Un front de diputats bascos de tots els colors per defensar el concert econòmic. Aquesta és la crida que ha fet avui el candidat del PP al Congrés per Guipúscoa, Borja Sémper. El jerarca popular vol que els diputats bascos de la propera legislatura "trascendeixin les sigles" i s'uneixin "en un grup de pressió a favor d'Euskadi".

No és l'únic que ho vol. El cap de llista del PP al Senat per Àlaba, Iñaki Oyarzábal, ja assegurava a l'octubre que els populars no acceptaran "xantatges" sobre "principis fonamentals" com aquest. El mateix president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, reblava: el PP no està disposat que "s'esborri del mapa el concert". Ho deia aquesta setmana a Navarra, comunitat que es regeix pel mateix sistema foral del concert.

El front que demana Sémper ja existeix de fet. Ni un sol representant electe basc o navarrès es posarà contra el concert. Ni tan sols els populars. A dia d'avui, l'autonomia financera que dóna el concert al País Basc i Navarra es xifra en uns recursos extres que ronden els 4.000 milions d'euros anuals de més que si es regissin pel règim comú, com Catalunya. Segons les liquidacions econòmiques del període 2011-2013, l'ingrés mitjà de què van gaudir les quinze autonomies de règim comú va ser de 2.933 euros per habitant i any, mentre que al País Basc va ser de 4.079 euros i a Navarra 5.236.

Ciutadans i l'uniformitat

"Volem acabar amb el concert basc i navarrès", deia Albert Rivera el 13 d'octubre en una entrevista amb Susanna Griso a Espejo Público. Ciutadans pujava aleshores sense parar a les enquestes, donant-li ja una posició que podria ser fonamental de cara a tenir la clau del govern espanyol. Al País Basc i Navarra es van encendre tots les senyals d'alarma.

La proposta d'eliminar el concert ve de lluny. El 2011, a la comissió engegada pel Govern de la Generalitat per debatre un concert a la basca, C's ja va proposar la supressió dels privilegis bascos i navarresos. "C's també proposa la supressió dels privilegis forals bascos i la incorporació de les Comunitats Autònomes del País Basc i Navarra al règim comú", van proposar llavors.

El càstig

Al País Basc i Navarra, tot això no funciona. El sociòleg Ander Gurrutxaga ho deia clarament a El Correo: "Si qüestiones el concert, és molt difícil entrar en una societat que té molt interioritzat l'autogovern". I segurament aquesta sigui la raó fonamental per la qual a les eleccions municipals del 24 de maig, només obtinguessin dos regidors d'un total de 2.628. Els 22.256 vots que van aconseguir només van representar un 2,09% del total.

Les enquestes ni parlen de Ciutadans al País Basc. Ni un sol diputat del partit d'Albert Rivera ocuparà una cadira al Congrés dels Diputats gràcies al vot dels bascos. Ho ha dit el CIS, en una enquesta per a El País, i ho ha repetit ja dues vegades La Razón, l'últim cop, dilluns passat, en un sondeig elaborat per NCReport.

Foto de portada: Borja Sémper (Europa Press)