Els municipis de la Catalunya Nord han votat aquest diumenge en la primera volta de les eleccions municipals franceses, una jornada que també ha servit per mesurar el pes de l’extrema dreta al territori. A Perpinyà, capital històrica i cultural de la Catalunya Nord, els resultats mostren una clara victòria del batlle sortint, Louis Aliot. El candidat de Reagrupament Nacional ha obtingut el 50,41% dels vots, una xifra que li permet revalidar l’alcaldia sense necessitat d’esperar a la segona volta. Aliot consolida el control de l’extrema dreta sobre la principal ciutat nord-catalana.
Res feia preveure un escenari diferent i, finalment, les urnes han confirmat els pronòstics: Aliot continuarà al capdavant de l’Ajuntament de Perpinyà. La ciutat es va convertir el 2020 en el primer municipi francès de més de 100.000 habitants governat per Reagrupament Nacional, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels principals bastions de l’extrema dreta al país. La figura d’Aliot també té pes dins del partit, ja que és considerat un dels dirigents més influents de la formació, situat només per darrere de Marine Le Pen i de Jordan Bardella en l’estructura de la formació.
La figura d’Aliot també genera controvèrsia pel seu posicionament respecte a la identitat catalana. Tot i que en algunes ocasions ha criticat Vox —partit ideològicament proper a Reagrupament Nacional— pel seu menyspreu cap a la cultura catalana i ha buscat acostar-se a símbols locals com l’equip de rugbi USAP, el seu mandat ha estat marcat per decisions molt qüestionades en aquest àmbit. Entre altres mesures, el seu govern municipal ha retallat el suport a La Bressola, la xarxa d’escoles immersives en català de la Catalunya Nord.
Louis Aliot, antiindependentista
Aliot també s’ha distanciat obertament de qualsevol projecte sobiranista i ha deixat clar que no comparteix les tesis independentistes que defensa Aliança Catalana, el partit liderat per Sílvia Orriols. “Em diuen que soc anticatalanista. El que soc és antiindependentista”, ha afirmat el mateix batlle, a qui alguns analistes defineixen com un jacobí d’extrema dreta que ha assumit alguns símbols catalans, però rebutja qualsevol projecte polític sobiranista.
Més enllà de Perpinyà
A Ribesaltes, amb una participació elevada del 66,4%, cap candidatura ha aconseguit la majoria absoluta en la primera volta i el municipi haurà de decidir el seu futur a la segona ronda del 22 de març. El candidat de Reagrupament Nacional, Julien Potel, ha encapçalat la votació amb 1.344 sufragis (30,9%), seguit de la centrista Amélie Parraud amb 1.192 vots (27,4%). Més enrere han quedat Laurianne Rawcliffe (16,9%), Bernard Cuadras (14,8%) i Joël Diago (10,1%). El resultat obre una segona volta molt oberta en una ciutat marcada durant dècades pel domini del socialista André Bascou. Amb cinc llistes encara en competició, les possibles aliances o retirades seran determinants. “Estic molt content d’haver quedat primer a la primera volta; aquest era l’objectiu”, ha declarat Potel a L’Indépendant.
A més a més, abans del dia de les eleccions, ja hi havia 95 comunes de la Catalunya Nord (112 si comptem la Fenolheda) que sabien qui seria el seu alcalde, ja que només s’havia presentat una persona. Destaquen alguns casos com el de Prats de Molló (Alt Vallespir), amb la candidatura de Claude Ferrer; i Vilafranca de Conflent, amb Gilles Robert.