Les aspiracions nacionalistes del PNB xoquen amb la defensa de la unitat d'Espanya resultant del pacte amb Ciutadans complicant la investidura a Mariano Rajoy. El president en funcions certificarà aquesta tarda a partir de les 19h el seu fracàs en la segona volta del ple d'investidura. L'objectiu del gallec és tornar-ho a intentar a partir de eleccions basques i gallegues del 25 de setembre amb l'esperança que els socialistes s'obrin a l'abstenció. A diferència de fa unes setmanes, C's no es tanca ara a rebre el suport dels bascos per sumar 175 escons i pressionar el PSOE, però és difícil per les moltes incompatibilitats amb el PNB. 

El líder dels nacionalistes a Madrid, Aitor Esteban, va posicionar-se en contra de la investidura del president del PP pels diversos enfrontaments mantinguts entre la lehendakaritza i La Moncloa en el passat. Els recursos al Tribunal Constitucional quant a l'àmbit competencial, el 'rodet' de la majoria absoluta del PP i certes accions del Delegat del govern a Euskadi van atiar-ne el malestar amb el parlament autonòmic. Esteban ha repetit en diverses ocasions que li caldria un canvi d'actitud perllongat de Rajoy per cedir. Però el pacte entre la formació taronja i els populars ha incrementat l'abisme entre ells.

El partit 'jeltzale' veu la vocació d'una recentralització econòmica i política en el text. [Dissenya] "un Estat omnipotent que no coneix barreres a la seva intervenció" i que conté com a "traca final" el rebuig a qualsevol consulta d'autodeterminació, va dir Esteban en el debat d'investidura. El propi PNB duu en el programa la celebració d'una consulta. Per aquest motiu, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, veu "difícil" que l'entesa es produeixi, si els nacionalistes no canvien de parer. Però el PNB va més enllà: demana el reconeixement de la nació basca i sinó, "agur".

L'optimisme s'ha apoderat del portaveu de C's, Juan Carlos Girauta, qui creu que l'entesa serà possible. "No han embogit" va dir el polític català sobre els 'jeltzales' i les vies per trobar amb ells un comú denominador. La formació taronja demana quatre elements a abandonar per part d'Esteban: el referèndum, el traspàs de les competències penitenciàries, l'apropament dels presos d'ETA, o el trencament de la caixa comuna de la seguretat social. Si per la banda del programa l'entente és complicada, la descortia entre Albert Rivera i Aitor Esteban acumula un gran nombre d'episodis d'intercanvis de retrets a salvar.

Rivera s'havia vantat en diverses ocasions que a Espanya "mai més" la governabilitat descansaria en mans de nacionalistes. Les paraules van ser respostes per Esteban, indignat. Aquest va recordar-li en la investidura fallida de Pedro Sánchez que sempre havien complert els seus acords i que algun dia C's els podria necessitar –com és el cas–. Els ànims d'Esteban no són de col·laboració. "Si estàvem poc animats, ja venen ganes d'anar-se'n. És impossible l'acord", va dir sobre afegir-se al 'sí' de Rajoy i Rivera a través d'un acord paralel. 

El PP ha llençat la primera ofensiva per la via de l'intercanvi de cromos. La vicesecretària d'estudis i programes del PP, Andrea Levy, va obrir-se a ser la crossa de la investidura del candidat del PNB si s'esdevé una situació de bloqueig al País Basc. Els populars negociarien aquest suport per garantir la "centralitat i la moderació" en la comunitat. El PP tem una aliança entre Podemos, EH Bilbu i el PNB –que ja mantenen enteses en certs ajuntaments– i així podría legitimar-se per assolir suport en la investidura espanyola.  

L'objectiu en l'horitzó de PP i C's passaria per fer-se amb 175 vots capaços de pressionar el PSOE i guanyar-se l'abstenció d'almenys un diputat. Aquest podria ser el de Nova Canàries, Pedro Quevedo, com s'havia especulat. Quevedo es va presentar amb els socialistes en coalició. El fet que Coalición Canària –partit de la mateixa regió– hagi assolit un acord per a la seva autonomia podria ser un esquer per a Quevedo, qui podria reclamar més reformes i penjar-se una medalla. Així les coses, el PP dóna la via 175 per morta i només esperen l'abstenció del PSOE.