Al carrer Còrsega de Barcelona, a la seu nacional de Convergència embargada i en venda, fa pudor. I no prenc el símil d'algun fabricant d'eslògans de la CUP sinó del sentinella de Hamlet. Ho va dir Marcel davant del príncep en aquella escena de l'immortal drama de Shakespeare –“alguna cosa fa pudor a Dinamarca”– just abans que el fantasma del seu pare, el rei, se li aparegués per revelar-li que el seu oncle Claudi l'havia mort a fi d'usurpar-li la corona i dur-se al tàlem a la seva senyora mare.

Del “President, posi les urnes” (Carme Forcadell) hem passat al “President, faci net” (Marta Rovira) sense que un manament invalidi l'altre i a la inversa. Vet aquí la diferència del moment. La sospita de presumpte finançament il·legal que plana sobre el partit d'Artur Mas és anàloga a la que suporta el PP: “Luis, sé fuerte” (whatsap de Mariano Rajoy a Luis Bárcenas) o el PSOE, condemnat a arrossegar el dubte in saecula saeculorum com les caenas en un pas de la setmana santa sevillana: “No crec que hi hagués un gran pla però sí un gran frau” (l'imputat José Antonio Griñán, expresident d'Andalusia, a propòsit dels ERO).

Que la majoria dels ciutadans sospitin que el PP i el PSOE han quadrat els seus comptes irregularment des de fa anys, no impedirà que tot continuï (a pitjor) lampedusianament igual
I tanmateix, que la majoria dels ciutadans sospitin que el PP i el PSOE han quadrat els seus comptes irregularment des de fa anys, que alguns dels seus dirigents hagin complementat els seus sous amb fons de rèptils pulcrament ensobrats pel tresorer del partit, que alguns governs hagin pogut institucionalitzar la mordida per la via dels pressupostos ordinaris com a mitjà de garantir-se fidelitats i vots, no impedirà que tot continuï (a pitjor) lampedusianament igual.

Aquí no. Aquí no només s'està parlant d'aquest possible triangle maleït Torredembarra-Teyco-Catdem-CDC a què es van referir els fiscals Fernando Bermejo i José Grinda després de culminar la nit de dimecres el registre de la seu nacional de CDC al carrer Còrsega iniciat de bon matí al crit de “¡Somos la Guàrdia Civil!”, com va relatar el periodista Quico Sallés a El Nacional. No va ser la puntada de peu a la porta d'aquell ministre Corcuera però se li va semblar bastant, sinó en l'estropellament –la integritat del mobiliari va ser respectada– en la posada en escena: com el CSI però a l'estil spanish amb totes les càmeres a la porta, que per a això estem a la societat de la transparència (Byung-Chul Han) i de l'extimitat màxima.

El procés pot o no avançar amb o sense Mas al capdavant però CDC no podrà mantenir el timó si no assumeix que en el viatge a Ítaca els seus Bárcenas i els seus Griñanes s'han de quedar a terra
Però no, no és el mateix. La seu de CDC del carrer Còrsega no és la del PP al madrileny carrer Génova o la del PSOE al de Ferraz: és la del partit d'Artur Mas; és la de la força política sense la qual el tanc no aconseguirà trepitjar el camí sigui o no més o menys practicable, sigui o no més o menys llarg. El tanc és el procés. Vet aquí la gran diferència. Aquest és el teló de fons que vesteix d'ombres i de sospita l'actuació dels poders de l'Estat, en aquest cas la justícia, contra CDC, la "caça major" a què es va referir Artur Mas. L'expressió la va encunyar al seu dia Felipe González en circumstàncies d'assetjament polític semblants. Però aquí es tracta (a més a més) del procés. El procés que aquest dilluns celebrarà la seva posada de llarg en el primer Parlament de la història de Catalunya amb majoria independentista i una presidenta independentista, Carme Forcadell. Amb la Catalunya que va dir prou al carrer empoderant-se del seu destí, –com diuen les esquerres que van passar de Foucault a Negri i al Comitè Invisible–. La Catalunya al comandament de si mateixa.

El procés pot o no avançar amb o sense Artur Mas al capdavant –no tots els que van votar Junts pel Sí ho van fer pel president com no tots els que van votar la CUP ho van fer en contra– però CDC, la clau de volta de la gran mutació que s'ha operat en les classes mitjanes catalanes, no podrà mantenir el timó si no assumeix que en el viatge a Ítaca els seus Bárcenas i els seus Griñanes s'han de quedar a terra. I no perquè ho digui la gent d'ERC o els més de la CUP ho celebrin pujats al tanc com els soldats britànics de la imatge que il·lustra aquest article, o fins i tot perquè l'ombra de la sospita engegantida per l'actuació de la justícia espanyola a les portes que tot comenci ho obligui; sinó perquè sense CDC no hi haurà procés. Ergo depèn del mateix, de les decisions que prengui Mas i CDC, que el triangle armat pels fiscals del 3% no esdevingui el triangle de les Bermudes del procés.