Les eleccions espanyoles del 28 d’abril seran les primeres en què la votació al Senat serà realment important. Històricament, la Cambra Alta ha tingut un paper secundari, però el fet que la Constitució espanyola li atorgués en exclusiva el poder d’aplicar l’article 155 que permet la liquidació d’un govern autonòmic —és a dir, el català— ha fet que, a remolc del procés sobiranista, ara tingui una importància cabdal.

En un moment que, a més, l’aplicació de l’article 155 contra Catalunya s’ha convertit en una promesa electoral dels partits de la dreta i de més enllà, PP, Cs i Vox, la possibilitat que desaparegui la majoria absoluta dels populars o que no puguin sumar amb els senadors que aconsegueixin Ciutadans i Vox posa en perill tota l’estratègia del nacionalisme espanyol encarada a liquidar l’autogovern català durant un període de temps prou llarg perquè, segons les seves conviccions, el moviment independentista deixi de guanyar eleccions.

Fet i fet, un eventual govern de la ultradreta i els seus aliats, presidit per Pablo Casado o Albert Rivera, seria incapaç de forçar l’aplicació de l’article 155 si no es fonamenta en una majoria absoluta al Senat, una possibilitat que ja va apuntar una enquesta d'El Español de mitjans de gener, setmanes abans de la convocatòria oficial d’eleccions.

Majoria en dubte

Convé recordar que el PP actualment té majoria absoluta de senadors, amb 146 del total de 266, mentre que els seus socis a Andalusia, Cs i Vox, en tenen respectivament 6 i 1, però també que el 28 d’abril es renoven 208 escons —la resta són designats pels respectius parlaments autonòmics— i la situació podria canviar diametralment perquè la possibilitat d’una victòria del PSOE al Congrés podria arrossegar a un resultat semblant al Senat, fet que crearia la paradoxa que PP, Cs i Vox es podrien arribar a aliar per formar govern i dominar el Congrés però incapaços de dur a terme el seu primer objectiu electoral, l’aplicació del 155, per no tenir majoria al Senat.

És en aquest context que el mateix digital esmentat abans, El Español, publica avui una simulació electoral en què es defensa la necessitat que PP i Cs es presentin al Senat en coalició, un fet que, segons aquesta estimació, els atorgaria fins a 123 senadors, que sumats als de designació autonòmica —que no canvien el 28-A—, sobrepassarien els 134 en què es fixa la majoria absoluta. Altrament, si els dos partits es presenten al Senat per separat, les previsions serien de 75 senadors per al PP i 5 per a Cs, mentre que el PSOE en trauria més de 97 i podria bloquejar una majoria pro-155 amb la col·laboració dels senadors d’altres formacions.

Comptat i debatut, l’aplicació del 155 no depèn de la victòria de PP, Cs i Vox al Congrés, sinó del resultat al Senat, una situació del tot inèdita que comença a preocupar la coalició dels partits de dreta i ultradreta.