX, que en les anteriors eleccions van treure només un diputat cadascun, miraran de salvar els mobles. El PP, segons els sondejos, fins i tot podria sumar un altre diputat, mentre que VOX podria perdre el representant que té ara. Tots dos partits, però, tenen bones perspectives a la resta de l'Estat, pel que el resultat a Catalunya no els afecta. Això sí, se serviran del conflicte català per rascar vots a la resta del l'Estat, tal com ja va demostrar aquest dijous el líder de la ultradreta, Santiago Abascal, que va obrir campanya a Barcelona. El líder del PP, Pablo Casado, visitarà Catalunya el dia 6.