L'objectiu del Partit Popular per a aquesta campanya no és guanyar vots. És no perdre'ls. En un context de declivi socialista i rivals políticament joves, els populars poden presumir de mantenir una base d'uns 7 milions d'electors. Així, sense esmerçar gaire esforços –només amb la seva grisor infal·lible– i absentant-se de debats on té les de perdre, Mariano Rajoy podria resistir en un primer –si bé estret– lloc, en els comicis del 20 de desembre.
Però a diferència del que pensava Winston Churchill, avui el votant mitjà està més informat i els partits no se la juguen. En conseqüència, l'equip de Gènova ja ha decidit aplicar les efectives tècniques electorals d'una altre primer ministre britànic, Margaret Thatcher, per evitar una fugida de vots a llistes rivals. En concret, dels liberals i la dreta moderada cap a Ciutadans, i dels desconfiats de la "nova política", cap al PSOE.
"El laborisme no funciona"
L'any 1979 Thatcher va ser la primera dona a guanyar les eleccions al Regne Unit. Si bé, el camí no li havia estat fàcil. El seu rival d'aleshores era el laborista James Callaghan, que havia ocupat el poder, era també conegut i comptava amb una sòlida experiència. Tanmateix, el país feia temps que mantenia unes elevades i creixents taxes d'atur, que l'esquerra governant no aconseguia reduir. Era una finestra d'oportunitat pels tories.
"Labour isn't working", amb el doble sentit: "El laborisme no està funcionant" o "Els treballadors no estan treballant", va ser la consigna triada pels publicistes de la prestigiosa empresa Saatchi&Saatchi, contractada per la campanya dels conservadors. Pel cartell no es van fotografiar persones aturades de veritat, i la Dama de Ferro s'hauria queixat aleshores, al·legant que era un error fer-hi aparèixer el nom del rival.
La campanya negativa
Tanmateix, la "campanya negativa" –amb precedents als EUA– consisteix precisament a apuntalar la pròpia estratègia, assenyalant "les vergonyes" dels adversaris, fiscalitzant-los davant l'opinió pública. Les qüestions criticades passen per les polítiques de l'anterior govern, o les accions i la figura del cap de llista. Amb un Rajoy que –a dia d'avui– resta més que suma a la candidatura de la seva formació, aquesta es l'estratègia que els ciutadans espanyols podran trobar quan s'adrecin a la web participarenserio.es del PP.
Atacant Zapatero
El darrer govern d'esquerres que recorden els populars és el del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. En conseqüència, la campanya negativa del PP ha anat orientada a criticar-lo. El material està en l'apartat web "Sin Prejuicios" i es presenten uns vídeos amb unes cites amb diverses polítiques aprovades –com si fossin de l'Executiu popular–. Quan es reprodueix la peça, el color blau cau, i apareix el vermell del PSOE.
En destaca especialment la mesura "el Gobierno ha decidido suspender la revalorización de las pensiones". Segurament, l'usuari queda sorprès quan veu que la cita és de Zapatero 13/05/2010, i no de Rajoy. Fins i tot, a l'apartat web "30 respuestas" hi ha un vídeo en què es compara la gestió de ZP en matèria d'impostos a les famílies, o els resultats escolars. La tasca del PP sempre es presenta com a millor, en tots els casos.
[
"Llença el teu vot"
Les tècniques de la Nova Comunicació Política han deixat els cartells enrere. La innovació ara també passa per la gamificació, que és l'aplicació dels jocs a les campanyes electorals. Aquesta és la mateixa tècnica que han utilitzat les Noves Generacions del Partit Popular per desqualificar Ciutadans. El joc s'anomena "Llença el teu vot", i l'usuari pot deixar anar una fitxa naranjita dins d'una caixa, i es genera un resultat: pactar amb PSOE o votar C's.
També n'existeix una altra versió: un vídeo en què unes persones juguen al billar amb boles de colors taronja, vermell i blau, i on el missatge principal és "el dolent de fer caramboles en política és que de vegades dóna resultats inesperats". Així es critica el fet que un vot a Ciutadans, a la pràctica suposi investir el PSOE –qüestió que genera incertesa en l'elector–. Però els de Rajoy obvien que el PP bé podria beneficiar de l'acord.
"Operació Menina"
Innovar no és tot. Segons comentava José Antich fa uns dies, el PP podria estar considerant de nomenar Soraya Sáenz de Santamaría com a nova presidenta del Govern. Per aquest motiu, els populars han tornat a la "marca Mariano" de col·locar la figura de Rajoy en un segon lloc, promocionant Soraya pels debats i platós. Fins i tot, ressalta el protagonisme de la vicepresidenta en els cartells electorals que hi ha penjats pels carrers.
Ja ho deia el poeta Josep Vicenç Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell." I en les estratègies del Partit Popular –la campanya negativa, la idea recent, i la grisor de Rajoy, la marca de la casa– sembla que passa una mica el mateix.