L'expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball i exdirectiu de Telefònica, Eduardo Zaplana, tindria un botí d'almenys 15 milions d'euros repartits en paradisos fiscals de la seva època com a membre del Partit Popular. Els fons provenen de comissions il·lícites en el marc de la instrucció del 'cas Erial' del qual Zaplana és el principal investigat. La titular del Jutjat Número 8 de València, Isabel Rodríguez Guerola, considera que existeixen indicis que alguns de la vintena d'investigats “s'aprofitaven dels càrrecs polítics que ostentaven al llarg de diversos anys, juntament amb empreses existents i ajudades també per empresaris individuals”, així doncs, segons cita la interlocutòria, "van facilitar l'obtenció de contractes públics obtenint beneficis econòmics totes les parts que posteriorment van ser objecte de blanqueig i altres delictes". Aquesta interlocutòria revetlla que "els diners detectats després de la instrucció i aconseguit per comissions il·lícites i que no ha estat recuperat íntegrament, ja que part del mateix va ser intervingut per les autoritats andorranes, i una altra part lliurada al mateix interessat, on existien comptes a nom de Joaquín Barceló com testaferro d'Eduardo Zaplana, ascendiria a més de 15.000.000 euros", apunta l'acte de la jutgessa.

Les conductes de les quals es parla "eren dirigides per Zaplana, juntament, amb un grup proper a l'expresident, amics o persones vinculades a la política per "les relacions que van tenir des del seu càrrec públic", aquests contactes tenien una finalitat molt clara i era obtenir diners de procedència il·lícita. Els casos que s'ha investigat va ser l'ordenació territorial dels parcs eòlics, sembla que van resultar ser "a la carta perquè les empreses interessades "prèvia estipulació de la comissió, es fessin amb aquestes adjudicacions", i la privatització de les ITV a la Comunitat Valencia l'any 1997. Després aquests diners els enviaven a diversos paradisos fiscals com Luxemburg, Suïssa, Panamà, Andorra o Uruguai, entre altres destins. 

Moviments de capital

La magistrada encarregada del cas, indica que el blanquejador confés de Zaplana, Fernando Belhot, va transferir al jutjat des de comptes suïssos 6,7 milions d'euros, diners que segons assegura “eren d'Eduardo Zaplana”. L'expresident de la Generalitat Valenciana s'enfronta als presumptes delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental. Segons apunta la interlocutòria, els processaments estaven coordinats per Zaplana, "la forma planificada per Eduardo Zaplana era quedar abans de res ocult en l'ombra de tota mena d'activitat, amb la finalitat d'eludir possibles responsabilitats i atès que era conegut públicament i si el seu nom aparegués, en qualsevol mena d'operació, hagués alertat immediatament, va utilitzar als seus amics i coneguts als quals va fer partícips dels beneficis obtinguts en quantitats mínimes".

Entre aquest grup "d'amics" de l'exministre, es troba el seu successor a la Generalitat i expresident de Bancaixa, també del PP, José Luís Olivas, que va ser fonamental per a una operació d'introducció en el circuit legal de "fons d'origen delictiu" per 2,8 milions d'euros mitjançant un refinançament sol·licitat a Bancaixa (presidida aleshores per Olives) per part de l'empresari Carlos Gutiérrez Mondedeu. L'expresident de la Generalitat Valenciana va cobrar una comissió de 580.000 euros a través d'una societat dels Cotino. També el cap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, nebots de l'exdirector general de la Policia amb Aznar, Juan Cotino, que va morir l'any 2020, els germans empresaris Vicente i Juan Cotino, així com els presumptes testaferros Joaquín Barceló i Francisco Grau. La magistrada destaca el paper de la secretària de Zaplana, Mitsouko Flerida Henríquez, que presumptament era l'encarregada de rebre part d'aquests fons il·lícits des de l'estranger a través de "sistema de canvistes", el que sembla que és un mètode habitual per blanquejar capitals a Sud-amèrica, d'aquesta manera els canvistes reben la suma de diners i alhora faciliten el lliurament "sempre en efectiu", per així no deixar rastre. La interlocutòria indica que la secretària de l'exministre era "coneixedora de les activitats delictives del seu cap".