La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat avui la petició de tres dirigents de Ciutadans de procedir a la suspensió cautelaríssima dels indults concedits pel govern espanyol als nou acusats en la causa del procés condemnats a penes de presó, en no apreciar la concurrència de circumstàncies d'especial urgència per tramitar l'esmentada suspensió inaudita part, és a dir, sense escoltar a l'Advocacia de l'Estat en representació del govern espanyol.

Els magistrats ordenen ara tramitar l'incident cautelar pel procediment ordinari, i donen a l'Advocacia de l'Estat com a contrapart un termini de cinc dies per formular al·legacions a la suspensió que sol·liciten els representants de Ciutadans.

Entre altres arguments, el Suprem no considera justificada l'al·legació dels recurrents, segons la qual a la urgència en la posada en llibertat dels indultats hauria de correspondre la urgència en l'atenció de la mesura cautelar de suspensió. "L'esmentat plantejament no sembla tenir degudament en consideració que estem en presència del dret fonamental a la llibertat de tota persona, reconegut i garantit a l'article 17 de la Constitució, del qual ningú no pot ser privat excepte en els casos i en la forma previstos en la llei, en aquest cas, en virtut de la corresponent resolució judicial que dona cobertura legal a la privació de llibertat dels condemnats", indica el tribunal.

 

 

Afegeix que, si desapareix aquesta cobertura judicial mitjançant l'indult, la llibertat ha de ser immediata, la qual cosa ha dut a terme el tribunal sentenciador, sense que es pugui establir la correspondència a què es refereixen els recurrents de Ciutadans amb una suspensió urgent de la situació de llibertat propiciada per l'indult, "el manteniment del qual en el temps no suposa sinó respectar el dret fonamental a la llibertat del qual la persona només pot veure's privat en els casos i la forma previstos en la llei".

Així mateix, els magistrats assenyalen que la invocació genèrica realitzada pels recurrents a la "possibilitat" de fugir de l'acció de la justícia o de continuar l'acció delictiva, sense cap justificació que permeti apreciar la materialització immediata d'aquest risc, "difícilment es pot considerar suficient a efectes d'acreditar (...) la concurrència de circumstàncies d'especial urgència que justifiquin el sacrifici del principi de contradicció".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat