L'avançament de les eleccions generals, anunciat aquest dilluns pel president Pedro Sánchez, aturaran els tribunals i les causes judicials en marxa? Hi ha una norma no escrita que habitualment segueixen els jutges i tribunals i és la d'endarrerir la publicació de resolucions o sentències que impliquin a polítics o lleis per tal de no influir en l'electorat. L'anunci arriba després que divendres el Congrés dels Diputats rebutgés els dos decrets llei amb mesures per atacar la greu crisi de l'habitatge que arrossega fa anys l'Estat espanyol. Aquest poc marge dificulta que els tribunals parin màquines en certs casos. Per exemple, el Tribunal Constitucional no canviarà l'ordre del dia del ple d'aquest dimarts amb el qual aprovarà l'amnistia de la malversació de l'1-O, que permetrà la tornada del president a l'exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, els polítics condemnats podran presentar-se a eleccions (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva). Després d'aquest plenari, el Constitucional ajornarà els temes polèmics i amb vessant polític. A Catalunya, fa mesos que s'espera el seu pronunciament sobre les noves lleis per blindar el català a l'escola, denunciades inclús pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Un cas urgent també és la llei de nets, que el Tribunal Suprem va paralitzar, i que ara implica que unes 500.000 persones nacionalitzades espanyoles no puguin exercir el seu dret a vot. El Suprem trigarà a dictar sentència, però aquest dilluns —en una vista prevista fa dies— ha sentit els raonaments de l'Advocacia de l'Estat perquè revoqui aquestes mesures cautelars, aprovades el 8 de setembre passat. Per contra, el partit Iustitia Europa li ha demanat que les mantingui perquè a parer seu s'ha incrementat de forma fraudulenta el cens electoral. Amb tot, la llei de memòria democràtica espanyola i la instrucció que ho permet fer, no ha estat denunciada des que es van aprovar el 2022.
Els casos de corrupció
Paral·lelament, els tribunals seguiran les investigacions dels casos de corrupció; actualment la majoria se centren en el PSOE, però també del PP, que es concentren a l'Audiència Nacional. Els jutges instructors del cas Plus Ultra, amb la imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i les seves filles; el que investiga les clavegueres del PSOE, amb Leire Díez i Santos Cerdán, així com una altra causa de corrupció de l'ex secretari general socialista, continuaran endavant. Inicialment, però no es preveu que en campanya electoral s'anunciï la data del judici que ha d'afrontar la dona de Sánchez, Begoña Gómez, amb un jurat, que no es preveu que sigui fins a l'any 2027.
Pel que fa al PP, hi ha pendent la sentència del cas Kitchen, de la qual encara no hi ha data de publicació, segons fonts judicials han informat a ElNacional.cat. Per aquest cas, va ser jutjat l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, per a qui la Fiscalia demana 15 anys de presó per haver fet espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas i destruir proves contra el partit.
Pel que fa a causes relacionades amb Catalunya, hi ha investigacions sobre la gestió de la DGAIA i els ajuts a menors extutelats, però sense que acabin d'arrencar als jutjats ni a la Fiscalia. Paral·lelament, l'espionatge a polítics catalans amb el programari Pegasus per part de l'Estat espanyol, a través del CNI, continua sense ser prioritari per als jutjats de Barcelona hagi o no eleccions.