HHY02. Beijing (China), 17/01/2016.- Chinese People's Liberations Army (PLA) soldiers stand guard in front the Forbidden City in Beijing, China, 17 January 2016. China stressed its 'rock-firm' commitment to its territorial integrity 17 January after Taiwan's pro-independence opposition, Democratic Progressive Party (DPP), won a decisive election victory. DPP's leader Tsai Ing-wen became the first female President of Taiwan on 16 January and promised to uphold the island's sovereignty. Beijing warned that it would 'resolutely oppose any form of secessionist activities seeking Taiwan independence' in a statement from China's Taiwan Affairs Office. (Elecciones) EFE/EPA/HOW HWEE YOUNG

El sobiranisme taiwanès està de celebració. Les dones també. Tsai Ingwen, lideressa del Partit Demòcrata Progressista (PDP), va imposar-se dissabte passat en les eleccions presidencials del seu país. La victòria va ser per un marge ample, desbancant el partit d'Eric Chu, dirigent del Kuomintang (KMT). La formació havia governat l'illa durant vuit anys, caracteritzats per les bones relacions amb Ma Xi Jinping, president de la Xina.

Causes

Tanmateix, sembla que haurien sigut el desprestigi del Govern xinès, alhora que la mala gestió del seu propi president, els que haurien catapultat l'independentisme a Taiwan. Aquest és un Estat sobirà parcialment reconegut que es remunta a 1949, quan després de perdre la guerra amb els comunistes de Mao Zedong, els nacionalistes xinesos es van refugiar a l'illa, mantenint allà el seu govern –esperant algun dia reconquerir el territori–.

És en les relacions entre els seus actors polítics, així com en la seva actual situació, on seria possible d'extraure algunes idees relatives al procés d'independència català.

Sobirania indivisible

A la regió asiàtica, la concepció que ambdós actors tenen sobre la Xina generava discrepàncies. Així, l'any 1992, alguns responsables i mitjancers dels dos estats van acordar establir el principi "d'una sola Xina". El terme implica la indivisibilitat de la sobirania xinesa, però permetent que cada part l'interpretés a la seva manera: pel règim comunista, el subjecte de la sobirania és la República Popular de la Xina; i per la regió insular amb capital Taipei, ho és la República de la Xina (Taiwan). És a dir, que ambdós aspiren a ocupar tot el territori, però governar-lo segons la seva concepció de l'Estat.

En el cas de Catalunya, sembla que en "la indivisible unitat de la Nació espanyola", compresa en la Constitució, podria trobar-hi una discrepància anàloga. Mentre per Espanya només hi ha un sol nacionalisme reconegut, la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006 reivindicava –en el preàmbul– el reconeixement de Catalunya com a nació. Aquest, un element que va ser tombat pel Tribunal Constitucional l'any 2010.

La 'pastanaga'

Oferir quelcom per aturar l'independentisme taiwanès i vetllar pel Consens de 1992, és una altra tàctica de Pequín. En una reunió celebrada al novembre entre Jinping i el president de l'illa, Ma Ying-jeou, el primer li va oferir major presència internacional. És una pretensió taiwanesa que el continent li retiri el bloqueig per formar part d'organismes com l'ONU. A més, també es va esmentar la possibilitat de formar part del Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures i en l'Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica.

L'oposició

"No hi cap l'independentisme, perquè va en contra de la Constitució" és l'opinió que en la reunió de novembre els mandataris d'ambdues regions havien compartit. El líder del Kuomintang, avui l'oposició taiwanesa, es mostrava aleshores seguidor només de la llei. Però després de sentir el pols de les urnes, Eric Chu va afirmar que “reflexionaria” per “captar el missatge dels electors”. El seu objectiu és treballar per construir una oposició que es correspongi amb allò que pensen bona part dels ciutadans del seu país.

Estat en contra

La victòria del sobiranisme taiwanès no suposaria a la pràctica l'inici de cap procés. Tsai, guanyadora dels comicis presidencials, amb majoria absoluta al legislatiu, ha anunciat que mantindrà l'status quo, canviant així el seu tradicional rupturisme. Els diaris afins al règims, com The Global Times, clamaven en un editorial que si "sobrepassa la línia vermella", trobaria un "final de mort". Alhora, l'agència Xinhua creu que "periria".

La possibilitat que Xina ataqui existeix si Taiwan s'independitza, perquè hi ha una cadena de míssils apuntant l'illa. Així, la part continental aspira a mantenir les bones relacions amb el KMT, per bé que la lideressa sí que denota voluntat de distanciar-se'n. El perill seria un retrocés econòmic per a una regió depenent d'exportacions i que ha de superar certs escàndols alimentaris. Espanya, al seu torn, optaria per la via d'aplicar a Catalunya la sanció de suspendre l'autonomia a través de l'article 155 de la Carta Magna.

Pressió internacional

En la vessant internacional, així com Catalunya, Taiwan també es trobaria amb resistència d'altres actors. No és la Unió Europea, però són els Estats Units (EUA) els principals interessats en el bon funcionament de l'economia xinesa. Així dissabte li van fer saber a la lideressa el seu "profund interès" en les bones relacions entre Pequín i Taipei, després de felicitar Tsai per la victòria, malgrat que EUA no manté relacions diplomàtiques amb ella.

Així, sembla que el procés comparteix similituds, alhora que diferències, que li podrien fer reflexionar en la seva versió llunyana, oriental, alhora que "Made in Taiwan".