Arran de la decisió del president de la Sala Penal del Tribunal Suprem de no permetre que el judici contra els líders sobiranistes es faci en català tal com li havia demanat el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el col·lectiu de juristes Drets ha recordat a Manuel Marchena que al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg sí que s’hi tramiten judicis en llengua catalana.
Per Drets és evident que Marchena ignora que Andorra és membre del Consell d’Europa, que hi ha un magistrat andorrà al TEDH i que el català és una de les llengües oficials amb les quals la ciutadania es pot adreçar al Tribunal.
Per Drets, que els acusats en el judici contra el referèndum no puguin ser jutjats en català a Madrid i en canvi sí que puguin expressar-se en català a Estrasburg és un clar exemple de la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol, que no només trepitja drets fonamentals d’una part molt important de la seva ciutadania, sinó que també vulnera els seus drets lingüístics i de defensa.
Tal com ja feia aquest cap de setmana la defensa de Jordi Cuixart, Drets també s’afegeix a la petició perquè el Tribunal Suprem apliqui els tractats internacionals signats per Espanya, com la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries s de l’any 1992, en vigor a l’Estat espanyol des del 2001.
El to burleta de Marchena
En la vista de les qüestions de previ pronunciament sobre la falta de competència del TS per jutjar els encausats, l’equip jurídic del president d’Òmnium Cultural va demanar que el judici es fes a Barcelona, entre d’altres raons, perquè pogués celebrar-se en català. Marchena va respondre en to burleta: "Fer dependre el dret a un procés just [...] de l'ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa conduiria al fet absurd de negar que aquest dret tingui vigència per exemple davant del Tribunal de Drets Humans".