Un home ha denunciat a través de Twitter que ha patit discriminació lingüística per part de la policia espanyola a l'estació de tren de Figueres. “M’acaben d’agafar les dades per parlar en català a la policia i diuen que m’arribarà una multa de 600 euros”, ha explicat a Twitter. Segons apunta, els agents han intentat obligar-lo a parlar en castellà, tot dient-li que "estem a Espanya", cosa que no han aconseguit. La víctima també ha explicat que l'han registrat i que ningú no ha gravat l'escena malgrat que ho ha demanat.
El denunciant ha fet un fil a Twitter per explicar el cas i ha reproduït part del diàleg que ha mantingut amb els policies. Sobre la conversa amb els policies, assegura que li van dir que no l’entenien en català i que havia de parlar en castellà perquè així ho dicta la constitució. “Et cagaràs perquè estem a Espanya i m’has de parlar en espanyol”, afirma que li va dir un agent.
Després, segons explica, els policies li van ensenyar la bandera espanyola i li van preguntar què posa al seu DNI.
Finalment, l'home ha demanat a partits i entitats sobiranistes que actuïn per frenar la discriminació lingüística. El fil a Twitter de denúncia dels fets ha aixecat molta polseguera en aquesta xarxa social. N'és prova el fet que en 16 hores acumula més de 100 comentaris, més de 1000 retweets, més de 1900 likes i més de 148.000 impressions.
99 casos de discriminacions lingüístiques per parlar català
El passat mes de novembre, la Plataforma per la Llengua va presentar un informe amb 99 casos de discriminacions lingüístiques ocorregudes durant 2021 en el context de la prestació d'un servei públic. Es tracta de casos que s'han publicat als mitjans de comunicació, xarxes socials o que els afectats han comunicat directament a l'entitat.
Doncs bé, segons l'entitat, durant 2021 es va batre un rècord en el nombre de discriminacions que van arribar a coneixement de l'entitat. En aquest sentit, escau esmentar que en els últims anys s'ha registrat una tendència de creixement continuat. I és que el nombre de casos l'any 2018 va ser de 25, 32 el 2019 i 52 el 2020.
És probable que aquest creixement en el nombre de denúncies per discriminació lingüística respongui, sobretot, a l'augment en l'ús del servei de queixes de l'entitat per part de la ciutadania, provocat per una major projecció pública de Plataforma per la Llengua. També podria ser que hagi crescut la consciència i la militància de la població catalanoparlant. I és que la qüestió de la supervivència de la llengua catalana es troba a l'ordre del dia.