L'expresident de la Generalitat valenciana Eduardo Zaplana gaudeix de llibertat després que li hagin bloquejat més de 6 milions d'euros en diner negre, però els seus problemes amb la justícia no han acabado. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil creu que Zaplana és copropietari a l'ombra de diversos immobles, terrenys i fons que podrien haver estat dipositats a l'Uruguai i Andorra, segons consta en el sumari del cas Erial.
Dels moviments bancaris intervinguts, en combinació amb les vigilàncies i escoltes practicades, els investigadors sostenen que Zaplana va ser propietari encobert d'un pis en el número 108 del carrer Núñez de Balboa de Madrid, recentment venut a través de la societat Costanera del Glorio.
Al capdavant d'aquesta societat, la Guàrdia Civil situa Joaquín Barceló, amic i company d'estudis de Zaplana, que a més va ocupar els càrrecs de director general de la Conselleria de Turisme, responsable de formació en l'Agència Valenciana de Turisme i des de 2003 membre del consell d'administració de Terra Mítica.
Barceló, a través d'una firma establerta a Luxemburg (Imison) va ser beneficiari, suposadament, de 6,4 milions d'euros en concepte de contraprestació per les irregulars adjudicacions per a la gestió de les ITV de la Comunitat Valenciana.
Els investigadors creuen que Zaplana ha anat rebent aquests últims anys "fons procedents de les presumptes comissions il·legals" -que van abonar les empreses adjudicatàries a través de pagaments a l'estranger- bé a través de lliuraments dineraris, l'última de 50.000 euros, bé a través de facturació falsa, compra de terrenys o en "espècie", és a dir, amb pisos, cotxes o un iot del qual n'hauria gaudit l'exministre.
Fons ocults a l'Uruguai i Andorra
La societat luxemburguesa Imison va participar d'una altra de les societats de Barceló (MedLevante) fins a 2014, quan aquesta participació es va dividir en dues empreses uruguaianes (Misnely i Disfey). Per aquesta raó, i pel contingut de converses intervingudes, creuen els investigadors que encara queden fons per repatriar a Espanya (uns 3,5 milions) i que podrien estar ocults a l'Uruguai o Andorra.
El cas Erial investiga el presumpte cobrament de comissions derivades de les concessions d'ITV i parcs eòlics durant la gestió al capdavant del govern regional de Zaplana, que està en llibertat provisional després de més de vuit mesos a la presó.
A més de Zaplana i el que fos el seu cap de gabinet Juan Francisco García, entre els investigats es troben Juan Cotino, Vicente Cotino, José Cotino, Washington Fernando Belhot, Francisco Pérez López, Juan Bautista Fuster, Joaquín Barceló, Mitsouko Flerida, Felisa López González i Rosa Barceló.
Els delictes que s'investiguen són suborn, prevaricació, malversació, frau en la contractació, falsedat documental, blanqueig de capitals i associació il·lícita per delinquir.