El Mundo parla de “coaccions” amb una foto de la bronca al míting de Ciutadans a Errenteria on, molt oportunament, s’hi veu una estelada al fons. La manipulació és tan grollera que mostra el grau de paranoia dels qui han fet aquesta portada. L’ABC parla “d’assetjaments”. Aviat no els quedaran més termes catastròfics per descriure la campanya de les eleccions generals. La dinàmica d’aquesta cursa electoral, tal com l’expliquen els diaris de la dreta, és un cercle infernal on la bona gent de Ciutadans, del PP o de Vox van passant per un calvari d’escridassades i d’agressions que es multipliquen per deu, cent, mil, a les portades, cada míting transformat en una batalla per la llibertat, bla, bla, bla. Tot més mentider que un pòquer de vuits.

EM

ABC

LR

La Razón s’inventa avui una conspiració de laboratori entre Pedro Sánchez i Quim Torra per a alliberar als presos polítics. Encara els han de condemnar, però el diari ja ho dona com un fet. El raonament és fruit d’una mirada conspiranoica desbocada: Sánchez no vol arrabassar les competències penitenciàries de la Generalitat, de manera que facilita així que el Govern atorgui als presos (en aquest cas als condemnats) el mateix tracte que a Oriol Pujol, que ja disposa del tercer grau. Si t’ho diu un senyor engatat a la barra d’un bar pensaries que és conseqüència de l’excés etílic del senyor. Una portada de taverna.

Tot aquest xivarri està molt ben orquestrat pels mateixos partits, que es fan presentar com a víctimes de la intolerància dels fanàtics, etcètera. I aquests diaris hi col·laboren com si s’hi juguessin la vida. D’aquí a uns mesos, repassar les seves  portades farà riure, però ara el risc és que la crispació i la por que aixequen es quedi com una remor de fons permanent que degradi la vida política i social del país i l’ànim de la gent.

A El Periódico semblen tan cansats de tota aquesta saragata que la majoria de les portades dels últims dies ni obren amb la campanya electoral. El País i La Vanguardia proven de presentar el moment amb més ciència, però els hi surt una lliçó de demoscòpia que, tal com va la cosa, hauran de canviar a mitjans d’aquesta mateixa setmana, perquè tot va d’un pèl. L’Ara vol fer una portada amb temperatura i presenta una campanya polaritzada entre ERC i el PSC. Els discursos dels mítings potser els acompanyen, però sonen més falsos que un euro de fusta. Són portades benintencionades que només s’aguanten per la voluntat de fer-les així, fent veure que hi ha una campanya electoral i que es celebren unes eleccions decisives.

Enmig d'aquest maremàgnum, els grans absents: els programes, les propostes, les idees.

LV

EPC

EP

EPA

ARA

José Antich
Editorial De la política a l'antipolítica José Antich
David González
Opinió Cayetana, 1- Inés, 0 David González
Joan J. Queralt
Opinió Voltaire versus 'pijos' Joan J. Queralt