Qui podrà votar en les pròximes eleccions generals? L'endemà que Pedro Sánchez cités la ciutadania a les urnes el 29 de novembre, intentant situar la problemàtica de l'habitatge al centre de la campanya després del no de PP, Vox i Junts als seus decrets al Congrés, aquesta incògnita és ben vigent. Tot plegat, per la polèmica Llei de nets, que en realitat és una disposició addicional de la llei de memòria democràtica. A través d'aquesta, fills i nets d'espanyols que es van haver d'exiliar per "motius polítics, ideològics, de creença o d'orientació i identitat sexual" poden obtenir la nacionalitat espanyola i, per tant, participar en les eleccions. La dreta va veure en aquesta mesura un intent del PSOE de modificar el cens electoral en uns comicis que li són molt adversos i on té totes les enquestes en contra. Vox i el partit Iustitia Europa van portar-ho al Tribunal Suprem, per vies diferents, i aquest tribunal els va donar la raó. En el que va ser un cop dur pel govern espanyol, va suspendre-la com a mesura cautelar.
Amb les eleccions a sobre, encara no se sap si les persones que havien obtingut la nacionalitat a través de la llei de nets podran votar, ja que el tribunal va suspendre la seva inscripció en el cens de votants a l'exterior. Concretament, el Suprem reclamava que s'acrediti que s'aconsegueix la nacionalitat espanyola segons els criteris de la llei, "sense haver aplicat la presumpció" que es va dictar després. Tant l'Advocacia de l'Estat com la Junta Electoral Central s'oposaven a aquesta suspensió, però l'han acatada. Així, els "nets" conserven la nacionalitat espanyola, però, amb la decisió d'aplicar mesures cautelars, no poden ser inscrits al cens fins que el Suprem revisi els recursos de Vox i Iustitia Europa.
Nou termini
Davant la polèmica creada, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha donat aquest dimarts un termini "improrrogable" de 48 hores, que finalitzarà abans de les 15 hores d'aquest dijous, a les parts perquè formulin les al·legacions que considerin convenients després de registrar-se nous escrits de Iustitia Europa i VOX amb relació a les inscripcions en el cens electoral de residents absents a l'estranger (CERA) de persones que han adquirit la nacionalitat espanyola.
En dues providències, el tribunal indica que dona aquest termini d'al·legacions abans de resoldre sobre el recurs de reposició de l'Advocacia de l'Estat contra la suspensió cautelar d'inscripcions en el CERA acordada pel tribunal al setembre, tenint en compte a més la circumstància sobrevinguda de la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre.
S'afirma que les al·legacions de les parts hauran d'estendre's també a l'emplaçament de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola d'origen per la via de l'anomenada llei de nets i encara no hagin estat inscrites en el cens electoral de residents absents a l'estranger, així com a les quals hagin estat ja inscrites en el precitat cens. Després de rebre totes les al·legacions, s'indica que la sala resoldrà de manera conjunta totes les qüestions plantejades.
Una decisió imminent
En aquest context, l'Advocacia de l'Estat va impugnar la decisió de l'alt tribunal, assegurant que amb la seva decisió vulnera la Constitució. Tot i que Sánchez havia assegurat a tort i a dret que esgotaria la legislatura i que les eleccions no serien fins al 2027, aquesta convocatòria anticipada ha provocat que s'hagi de resoldre la gran pregunta "ja": qui podrà votar en les eleccions del 29 de novembre? Davant la convocatòria electora, Vox i Iustitia Europa han demanat al Suprem que mantingui la suspensió i que, per tant, els nets dels exiliats espanyols no puguin exercir el seu dret a vot des de l'exterior.
Ara, s'haurà de resoldre el recurs presentat per l'advocat de l'Estat i les peticions de Vox i aquest "nou" partit polític que, malgrat no tenir representació en cap cambra, ha estat molt actiu fiscalitzant les accions de la resta de formacions polítiques i portant-les als tribunals. Iustitia Europa, per posar alguns exemples, és acusació popular en el cas de Begoña Goméz o ha interposat denúncies contra la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de Sevilla per un sopar de gala privat. La decisió del Suprem, que marcarà l'inici d'aquesta precampanya electoral, no es farà esperar gaire. El tribunal es podria pronunciar aquesta mateixa setmana. Sigui quina sigui la seva decisió, ben segur que portarà molta polèmica.