El fiscal ha manifestat avui al judici dels vuit acusats d'agredir el 2016 a Alsasua (Navarra) dos guàrdies civils i les seves parelles que van reflectir "el pitjor de la naturalesa humana" que va portar a Europa "a les atrocitats més grans, la xenofòbia, el racisme i el feixisme".

Així ho ha manifestat el fiscal José Perals al seu informe durant la vista que se celebra a l'Audiència Nacional, en la qual ha mantingut la seva acusació de delictes terroristes per als vuit joves acusats de participar en la presumpta agressió, que va tenir lloc en un bar d'Altsasu i pels quals demana penes d'entre 12 i 62 anys de presó.

"És el pitjor de la naturalesa humana i el que desgraciadament va portar a l'Europa del segle passat a una de les atrocitats més grans i això ho estem veient aquí a Espanya al segle XXI, a gent que demana que altres se'n vagin del seu poble; és la xenofòbia, el racisme i el feixisme en estat pur tal com hem vist al judici", ha agregat.

I ha postil·lat: "Això és el que defensen els supremacistes abertzales, un nacionalisme passat que vol l'expulsió d'unes persones perquè fan una feina que a ells no els agrada i únicament i exclusivament no volen forces de seguretat al seu poble".

Entramado de ETA

Ha afegit que a la vista "s'ha provat que no va ser una baralla de bar ni una baralla sinó una acció planificada per agredir els guàrdies civils amb una finalitat terrorista d'expulsar-los d'Altsasu i de Navarra".

"Reflecteix que encara persisteix l'herència del terrorisme de baixa intensitat" encarregat per ETA i assumit per organitzacions juvenils del seu entramat, "que és la prolongació del terrorisme viscut al País Basc, Navarra, resta d'Espanya i fins i tot França", ha lamentat.

El fiscal ha explicat que l'ideari de l'entramat d'ETA "va calar en els joves que són hereus d'unes idees polítiques consistents que les mateixes es poden defensar també amb la violència, i això és el greu d'aquest cas".

"Decideixen ells qui pot ser al seu poble o que determinats polítics són fatxes o determinades persones són d'un color que ells no volen?", s'ha preguntat.

Provocar por

D'altra banda, el fiscal estima que els acusats buscaven també provocar por entre els veïns a tall d'"avís perquè fessin el buit als guàrdies civils i les seves parelles".

Ha recordat com les dones agredides van declarar que "tenien molta por de no poder reconèixer que tenien un xicot, a no poder passejar pel poble en el qual volien viure, a poder comprar el pa i a expressar-se lliurement."

"Aquesta és la part visible del terror que ha imperat al País Basc i Navarra des de fa moltíssims anys i que pel que sembla continua existint", ha advertit el fiscal.

José Perals ha racalcat que "aquesta por de la pàtria amb majúscules és la que pretenen imposar els radicals abertzales amb el suport de polítics mel·liflus però també perillosos, perquè visiten les famílies dels acusats però no les de les víctimes."

Ha indicat que així s'ha vist en aquest cas, amb "l'alcalde visitant les famílies dels acusats i no les famílies de les víctimes", utilitzant en el judici "el llenguatge del conflicte" i deixant que hi hagi al seu poble "pancartes d'Alde Hemendik (Fora d'aquí)", el moviment abertzale per demanar l'expulsió de les forces de seguretat de l'Estat.

"I no volem que vinguin d'aquí a vint anys a demanar perdó perquè llavors no valdrà, és ara quan es necessiten homes i dones de talla que facin un pas endavant i hi siguin amb totes les persones que pateixen", ha comentat el representant de la Fiscalia.

Mares dels agredits

En aquest sentit ha dit que les mares dels quatre agredits "pateixen injustament perquè no saben per què els seus fills han estat agredits" quan una de les dones a més "portava vivint tota la vida al poble" i la seva por es va convertir en terror.

Per a Perals, en el cas d'Alsasua els "actes de fustigació" del moviment Ospa (Fora) que es va crear en el municipi a partir de 2011 impulsat per dos dels acusats, Jokin Unamuno i Adur Ramírez, van ser "més enllà" el 2016.

"Com no aconsegueixen res es colpeja, es maltracta" i això és el que, ha defensat el fiscal, "distingeix els actes polítics del que ha passat en aquest cas: terrorisme".

I la "por" que ja sentien les víctimes es va convertir en "terror", fins al punt que la dona del sergent, que continua residint allà, no pot sortir de casa seva, la qual cosa "recorda a l'ostracisme de les víctimes el terrorisme de fa anys".

Vídeo de la defensa

Quant a les proves aportades per les defenses, s'ha referit al vídeo gravat després de l'agressió, quan ja s'havien portat en ambulància al tinent, en el qual apareix el sergent agredit.

Aquest vídeo el va aportar un any després dels fets un dels acusats, Iñaki Abad, i avui Perals ho ha posat en dubte. "Ja no dic que no hagi estat manipulat, simplement xoca a la vista la blancor d'aquesta camisa, és xocant que sigui tan blanca, no és lògic que aquest vídeo s'hagi aportat un any després" quan l'agressió va ser gravada per altres persones, segons van relatar les víctimes i algun testimoni, i no s'han aportat aquests vídeos.

Per això, ha demanat a la sala que valori aquest vídeo "amb molt de compte i molta precaució"

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat