El grup parlamentari d'Unidos Podemos, a instància d'En Comú Podem (ECP), ha demanat blindar al Congrés l'aplicació de la Llei contra els desnonaments aprovada pel Parlament. La norma inclou mesures urgents per afrontar l'emergència a l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica i va ser recorreguda pel govern en funcions del PP al Tribunal Constitucional.
Dos dies després d'un polèmic desnonament a Sants, aquesta formació demana també la retirada del recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei, així com el compromís de no posar impediments per al seu total desenvolupament. Ho ha fet amb una proposició no de llei presentada en el registre del Congrés per al seu debat a la comissió de Foment.
També reclama que es facin les modificacions legals necessàries per facilitar que els drets que recull la llei puguin ser garantits per altres comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències.
La mateixa que reclama Colau
Aquesta és la mateixa llei que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reclamava en un dels tuits que van obrir un enfrontament entre ella i els Mossos aquest dimecres pel desallotjament d'una família amb tres fills a Sants. En un dels missatges, Colau assenyalava el TC i el Partit Popular com a responsables dels desnonaments a Barcelona per haver suspès aquesta llei.
Es urgente la ley contra desahucios suspendida x PP y TC: les hacemos directamente responsables de las 10 órdenes d desahucio diarias en BCN
— Ada Colau (@AdaColau) 14 de setembre de 2016
La interposició del recurs d'inconstitucionalitat que denuncia Colau va ser acordada pel govern espanyol en funcions en el Consell de Ministres del passat 29 d'abril, que també en va demanar la suspensió de determinats preceptes. El grup parlamentari d'ECP lamentava que, "tot i la falta de legitimitat democràtica", l'executiu presidit per Mariano Rajoy "ha continuat prenent decisions de gran envergadura".
Què defensava la llei?
La llei catalana incloïa un mecanisme de segona oportunitat que permetia cancel·lar els deutes vinculats a l'habitatge habitual de famílies en situació de vulnerabilitat; l'obligació als grans propietaris d'habitatges a fer ofertes de lloguer social abans de procedir al desnonament (a risc de ser sancionats) i atribuïa a l'Administració la capacitat d'instar els grans propietaris d'habitatge a cedir els seus pisos buits per posar-los de lloguer social.
El passat 24 de maig el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs i va deixar sense efecte els articles que afecten l'exigència de responsabilitats als grans propietaris d'habitatge (incloent entitats financeres i immobiliàries), mentre que es van deixar vigents els que exigeixen responsabilitats directament a l'Administració i també els que fan referència a donar resposta a situacions de pobresa energètica.
600 desnonaments paralitzats
Unidos Podemos ha defensat que la norma va permetre a Barcelona, en cinc mesos de plena aplicació, la paralització de 600 desnonaments, la tramitació de 104 lloguers socials, més de 1.500 requeriments a bancs i entitats financeres amb pisos buits per cedir-los de lloguer social, i 550 pisos de grans propietaris, tant en règim de cessió com mitjançant compra i dret de tempteig.
La llei té el seu origen en una iniciativa legislativa popular (ILP), impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori Desc.